Resultats de la cerca
Es mostren 774 resultats
Institut Internacional d’Estudis Borgians
Institució creada l'any 2000 dedicada a l'estudi dels Borja.
N'és el secretari Climent i Corberà, Eliseu , i té la seu a l'edifici Octubre de València Té com a activitats principals l’estudi i la difusió dels membres d'aquesta família valenciana, central en la història dels Països Catalans i europea del Renaixement, tant pel que fa a la documentació factual com a la projecció en l'imaginari collectiu Acull material de caràcter divulgatiu i també especialitzat Pel que fa al primer, cal esmentar les seccions de Filmografia i Rutes, sèrie d’itineraris històrics que ressegueixen la presència històrica i artística dels Borja En l'especialitzat, cal esmentar…
Josep Pont i Gol
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Solsona i es doctorà en teologia a Roma Nomenat bisbe de Sogorb-Castelló 1951, es destacà per l’ajut als marginats A la postguerra fou, juntament amb el bisbe de Vic, Ramon Masnou, l’única jerarquia dels Països Catalans que defensà la llengua del poble en la litúrgia i en l’ús públic Donà suport a la revista Ressò sobresortí al concili II del Vaticà per les seves intervencions renovadores L’Església davant el Concili 1962 Nomenat, després d’una campanya d’un cert abast popular, arquebisbe de Tarragona 1970, experimentà a la diòcesi una pastoral coordinada i promogué l’esperit d’una…
Federico Zuccari
Pintura
Pintor italià.
Treballà, el 1582, al Palazzo Ducale de Venècia i acabà els frescs de la cúpula de Santa Maria dei Fiori de Florència Viatjà a França 1572-74, als Països Baixos, a Anglaterra i a la península Ibèrica 1585, on féu el retaule major de la capella d’El Escorial, algunes pintures del qual, com que no agradaren al rei Felip II, foren substituïdes per unes altres que pintà Tibaldi Excellí també com a teòric l’any 1607 escriví el tractat Idea , on divulgava el neoplatonisme de Miquel Àngel El seu germà, Taddeo Zuccari Sant'Angelo in Vado 1529 — Roma 1566, també pintor, decorà amb PFontana diverses…
Pantaleó Montserrat i Navarro
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de…
Franca Rame
Cinematografia
Actriu italiana.
Nascuda en una família de professionals del teatre des de generacions, actuà des d’infant El 1954 es casà amb l’actor i dramaturg Dario Fo, amb el qual fundà la Companyia Dario Fo-Franca Rame, que esdevingué un dels grups teatrals més polèmics per les seves agressives sàtires contra l statu quo i el seu posicionament d’esquerra radical, tant a Itàlia com a l’estranger el 1980 i el 1983 els fou denegat el visat per a viatjar als EUA Bé que el premi Nobel de literatura –molt criticat per diverses institucions i sobretot pel Vaticà-- recaigué 1997 en Dario Fo, en molts dels seus muntatges i…
Legió de Crist
Congregació religiosa fundada a Mèxic l’any 1941 pel sacerdot Marcial Maciel.
Formada per més de 800 sacerdots i 2500 seminaristes, els seus membres, anomenats legionaris de Crist, tenen per objectiu estendre el Regne de Crist a la societat, especialment a través de la formació i l’educació Té nombroses escoles, universitats i cases repartides per 22 països del sud i el nord d’Amèrica, Europa i Oceania Comparteix fundador i manté una estreta relació amb l’associació seglar apostòlica Regnum Christi L’any 2006, el papa Benet XVI retirà Maciel dels seus càrrecs i el sancionà per abusos sexuals contra seminaristes L’abril del 2009 el Vaticà ordenà una investigació sobre…
Josep Tous i Soler

Josep Tous i Soler
Cristianisme
Religiós caputxí.
Ingressà el 1827 com a novici a l’orde de frares menors caputxins, i feu els vots amb el nom de fra Josep d’Igualada Ordenat prevere el 1834, fou destinat al convent de Santa Madrona de Barcelona, del qual hagué de fugir l’any següent arran de la Crema de Convents Exiliat, s’installà a Tolosa de Llenguadoc, on fou sacerdot d’un monestir de monges benedictines En tornar a Barcelona 1843, exercí com a sacerdot i fundà l’Associació de Donzelles de la Nena i Màrtir Santa Romana i, el 1850 la congregació femenina de la caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor , de la qual redactà…
Adolfo Nicolás Pachón

Adolfo Nicolás Pachón
© Societat de Jesús
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Fill d’un militar, cursà estudis secundaris a Barcelona 1956-50, que acabà a Madrid El 1953 ingressà com a novici de la Companyia de Jesús a Aranjuez, i el 1960 es llicencià en filosofia a la Universitat d’Alcalá de Henares Posteriorment fou destinat al Japó, on estudià teologia 1964-68 i fou ordenat sacerdot 1967 El 1971 obtingué el doctorat per la Universitat Gregoriana de Roma En 1971-78 fou professor de teologia sistemàtica a la Universitat Sofia de Tòquio, i del 1978 al 1984 dirigí l’Institut Pastoral de Manila, creat arran del concili II del Vaticà Retornat al Japó, fou successivament…
benedicció
Judaisme
Cristianisme
Acte o fórmula ritual que té com a finalitat consagrar persones o objectes al servei de Déu o bé impetrar de Déu beneficis espirituals o temporals.
Hom troba la benedicció ja a l’Antic Testament, com a pregària d’acció de gràcies pels béns que Déu concedeix a l’home i com a lloança amb què aquest reconeix que només Ell és bo i origen de tot bé Fou en el marc de la benedicció jueva berakah que Crist instituí l’Eucaristia en grec, eukharistía, 'acció de gràcies’ En la litúrgia catòlica hom distingeix les benediccions constitutives , que concedeixen a les persones, els objectes o els llocs un caràcter sagrat i els sostreuen de tot ús profà per exemple, benedicció d’abats, d’ornaments, d’oratoris, i les invocatives , que demanen la…
Albert Bonet i Marrugat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona es doctorà en teologia 1917 i en filosofia 1930 Canonge de Barcelona 1948 Fundador, el 1931, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual fou consiliari general fins el 1936 Refugiat a Roma i després a Pamplona, hagué d’abandonar un quant temps la zona de la Junta de Burgos El 1945 fou nomenat secretari de la direcció central de la Junta Nacional d’Acció Catòlica Espanyola Fou expert en la comissió pontifícia de l’apostolat seglar en la preparació del concili II del Vaticà i collaborà en les primeres reaccions de Gaudium et…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina