Resultats de la cerca

Debutà a 17 anys en el teatre Després de servir a la Royal Navy durant dos anys, estudià a la Royal Academy of Dramatic Arts 1952-1954 i posteriorment actuà a l’Old Vic Theater de Bristol  Representà amb gran èxit les obres de Shakespeare Per la seva expressivitat i efectisme, interpretà habitualment en el cinema personatges amb una certa càrrega d’idealització romàntica Debutà en el cinema en The Savage Innocent   1960, de Nicholas Ray, i posteriorment participà en gairebé una vuitantena de títols, entre els quals cal esmentar   Lawrence of Arabia 1961-62, de David Attenborough, actuació que…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB La seva trajectòria professional inclogué tots els àmbits de la comunicació —premsa, ràdio i televisió— A partir del 1978, treballà a Mundo Diario , Ràdio Barcelona, La Vanguardia i El Periódico , a més de collaborar en nombroses publicacions no diàries, entre els quals destaquen els setmanaris d’informació general El Món , El Temps , Tiempo , Interviú i Mundo Després de ser codirector de la revista Cultura , passà a ser director del diari Avui , on ja collaborava setmanalment amb una crònica…

Format a Lleida i a Barcelona, a l’Escola Massana Els seus primers treballs es publicaren a la revista Star 1974 Amb el també dibuixant  Juan Mediavilla Burgos 1950-7 d’octubre de 2022 fou el creador del personatge Makoki 1977, que aparegué per primer cop a la revista musical  Disco Expres , i que posteriorment tingué una revista pròpia, el còmic Makoki 1982, del qual Gallardo fou el director de la primera etapa Amb Mediavilla també impulsà la revista  El Víbora  1979 Tingué una prolífica carrera com a illustrador en revistes i diaris com Cairo , La Vanguardia , El País ,  Herald Tribune ,…

Establert a Barcelona, començà dibuixant en revistes underground El Rrollo enmascarado , Víbora , Cairo , Raw , etc Amb el muntatge Gran hotel 1977 s’apropà a la creació artística Al final dels anys setanta obtingué renom internacional amb el disseny d’estampats i mobles tamboret dúplex , cadira autopista , llum impossible i ha participat en les activitats del grup italià Memphis El 1982 féu la primera exposició de pintures i el 1986 en féu una altra d’escultures El 1989 obrí estudi propi Ha collaborat amb arquitectes, entre els quals cal citar Arata Isozaki i Alfred Arribas En un dels…

Sota la denominació d’un mateix premi hom pot atorgar distincions en diversos camps cas dels premi Nobel o bé especialitzar-se en un de concret, com ara el premi Pritzker d’arquitectura 1922 o la medalla Fields 1936 de matemàtiques En general, la institució i concessió de premis va a càrrec d’institucions governamentals, d’acadèmies, fundacions o empreses Les funcions explícites i implícites dels premis depenen de molts factors, però l’estimulació de les aportacions en un camp de la ciència, l’art, la tècnica, etc, d’una banda, i la difusió pública d’una obra o d’un creador, de l’altra, en…

El 1938 ingressà al Conservatori de París, i prosseguí els estudis musicals a Princeton en traslladar-se la família als EUA, a conseqüència de la Segona Guerra Mundial El 1946 guanyà el concurs de solistes joves de l’Orquestra Filharmonia i feu els seus primers recitals sota la direcció d’Eugene Ormandy Un any més tard guanyà a Ginebra el Concurs Internacional de Música, i de seguida inicià una trajectòria professional en què combinà la docència amb la carrera concertística Impartí cursos al Conservatori Americà de Fontainebleau i després ho feu a la Universitat de l’Estat de…

Dirigida per Jaume Sobrequés i editada per Labor el 1993, porta el subtítol El Barça un club, una ciutat, un país Fa un repàs a la trajectòria de l’entitat des de diferents punts de vista per tal d’explicar allò que representa el club més enllà de la pràctica esportiva Els quatre primers volums són una cronologia de fets des dels orígens del futbol fins a l’any 1993 el cinquè se centra en les seccions del club i, el darrer, presenta qüestions socials penyes, socis, patrimonials installacions i artístiques diverses literatura, pintura, escultura i música relacionades amb l’entitat

Inicià la seva trajectòria professional al diari El Matí abans de la Guerra Civil Treballà a El Correo Catalán 1952-69, del qual fou subdirector els dos darrers anys Collaborà a Barça i la Revista Barcelonista , on incorporà una columna d’opinió També fou subdirector de La Vanguardia 1976-79 i director de Tele-exprés 1968-76 Publicà Kubala, un barceloní de Budapest 1962 i alguns dels seus articles foren aplegats a Parlem del Barça de Samitier a Cruyff 1991 Rebé la Creu de Sant Jordi 1983 i el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme 1996