Resultats de la cerca

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el Premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano

Fou descobert per Higini Anglès, gràcies al qual se sap que fou mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell entre el 1677 i el 1691 Succeí a Pau Marquès, i la seva tasca fou continuada per Isidre Serrada, alhora organista i mestre de capella de l’esmentada catedral Es conserven una dotzena d’obres religioses en romanç d’aquest compositor, les quals pertanyen de ple a l’etapa d’afermament del Barroc català del segle XVII

Fou jugador del Círcol Catòlic de Badalona fins el 1958 El 1960 s’incorporà a l’estructura directiva del Club Joventut de Badalona, tasca que exercí durant disset anys, i de la qual destaca la seva labor en la construcció d’un nou pavelló que s’inaugurà el 1972 El 1977 passà a la secció de basquetbol del FC Barcelona El 1998 fou nomenat històric del bàsquet català i el 2009 el Joventut de Badalona li atorgà la màxima distinció del club

En categories inferiors fou campió d’Espanya infantil de dobles 1991 i d’equips juvenils 1994 i quatre cops campió català sub-21, dos en individuals i dos en dobles En categoria absoluta guanyà el Campionat de Catalunya de dobles 1997 i per equips 1995 amb el Calella Jugà al Sant Vicenç, a l’Hospitalet, al Calella, al Cartagena, a La Palma, al Bàscara i a l’Olot Els darrers anys compaginà la tasca de jugador amb la d’entrenador

El francès Michel Camdessus anuncia que abandonarà la direcció del Fons Monetari Internacional FMI al febrer del 2000, 11 mesos abans d’acabar el seu mandat Exgovernador del Banc de França, i director de l’FMI des del 1987, Camdessus justifica la seva dimissió per raons personals, tot i que els darrers tres anys la seva tasca ha rebut nombroses crítiques, especialment per les decisions adoptades sobre la crisi econòmica del sud-est asiàtic i la gestió dels ajuts internacionals a Rússia

La Domus Aurea, la luxosa residència de l’emperador Neró, s’obre al públic a Roma després de dues dècades de restauració La Domus Aurea va ser edificada després de l’incendi que va destruir Roma l’any 64 dC per a ser la seu del govern imperial De l’edifici original, es conserva un gran pavelló amb 150 sales, 32 de les quals han estat obertes al públic La tasca dels arqueòlegs seguirà en les altres restes de l’edifici

Se celebra la 31a edició dels premis Altaveu a Sant Boi de Llobregat, dedicats a la música feta a Catalunya Entre els premiats sobresurten la cantant Rosalía premi a l’artista musical catalana de més projecció i, pels darrers treballs publicats el darrer any, la pianista Clara Peya, el trompetista de jazz Raynald Colom i el duo pop Hidrogenesse També es premia la tasca social del collectiu Vozes, el Festival Esperanzah del Prat de Llobregat i la trajectòria del productor Gay Mercader

Practicà diversos esports, especialment la natació, seguint les petjades del seu pare Joan Vergé El 1969 obtingué el títol de monitora del collegi català d’entrenadors, el d’auxiliar de la federació espanyola i el de socorrista d’aquesta mateixa federació El 1981 entrà a formar part del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, on desenvolupà una gran tasca, especialment en favor de l’esport femení El 2009 rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador de l’Ajuntament de Barcelona

Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, com Miró, Tàpies, Chillida, Saura, etc, juntament amb la d’altres artistes més joves JM Broto, X Grau, S Solano, etc, i també la d’artistes estrangers de renom Calder, Giacometti, Braque, entre d’altres El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani

Catedràtica de física aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona És cap del grup de física dels materials II des de la seva creació el 1994 i directora científica del Servei de Microscòpia de la UAB des del 2001 El 2005 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca acadèmica i per les seves contribucions científiques amb repercussió internacional en diverses línies d’investigació sobre magnetisme i materials nanoestructurats