Resultats de la cerca
Es mostren 674 resultats
Els zigentomes: peixets de plata i afins
Característiques de grup Els antigament considerats tisanurs, els peixets de plata, també anomenats peixets de paper, es diferencien dels peixets de coure pel seu cos aplanat i pels dibuixos de les esquames quan n’hi ha, que són molt més senzills D’altra banda, els peixets de plata no salten, bé que es mouen amb una gran agilitat Viuen gairebé a tot arreu i normalment són lucífugs i molt actius al capvespre Els seus hàbitats són molt diversos i es troben àmpliament distribuïts Coneixem especialment els que viuen en indrets relacionats amb l’home, dins de les cases, si bé moltes altres…
Glomerulonefritis
Patologia humana
Definició El terme glomerulonefritis és emprat per a denominar una sèrie de trastorns inflamatoris del ronyó que es caracteritzen pel fet que són originats per una alteració als glomèruls renals, i que són produïts generalment per mecanismes immunologies Aquests trastorns poden originar diverses alteracions de la funció renal, que es manifesten en general amb hematúria o eliminació de sang amb l’orina i que poden ocasionar una insuficiència renal aguda o crònica Causes Les glomerulonefritis poden ésser causades per una gran diversitat de trastorns, en general deguts a lesions produïdes als…
nervi safè intern
Anatomia animal
Branca terminal profunda i interna del nervi crural, que recull la sensibilitat de la pell del genoll i de la regió interna de la cama i del cantell intern del peu.
recte
Anatomia humana
Segment terminal de l’intestí gros de l’home, de trajecte més o menys rectilini, situat a continuació del sigmoide i que es prolonga fins a l’orifici de l’anus.
La seva estructura és similar a la del còlon, amb uns plecs mucosos longitudinals, les columnes de Morgagni , que en llur part inferior formen uns recessos anomenats vàlvules semilunars L’augment de pressió sobre les parets rectals ocasionat per l’acumulació de matèries fecals determina el reflex de la defecació
frare del romaní
Botànica
Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles esquamiformes ovades i de flors d’un groc pàl·lid, disposades en espiga terminal.
Parasita el romaní Es fa a la península Ibèrica i a les illes Pitiüses
taxes de dades millorades per a l’evolució del GSM
Electrònica i informàtica
Tecnologia per a la interfície aire —segment entre el terminal d’usuari i l’estació base— en telefonia mòbil de tercera generació (3G), que facilita la transmissió de continguts multimèdia UMTS).
Fa una transmodulació des de la modulació en GMSK del sistema GSM a un altre en 8-PSK, tres vegades més eficient en velocitat de dades, amb la qual cosa pot arribar fins a 384 Kbps L’EDGE és compatible tant amb la commutació de paquets GPRS com amb la de circuits HSCSD
Les ciperàcies
És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília, que es tradueix…
tisoretes
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les papaveràcies, de 10 a 20 cm d’alt, de rizoma tuberós, de fulles bipinnatisectes, de flors purpúries disposades en raïm terminal i de fruits capsulars.
Es troba a l’Europa humida
proctodeu
Biologia
Porció terminal i abdominal del tracte digestiu dels metazous celomats, formada per invaginació de l’ectoderma de l’embrió, que s’uneix a l’endoderma de l’extrem posterior del tub digestiu.
fotocomposició
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de tècniques basades en procediments fotogràfics que hom utilitza per a compondre texts que han d’ésser reproduïts per impressió.
A diferència de la composició tipogràfica tradicional, en què hom ajunta els tipus d’impremta d’un a un fins a confegir una línia de text, o de la composició en calent, com la linotípia, en què hom emmotlla amb metall fos una ratlla completa de text, en la fotocomposició, o composició en fred, hom impressiona un material fotosensible amb la imatge d’un dels signes del text —com succeïa en el procediment signe a signe propi de les primitives fotocomponedores— o de tot un fragment de text —tal com succeeix en les fotocomponedores modernes— a partir del qual hom realitza la corresponent forma d’…