Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
coma de l’Infern
Coma
Vall del Conflent, dins el terme de Fontpedrosa, afluent de la vall de Carançà per la dreta, que s’estén des del pic de l’Infern
(2 860 m) a la línia de crestes que separa la vall del Freser (Ripollès) de la de la Tet (Conflent).
A la capçalera de la coma hi ha els estanys de l’Infern
la Cassanya
Veïnat
Veïnat del municipi de Sautó (Conflent), a l’esquerra de la Tet, damunt la qual hi ha la central hidroelèctrica de la Cassanya, amb un salt de 432 m alt, una potència instal·lada de 12 milions de kW i una producció mitjana de 36 milions de kWh.
Castell de Rodés
Art romànic
Situació Detall del mur de llevant d’aquesta fortalesa, on s’aprecien els seus diferents rengles d’espitlleres ECSA - A Roura Les impressionants ruïnes del castell de Rodés s’alcen al vessant de migdia del puig on s’assenta la població de Rodés, situada a 210 m d’altitud, a la dreta de la Tet, i a l’extrem de llevant del Conflent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 42” N - Long 2° 33’ 48” E Per a arribar a Rodés s’ha d’agafar la carretera N-116, venint de Perpinyà i d’Illa, i un cop passat el coll de Ternera cal agafar, a la dreta, la carretera D-16 que en 1 km de recorregut porta…
la Força-ral
Història
Castell del municipi de Millars (Rosselló), prop del límit amb els de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’E, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344 Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho feu, amb èxit, el 1389 A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral , construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI
vi de les Corberes
Enologia
Antiga denominació d’origen protegida per l’Estat francès del vi català produït, a més dels vessants de les Corberes, a l’àrea del Rosselló situada al nord de la Tet (llevat de la Salanca), a l’angle nord-est del Conflent i a tota la Fenolleda vitícola.
L’any 1977 passà a denominar-se Costes del Rosselló
coll de Ternera
Coll al límit dels municipis de Rodès (Conflent) i de Bulaternera (Rosselló), 1,5 km al S de la Tet, on la carretera —i l’antic camí— que uneix el Conflent amb el Rosselló guanya el contrafort del massís del Canigó, que forma la paret septentrional del congost de la Guillera.
Fins al segle IX i, novament, des del 1309 fou el límit entre el Rosselló i el Conflent
vall de Santa Creu
Alta vall de la Bolzana, estesa en direcció SN, des de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet (del tuc Dormidor, 1.843 m, a la serra d’Escales, límit amb el Conflent) i les Corberes, que obliguen el riu a prendre la direcció WS.
Comprèn els llocs de Montfort, Ginclar, Salvesines, Puillorenç amb el seu antic i aturonat castell i la Pradella també en formen part, històricament, els llocs de Conòsols, Santa Coloma de Rocafort o d’Aigueta, Atsat i Sant Martí de Les, a la dreta de l’Aude, entre les gorges de Sant Jordi i de Les Formà part del vescomtat de Fenollet i de la vegueria de Fenolleda, però en la divisió departamental del 1790 no fou incorporada als Pirineus Orientals com la resta de la Fenolleda, malgrat les protestes dels seus habitants, que argumentaven les relacions amb el Rosselló
la Platja de Canet
Poble
Poble del municipi de Canet de Rosselló (Rosselló), sorgit, inicialment, com a nucli pescador i mariner i, a partir de 1920-40, com a centre turístic, al centre de la llarga platja de Canet, estesa entre l’estany de Canet o de Sant Nazari i la desembocadura de la Tet.
Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km La població arriba, a l’estiu, als 30 000 o 40 000 habitants L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 sardines A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament Hi ha un casino de joc Era el port tradicional de Perpinyà fins al s XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr De la fi del s XIX a mitjan s XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt freqüentat pels…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies de la Cerdanya i el Conflent
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…
Mota de Vila Muntà o de Sant Nazari
Art romànic
Situació La mota era situada a l’oest de Sant Nazari, uns 500 m a l’est de la “carrera de Carles” de Carlemany, que coincideix amb la Via Domiciana, l’antiga via romana que travessava la plana del Rosselló de nord a sud Era immediatament al costat de la riera de la Fossella i a uns 300 m del mas de Rocabruna Al costat de la mota també passava un camí antic que provenia d’Alenyà al sud i es dirigia cap a la Tet i la Salanca Sembla que controlava el pas de la Fossella, que es realitzava mitjançant un gual Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 12” N - Long 2° 59’ 31,2” E S’hi pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina