Resultats de la cerca
Es mostren 902 resultats
Ainhoa Arteta Ibarrolaburu
Música
Soprano basca.
Formada al conservatori de Sant Sebastià, estudià també interpretació en l’Actor's Studio de Nova York i debutà a Palm Beach el 1990 Des de llavors, ha cantat en els principals teatres del món i ha mantingut una estreta relació amb la Metropolitan Opera House de Nova York En el seu repertori líric figuren títols com La Traviata , La Bohème , Turandot , Faust , Les pêcheurs de perles , Manon i Les dialogues des Carmélites Ha format parella artística amb Plácido Domingo, Rolando Villazón i altres grans tenors De la seva activitat concertística, destaca la dedicació al món del lied…
Frederic Caballé i Pintaluba
Música
Baríton.
Es formà en els Cors de Clavé i posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1919 al Teatre Asiàtic del Poble-sec de Barcelona amb Maruxa , d’Amadeu Vives Es destacà especialment en el repertori de sarsuela i formà part de la companyia d’Emili Vendrell i Ibars, amb la qual actuà en diversos teatres de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, especialment en els barcelonins Tívoli i Eldorado Concert Triomfà amb les sarsueles La alsaciana i Los calabreses , entre d’altres Fou un destacat intèrpret de les obres de Rafael Millán, amb les quals…
,
Glenda Jackson
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral anglesa.
El 1966 feu el seu debut en el cinema amb Marat-Sade de Peter Brook, sobre l’obra de Peter Weiss, que ja havia interpretat als teatres de Londres i Nova York Aconseguí l’Oscar a la millor interpretació femenina en dues ocasions per Women in Love, de K Russell, el 1970, i per A Touch of Class, de M Frank, el 1973, film pel qual també rebé un Globus d’Or Intervingué també en Sunday Bloody Sunday 1971, premi BAFTA a la millor actriu 1972, de J Schlesinger The Romantic English-woman 1975, de J Losey Turtle Diary 1985, de J Irvin The Rainbow 1989, de K Russell, etc El 1992…
Aquiles Machado
Música
Tenor veneçolà.
Alumne d’Alfredo Kraus a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, debutà el 1996 amb L’elisir d’amore al seu país natal i, des de llavors, s’ha presentat als principals teatres del món, particularment d’Itàlia i Espanya El 1997 es convertí en el primer cantant del seu país en actuar a La Scala de Milà i el 1998 debutà al Teatro Real de Madrid ambdues vegades en el paper de Rodolfo, de La bohème L’any 2001 el director d’escena Graham Vick el vetà per a cantar el duc de Màntua, de Rigoletto , en el coliseu líric de Madrid, a causa del seu aspecte físic, fet que provocà…
Fèlix Urgellès i de Tovar

Félix Urgelles i de Tovar
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del 1881 al 1888 féu…
Aleksej Nikolajevič Arbuzov
Teatre
Dramaturg rus.
Estudià a l’Escola de Teatre de Leningrad Treballà després com a director en diferents teatres D’aquesta època daten obres d’agitació proletària, entre elles Klass ‘La classe’, 1930 El 1939 fundà un teatre per a la joventut — obres com Gorod na zare ‘La ciutat de l’albada’ en són un exemple — , que durant la Segona Guerra Mundial fou transformat en un teatre per al front Els èxits més importants els aconseguí amb Tanja 1938, història de la transformació d’una estudiant romàntica en una dona metge, plena de responsabilitat, i, d’època posterior, Irkutskaja Istorija ‘Historia d’…
Eddie Murphy
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
A quinze anys ja demostrà el seu vessant còmic escrivint i interpretant monòlegs en centres juvenils i en bars, des d’on donà el salt a teatres còmics i, més endavant, al cèlebre programa televisiu Saturday Night Live Debutà al cinema amb la comèdia policíaca 48 Hrs 1982, de WHill, i posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Trading Places 1983, de JLandis Beverly Hills Cop 1984, de MBrest Coming to America 1988, de JLandis The Distinguished Gentleman 1992, de JLynn Vampire in Brooklyn 1994, de WCraven The Nutty Professor 1996, de TShadyac Doctor Dolittle 1998, de BThomas…
Lviv
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la vora del riu Peltev, afluent del Bug, i bastida en forma circular, és el centre econòmic i intellectual de la Ucraïna occidental Té indústria automobilística, d’instruments de precisió, electrònica, química i tèxtil Hi ha universitat, acadèmia de les ciències, escoles superiors i moltes escoles especialitzades Té també cinc teatres, set museus i diverses biblioteques Entre els edificis es destaca la catedral catòlica, Uspenskij , del 1480, reformada en estil barroc, període en què a la ciutat treballaren diversos arquitectes italians La ciutat, fundada pel príncep…
Jon Vickers

Jon Vickers
© Warner Classics
Música
Nom amb el qual és conegut el tenor canadenc Jonathan Stewart Vickers.
Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten, especialment…
,
Antoni Buxeres i Rosés
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Participà en la guerra del Francès com a ajudant de camp del general Josep Manso, de qui més tard fou secretari Ocupà els càrrecs del batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres 1839 Fou membre 1837 i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Barcelona en julio de 1840 1844 —una obra anònima que Antoni Palau adjudica amb seguretat a Antoni Buxeres— i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat 1863 Bibliografia Palau i Dulcet, Antoni Manual del librero hispano-americano bibliografía…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina