Resultats de la cerca

Consisteix en una balança clàssica que porta als extrems del canastró, en comptes de plats, sengles ganxos en un dels quals hom penja un cilindre de vidre, i, en l’altre, un contrapès que l’equilibra en l’aire Submergit el cilindre en el líquid la densitat del qual hom vol determinar, l’equilibri romput és restablert mitjançant la collocació de cavallers de pesos diferents en unes incisions regularment espaiades que duu el canastró El pes i la situació dels cavallers donen directament la densitat del líquid

El seu dors és de color verd clar i la resta és argentina amb brillantor de nacre Les seves escates argentines i l’interior de la seva bufeta natatòria són emprades per a cobrir l’interior de petites esferes de vidre, que adquireixen així una brillantor com la de les perles Hom el troba a les aigües profundes de moltes mars i la seva carn és d’un gust exquisit És relativament comú a la costa dels Països Catalans, però no té gaire valor econòmic

Diversos oficis menestrals han donat lloc a formes d’artesania així, la ceràmica, la forja del ferro, el repussat de l’aram, la vidrieria vidre bufat, la fusteria fusta tallada, etc L’artesania pot correspondre a una tradició artística de la contrada o la població de l’artesà, i aleshores constitueix l’anomenat art popular, o bé pot ésser fruit de la creació personal de l’artesà Avui l’artesania sofreix una deformació en benefici dels fabricants d’objectes “típics” de les comarques turístiques

Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art

Treballà d’estudiant al taller d’Alvar Aalto i amb altres companys construí el Palau de Vidre de Hèlsinki Juntament amb Keijo Petäja realitzà l’edifici d’oficines amb l’hotel Teollisnuskeskus, a Hèlsinki 1952, obra que consolidà el racionalisme entre la segona generació d’arquitectes finlandesos Amb HCastren, BLundsten i SValjus, construí la Casa de la Ciutat de Toronto 1958-68, que passà a ésser un dels edificis prototípics del moment Entre d’altres, també construí l’oficina tèxtil Kudeneule, a Hanko 1955

Fill i deixeble del paisatgista i pintor sobre vidre Manuel Marquès i Carles , primer mestre de Francesc Gimeno Format a la Llotja barcelonina, amplià estudis a Madrid, a París i a Roma Exposà, amb èxit, a Barcelona, a Madrid i a Londres Conreà el retrat i l’escena anecdòtica, i al darrer decenni del s XIX fou situat entre els noms més importants del moment per un cert sector de la crítica Hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Tortosa

La partició índia i l’èxode dels musulmans determinà el seu desenvolupament demogràfic 386655 h el 1941, 1916000 el 1961 Capital del país fins el 1960, és el principal port i el principal nucli industrial i comercial pakistanès indústries siderúrgica, de construccions mecàniques, de matèries plàstiques, alimentària, del ciment, del vidre, etc L’aglomeració, estesa entre la mar i el desert, inclou els nuclis de Clifton, Ghizri, Drigh Road, Lālūkhet, Nazimābād, l’àrea industrial de Sind i la de Got-Sher-Shāh És centre cultural del Pakistan

Familiaritzat amb la literatura des de molt jove, publicà primerament Kuroi Gohan ‘L’arròs negre’, 1923 i després, en collaboració amb Kobayashi Hideo, inicià la publicació d’algunes revistes Posteriorment aparegueren Su no naka ‘Dins el niu’, 1934, Warui garasu ‘Vidre dolent’, 1935, Tebukuro no katappo ‘Un guant sol’, 1943 i altres obres Després de la Segona Guerra Mundial, dedicat plenament a la tasca d’escriptor, publicà Osagiri ‘Boira matinal’, 1949, Aodensha ‘El tren blau’, 1950 i Kaze futatabi ‘De nou el vent’, 1951

Té indústries importants mecànica, elèctrica i alimentària, ultra la del vidre, la de la porcellana i la ceràmica Les manufactures de ceràmica són documentades des del segle XVI Després d’un període que fou imitada la de Faenza, hom feu porcellana de tipus xinès —que adquirí una gran importància—, imità motius autòctons i sovint atenyé formes fantasioses i exuberants Tot i que són característiques les seves decoracions en blau, també són notables les realitzacions policromades A partir del segle XVIII la producció de ceràmica s’industrialitzà