Resultats de la cerca

Nasqué de la fusió de l’esperit popular de la cançó monòdica amb el llenguatge savi del motet contrapuntístic en imitacions Com el madrigal italià contemporani, és destinada a ésser cantada a cappella El nombre de veus és bastant variable, i el caràcter és molt divers No té estructura pròpia ben determinada Janequin fou, a la primera meitat del s XVI, el principal representant del gènere

Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Ribera, es dedicà a l’ensenyament de la música i participà activament en el moviment d’introducció de les obres de Wagner a Catalunya Compongué música d’església per a veus i orquestra o orgue una missa de Glòria, un Te Deum , una Passió , motets, etc i música instrumental per a piano, harmònium i orquestra preludis, barcaroles, marxes

Es coneix poca cosa sobre el seu origen, formació i càrrecs que ocupà Cap al final del segle XVI sembla que estigué actiu a Mèxic Tan sols es conserva una composició d’aquest mestre, l’arranjament a quatre veus de la segona estrofa de l’himne Ave maris stella , Monstra te esse matrem , copiada en un cantoral de la catedral de Puebla, a Mèxic

Apareix documentat per primera vegada el 1485 com a cantor de la capella musical de Ferran el Catòlic, on estigué actiu almenys fins el 1498 El 1504 escriví una cançó de caràcter patriòtic per celebrar la victòria sobre els francesos en la batalla de Gaeta Altres obres profanes seves es troben recollides al Cancionero Musical de Palacio A Tarassona se’n conserva una missa a tres veus

Ingressà en l’orde dels frares mercedaris 1799 i fou el fundador de l’associació anomenada Escola d’Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d’una gran qualitat

Mestre de capella a les catedrals de Màntua, Concordia i Fano, es retirà l’any 1612 al convent de Sant'Andrea de Gualtieri De la seva producció, gairebé exclusivament religiosa llevat de les Simfonie musicali , a 8 veus, basades en elements populars italians, es destaquen els Concerti ecclesiastici 1602, en els quals s’imposà per primera vegada l’estil concertant en la música sagrada

L’any 1706 féu oposicions per al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona Deixà treballs teòrics i nombroses composicions religioses i, especialment, villancicos També es destaquen el salm Benedictus Dominus , a onze veus, i un Tiento per a orgue El 1718 residia a Lleida, des d’on intervingué en una polèmica suscitada per la missa Scala Aretina , de Francesc Valls

Tenor de la capella pontifícia en temps d’Urbà VIII Escriví diverses obres de música instrumental i de música vocal de text religiós motets, misses, salms, però la seva anomenada és deguda sobretot al Miserere a dos cors nou veus, que durant molt de temps fou propietat exclusiva de la Capella Sixtina i que Mozart transcriví de memòria, després de dues audicions, l’any 1770

Fou mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí Joan Brudieu temporalment 1586-87 i el succeí més tard 1591-94 Anteriorment havia estat mestre de capella de Tarragona 1589-91, i hom el retroba a la seu tarragonina el 1595 procedent de la seu de Solsona És autor de motets polifònics a quatre veus Surrexit Pastor Bonus i Dum sacrum convivium

El 1850, sota el lema Progrés, Amor i Virtut , Clavé fundà La Fraternitat, la primera societat coral dels Països Catalans, derivada de la societat filharmònica L’Aurora, creada també per Clavé el 1845 El 1857 La Fraternitat adoptà el nom de Societat Coral Euterpe Entre el 1851 i al llarg de la dècada 1850-60 aparegueren altres societats per tot Catalunya el 1861 n'hi havia 85, que el 1860 Clavé organitzà en la Societat Euterpense, una primera entitat de caràcter federatiu que aquest mateix any organitzà el primer Festival Euterpe Hom celebrà també concerts als jardins de la Nimfa 1853, als d…