Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
sexualitat
Biologia
Conjunt de fenòmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducció, que permet la recombinació genètica de caràcters.
Mitjançant la sexualitat, les espècies asseguren llur supervivència i s’adapten cada vegada millor a l’ambient, però conservant la variabilitat suficient per a poder evolucionar flexiblement La renovació i la transmissió del patrimoni hereditari van lligades a la reproducció sexual en la major part de les espècies La multiplicació de les espècies i la barreja de patrimonis hereditaris són dos fenòmens inseparables en la reproducció sexual dels metazous, però en certs protozous ciliats aquests fenòmens es donen per separat llur reproducció sol ésser asexual, mentre que processos sexuals com la…
Els quelonis: tortugues
Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La…
punta Nati
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat al N de Ciutadella, Menorca, ric en vertebrats fòssils dipositats en una bretxa càrstica, les restes dels quals han permès conèixer la fauna menorquina del Miopliocè.
Un dels organismes endèmics fou un lepòrid gegant conill, el qual presenta interessants modificacions en l’esquelet
dracunculoïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes que tenen el cos filiforme de gran longitud (fins a 4 m) i, en ésser adults, són paràsits del teixit conjuntiu i del celoma dels vertebrats.
Viuen a les regions tropicals, i el més característic és la filària de Medina
cerebel

A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa, que forma…
Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

Sala de l'Institut Català de Paleontologia
© Institut Català de Paleontologia
Paleontologia
Fundació privada creada el novembre de 2006, que té com a finalitat impulsar la recerca, la conservació i la difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya.
Té la seu a Sabadell Successor de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont , que oficialment s’hi integrà el novembre de 2008, en són els patrons la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, i du a terme recerca en diversos camps de la disciplina, moltes vegades en projectes i equips d’altres centres, sovint de composició internacional N'és el director Salvador Moyà i Solà L’any 2010, l’ICP inaugurà una reforma de l’espai interior de la seva seu i presentà el nou Espai Miquel Crusafont
premaxil·la
Anatomia animal
Os de membrana de la part anterior de la mandíbula superior de molts vertebrats, en la qual es formen les dents incisives dels mamífers i el bec superior dels ocells.
placode
Biologia
Cadascun dels engruiximents en forma de placa de l’epiteli epidèrmic dels vertebrats, dels quals deriven molts òrgans de l’epidermis (ganglis dels nervis cranials, vesícula auditiva, sacs olfactoris, etc).
picornavirus
Biologia
Grup de virus constituïts per ARN de cadena simple, amb càpsida nua i simetria icosaèdrica, típicament presents en els conductes respiratoris i gastrointestinals de l’home i d’altres vertebrats.
Es repliquen en el citoplasma de la cèllula hoste Són els causants d’afeccions gastrointestinals i respiratòries, poliomelitis, meningitis asèptica, i infeccions que causen lesions cutànies i a les mucoses, per bé que moltes infeccions són subclíniques Els picornavirus inclouen els enterovirus , els rinovirus i els calicivirus
Els estudis paleontològics
Els precedents Des de temps immemorials els fòssils han estat objecte d’atenció popular, però llur coneixement científic és relativament recent Cal tenir en compte que la ciència paleontològica no establí els seus fonaments fins no fa gaire més de dos-cents anys, tot i que de molt abans algunes mentalitats despertes ja havien aconseguit una interpretació correcta de llur naturalesa Malgrat tot, durant el segle de la Illustració continuaven manifestant-se encara algunes idees pintoresques relatives a llur significació veritable Als Països Catalans no fou fins a mitjan segle XIX que s’iniciaren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina