Resultats de la cerca

L’objecció de consciència més coneguda és la que fa referència al servei militar Les motivacions que porten a aquesta actitud són d’ordre moral, religiós, ètic o polític, adduint raons sobre el respecte a la persona humana, l’antimilitarisme i la crítica a la cursa d’armaments Els objectors de consciència no violents solen proposar l’establiment d’una defensa civil com una alternativa a la tradicional A la major part dels països occidentals, els objectors poden fer un servei civil com a alternativa al militar en tasques d’alfabetització, sanitat, assistència social, etc, i d’una durada que ve…

A desgrat del nom, no era una organització juvenil, sinó que pretenia ser una plataforma d’agitació i una força de xoc ultradretana que participés en un futur alçament antirepublicà Declarà com a finalitat en els estatuts “la reunión de todos aquellos hombres jóvenes que sientan la idea de la Patria y quieran defenderla de las asechanzas de las Internacionales marxistas y antipatrióticas” Conformà un grup d’activistes que, uniformats amb camises negres, realitzaven tasques de protecció en els mítings de la dreta monàrquica espanyolista com Derecha de Cataluña/Renovación Española, Bloque…

Es formà en un ambient familiar acomodat Pogué accedir al Royal College of Music, recentment creat, on estudià amb H Parry, ChV Stanford i F Taylor, i adquirí una formació sòlida i molt acadèmica Els models de F Mendelssohn i CM Weber marcaren una bona part del seu llenguatge com a compositor Dedicà una gran part de la seva carrera com a músic a les tasques de direcció d’òpera en diferents teatres de Londres, on dirigí les primeres funcions de Sigfrid i Tristany i Isolda , que foren cantats en anglès El seu nom s’associa al nacionalisme musical escocès, però aquest es limitava,…

Deixeble de Clemens Krauss, estudià al Conservatori d’Innsbruck i al Mozarteum de Salzburg Començà a treballar com a pianista repetidor i ocasionalment com a director, i el 1942 debutà al Landestheater d’Innsbruck com a director operístic Entre el 1952 i el 1957 fou director musical a Remscheid, càrrec que deixà en assumir la titularitat de l’Orquestra Filharmònica de Rhineland-Pfalz Durant el període 1960-64 fou director principal de la Staatsoper de Dresden, i alhora treballà com a director convidat a Berlín, Hamburg, Munic, Viena i altres ciutats europees Del 1964 al 1971 fou director…

Mestre Nacional, s’inicià al FC Martinenc i al Foment Martinenc, i també estigué vinculat al Casal Catòlic de Sant Andreu Fou seleccionat per a l’Olimpíada d’escacs del 1928 i el 1930 El 1933 guanyà el Campionat de Catalunya i jugà al Club d’Escacs Barcelona Després de la Guerra Civil participà en diversos torneigs internacionals, com el de Santander, on s’imposà, o el de Berga, on fou subcampió 1951 El 1958 fou subcampió de Catalunya i d’Espanya Posteriorment s’implicà en tasques organitzatives i de promoció i el 1970 organitzà el primer campionat escolar de Catalunya Com a jugador veterà,…

S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona i posteriorment passà al Club Vela Blanes Competí en vaurien i en snipe, classe en la qual obtingué cinc Campionats de Catalunya, dos subcampionats d’Espanya, i disputà els Campionats del Món 1977 i d’Europa 1978 Participà en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 en la classe soling juntament amb el seu germà Joan i Josep Fèlix Anglada A banda de la vela lleugera, també competí en creuer, i formà part de l’equip dels EUA al Campionat del Món de mini ton 1979 com a tripulant del Honey Moon , guanyador de la seva classe i segon de la classificació…

S’inicià com a patinador al començament dels anys cinquanta al Club Turó Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya, plusmarquista estatal de 5000, 10000 i 20000 m en pista i internacional amb la selecció espanyola Simultàniament, començà a jugar a hoquei a l’equip juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, i posteriorment, onze temporades en el CT Barcino, una en el CP Vilanova, quatre en el RCD Espanyol, quatre en el CE Vendrell, una en el CP Calafell i una en el CN Caldes, on es retirà a quaranta anys Guanyà dues lligues del Campionat de Catalunya, una amb el Vilanova 1966 i l’…

Conegut com Navarro I i amb el renom d’ el Fifo , s’inicià a l’equip del seu poble i la temporada 1941-42 s’incorporà al Futbol Club Barcelona, on jugà els set primers partits de Lliga com a interior esquerre Fou traspassat al Sabadell, on jugà set temporades 1942-49 i un total de 103 partits a primera i 43 a segona, i endarrerí la seva posició al camp fins a destacar com a lateral Posteriorment fitxà pel Real Madrid i durant vuit temporades 1949-57 jugà 179 partits més a la màxima categoria Fou campió de la Copa d’Europa 1956, 1957, de Lliga 1954, 1955, 1957 i de la Copa Llatina 1957 Cinc…

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès 1980-89 Es proclamà campió de Catalunya B en una ocasió Participà dues vegades en torneigs internacionals de lluita formant part de l’equip català Compaginà la competició amb les tasques com a delegat del club Fou el promotor del Trofeu Graciano Cuesta Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Lluita 1989-95, des d’on proposà la creació del Trofeu Dues Catalunyes i del Trofeu Antonio Asensio, i la presidència 1995-99 Collaborà amb la Generalitat de Catalunya en el projecte de creació de la secció de lluita del Centre…

S’inicià com a davanter al Collegi Alemany El 1945 passà a l’equip barceloní del Sindicato Español Universitario SEU i, posteriorment, jugà amb la UA Sant Gervasi 1950-53, el Júnior i el Centre d’Esports Sabadell Marxà a l’Argentina i fitxà pel River Plate 1954-56, amb el qual guanyà tres campionats El 1956 retornà al Sabadell i la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-63, on compaginà les tasques de jugador i entrenador Es proclamà campió de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1958 i d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou set vegades internacional amb la selecció…