Resultats de la cerca
Es mostren 1281 resultats
Giuliana Di Febo
Historiografia
Historiadora italiana i catedràtica d’història de la cultura hispànica de la Universitat de Roma III.
Les seves investigacions s’han centrat en l’anàlisi de les relacions entre règim franquista i mentalitat religiosa com a instrument de política de masses, amb títols com Resistencia y movimiento de mujeres en España, 1936-1976 1979, La Santa de la Raza Teresa de Ávila Un culto barroco en la España franquista 1937-1962 1988 i Ritos de guerra y de victoria en la España franquista 2002 També ha escrit obres amb altres especialistes, entre les quals destaquen Spagna anni trenta Società, cultura, istituzioni 1993, Il franchismo 2003 i Fascismo y Franquismo, cara a cara Una perspectiva histórica…
Fructuós Bisbe i Vidal
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i escriptor.
Fou doctor en dret civil i canònic i canonge de la seu de Barcelona Participà al certamen poètic dedicat a sant Ramon de Penyafort 1601 amb dues composicions en català, i al que se celebrà amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús, amb una glossa i un sonet en castellà 1614, sempre fora de concurs Se’n conserva també un poema liminar, Estança , que és una lloança de Manresa Però és conegut sobretot per un Tratado de las comedias en que se declara si son lícitas Barcelona 1618, on expressa de manera ponderada la seva oposició al gènere
,
Tarba
Ciutat
Ciutat de Gascunya, Occitània, capital de la regió de Bigorra i del departament d’Alts Pirineus, França.
Situada a la riba esquerra de l’Ador, és centre d’una plana rica, dedicada tradicionalment a la cria de cavalls posteriorment, de bovins La ciutat ha adquirit modernament una gran importància industrial la tradicional fabricació d’armes i la indústria del cuir, i les modernes foneries i construccions elèctriques, mecàniques i aeronàutiques Té escola d’enginyeria i aeroport Bisbat des del segle V Turba i centre del comtat de Bigorra, conserva la catedral segles XIII-XV i les esglésies de Sant Joan i Santa Teresa, que conserven elements del segle XIII Romanen només algunes ruïnes…
Víctor Rahola i Trèmols
Literatura catalana
Medicina
Escriptor i metge.
Germà de Frederic Rahola i Trèmols Es dedicà a la medicina i exercí a la seva vila natal Escriví diversos aplecs de poesia, com ara Humorístiques s d, que és un opuscle de la collecció “Lectura Popular” on recull poemes satírics, o el volum Cadaquesenques 1930, introduït per un pròleg d’Eduard Marquina També estrenà el monòleg Teresa , i publicà L’auca de la tuberculosi , una peça de caràcter pedagògic i informatiu escrita en collaboració amb altres escriptors En companyia de Francesc Xavier Godó, versionà de l’italià la comèdia Dos companys mal avinguts , estrenada i publicada el 1894
,
La vieja memoria
Cinematografia
Pel·lícula del 1977, Documental, 161 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Romà Gubern FOTOGRAFIA José Luis Alcaine, Teo Escamilla, Roberto Gómez, Tomàs Pladevall, Francisco Sánchez, Magí Torruella, Mario Martí blanc i negre, normal MUNTATGE Teresa Alcocer, Àngels Sánchez, Arcadi Sagalà MÚSICA Xavier Montsalvatge SO Alberto Escobedo, Josep Nogueira INTERPRETACIÓ Entrevistats Diego Abad de Santillán, Rafael Alberti, Francesc Benages, Frederic Escofet, Raimundo Fernández Cuesta, Ramon Fernández Jurado, Fernando García Teresa, José María Gil Robles, Julià Gorkin…
Gran Premi de Marxa de Sant Celoni
Atletisme
Competició internacional de marxa atlètica disputada a Sant Celoni des del 1973.
Des del primer moment anà variant el format, alternant proves en pista i en ruta i també la distància, entre els 5 km i els 50 km L’any 1982 també fou Campionat de Catalunya en pista, amb victòries de Josep Marín 10000 m i Teresa Palacio 5000 m Entre els guanyadors destaquen Marín 5 vegades, Víctor Campos 2, Manuel Alcalde 2, Palacio, Glòria Granados i Mari Cruz Díaz L’organització de la prova fou, fins el 2008, del Club Atletisme Sant Celoni, que també organitzà la tradicional Sant Celoni-la Costa 1977-97 L’edició del 2011, la 26a, anà a càrrec de la Unió Atlètica Baix Montseny
Lliurament de les Creus de Sant Jordi
El president de la Generalitat de Catalunya lliura les Creus de Sant Jordi a 29 persones i 24 entitats per la seva aportació en diversos camps Entre d’altres, reben el guardó l’actor Josep Maria Pou, l’esportista i campiona olímpica Gemma Mengual, l’empresari Víctor Grífols, el periodista Josep Cuní i l’actriu Teresa Gimpera, i, entre les entitats, hi ha la Fundació Privada Espai Guinovart i el Festival Internacional de Cinema de Sitges A l’exsíndica d’Aran Pilar Busquets, al pedagog Xavier Melgarejo i als polítics Joaquim Ferrer i Carme Chacón, traspassats el 2016 o el 2017, se’ls concedeix…
Comença el judici al major Trapero i als excàrrecs d’Interior pel referèndum de l’u d’octubre
Poc més de 3 mesos després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 14 d’octubre de 2019, comença a l’Audiència Nacional el judici al major destituït Josep Lluís Trapero, aleshores màxim comandament dels Mossos d’Esquadra, i a Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, exalts càrrecs de la Conselleria d’Interior La fiscalia acusa Trapero, Soler i Puig de rebellió, delicte per al qual demana 11 anys de presó per a cadascun, i Laplana de sedició, per a qui demana quatre anys Presideixen la sala els…
Aloi de Montbrai
Escultura
Escultor.
Treballà a Catalunya a mitjan segle XIV Pere el Cerimoniós li encarregà la decoració del palau reial de Barcelona, l’execució del sepulcre de Teresa d’Entença, a l’església dels framenors de Lleida, i després, entre el 1349 i el 1359, el sepulcre quàdruple per a ell i les seves tres mullers a Poblet, en el qual treballà associat a Jaume Cascalls El 1351 contractà la talla de la cadira episcopal, que es conserva al cor de la catedral de Girona Des del 1356 residí a Tarragona, on el 1368 executà el retaule de la capella dels Sastres, a la catedral, amb una tècnica més rudimentària
Caterina de Cardona-Anglesola
Cristianisme
Fundadora i mística.
Filla illegítima de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens De molt jove es traslladà amb el seu pare a Nàpols, on fou educada per caputxines Es casà amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, fill illegítim del rei de Nàpols Vídua, es retirà de nou al convent de caputxines El 1557 anà a la cort de Felip II de Castella, a Valladolid, on li fou confiada l’educació dels prínceps Carles i Joan d’Àustria Fugí de la cort el 1562 i es retirà a La Roda, on féu vida eremítica Fundà, després, un convent de carmelitanes prop de la seva cova 1572 Mantingué correspondència amb Teresa de Jesús
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina