Plaques còrnies dorsals (a dalt) i ventrals (a baix) d’un queloni: 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca.
Gustavo Hormiga.
Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa; la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua. La incorporació a aquesta closca, per soldadura, de les vèrtebres, les costelles i les dues cintures, pectoral i pelviana, condiciona diversos aspectes anatomofisiològics d’aquests animals, com la respiració, que és efectuada de manera mecànica per contracció i relaxació de certs músculs. A més de la closca, és característica i exclusiva dels quelonis la possessió d’un bec corni i el no tenir dents.
La possessió del revestiment ossi, anàleg a les plaques òssies de certs vertebrats primitius, indica l’antiguitat del grup, també es fa palesa en el mecanisme respiratori, que bombeja l’aire cap als pulmons. Malgrat el primitivisme i la lentitud aparent i llegendària d’aquests animals, el seu cervell és relativament desenvolupat i mostren una agilitat inesperada en escapar de llurs enemics. El metabolisme és, però, lent. Unes altres característiques dels quelonis són la cloaca longitudinal, el penis únic i l’alimentació predominantment vegetariana. Pel que fa a la reproducció, la fecundació, en els rèptils és interna i els ous són dipositats a terra ferma, fins i tot, per tortugues totalment aquàtiques, com les marines. Els ous presenten formes quasi esfèriques i tenen closca calcària. Els joves són bastant semblants als adults i no reben d’aquests cap mena d’atenció. La longevitat estimada d’aquests animals és molt notable i pot superar els cinquanta anys i potser els cent.
Les tortugues habiten en tres medis. Al medi terrestre, es troben quelonis de closca molt bombada, potes curtes, cilíndriques i gruixudes, que poden assolir mides enormes en certes poblacions insulars tropicals, com ocorre a les Galàpagos o a les Seychelles; a les nostres terres, són magrament representades per poblacions relictes de només dues espècies de la família dels testudínids, potser a conseqüència de l’activitat humana, els incendis, la destrucció de biòtops, les captures en massa per a convertir-Íes en animals domèstics o per a fer-ne objectes diversos. En aigua dolça, hom troba diverses famílies representades per animals de closca aplatada i potes planes amb membrana interdigital, que escullen normalment aigües somes i quietes; als Països Catalans, s’hi troben dues formes d’emídids, amb poblacions reduïdes, en aquest cas per causa de la destrucció dels biòtops humits, tals com els aiguamolls i els estanys interiors. Les tortugues marines, finalment, atenyen mides considerables i presenten les potes transformades en paletes natatòries, sense dits externament visibles. També amenaçades d’extinció —per la sobreexplotació, principalment—, a la Mediterrània, hi viuen regularment algunes formes i altres hi han estat trobades accidentalment; amb tot, la informació obtinguda és molt fragmentària.
De fet, els quelonis són en relativa regressió quasi arreu del món. Cada grup sofreix una pressió peculiar d’acord amb el seu entorn i amb una sèrie de causes relacionades amb la seva biologia; de manera general, els quelonis són sensibles a quelsevol mena d’activitat humana que afecti el seu biòtop, les fonts alimentàries i els diversos recursos a utilitzar pels individus. Amb taxes de reproducció baixes i amb metabolisme i, per això mateix, creixement lents, són més sensibles que els altres grups a les alteracions ambientals i a l’excés de captures i llur mobilitat limitada els fa, igualment, una fàcil presa d’accidents tals com els incendis.