Resultats de la cerca

El compositor de música eclesiàstica Ramon Vilanova i Barrera estrena el seu segon Rèquiem, obra de grans dimensions i estil sever

Situació El casal del castell romànic ECSA - J Bolòs Castell situat al cim de la muntanya que s’alça darrere —al nord— de la població de Vilanova de Meià, prop de l’església de Sant Cristòfol del Puig, coneguda també com la Mare de Déu del Puig El cim del puig on hi havia el castell és una gran esplanada, des d’on hi ha una molt bona panoràmica sobre tota la conca de Meià Mapa 33-12290 Situació 31TCG361532 Després de fer 3 km per la carretera que va de Vilanova de Meià cap a l’Hostal Roig, surt a mà esquerra una pista en bon estat que porta fins al cim del puig de Meià JBM Història El primer…

Situació Restes d’aquesta església, amb un parament fet de carreus allargats i ben escairats J A Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere del Bac o de l’Obac són prop del barranc de Sant Pere, al sud de Vilanova de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG362501 Cal anar-hi des de Vilanova, per un camí en direcció a migdia És difícil de trobar AMV Història Aquesta església tingué inicialment una comunitat de monges o donades que devien seguir la regla benedictina Després de quedar sense comunitat, l’església fou unida al cenobi de Santa Maria de Meià i els seus béns foren…

Situació Construcció defensiva d’època medieval, restaurada en diverses ocasions i ara totalment abandonada ECSA - J Bolòs Torre situada als afores de la població de Vilanova la Geltrú, cap al nord-oest, en un indret planer ara, resta envoltada d’un antic jardí i de camps i blocs d’habitatges moderns Mapa 35-17447 Situació 31TCF923648 Agafant la carretera que va de Vilanova i la Geltrú cap a l’Arboç, en sortir de Vilanova, a mà esquerra, es veu la torre, envoltada de pins d’un jardí abandonat JBM Història Des del segle XII és esmentat el topònim Enveja…

Situació Nivell inferior d’una torre del castell, actualment incorporada a la masia de la Figuera ECSA - J Bolòs Castell situat a la part més alta d’una serra que s’estén al nord de Ribelles, a l’extrem oriental de la Vall d’Ariga o Valldàries Mapa 34-13329 Situació 31TCG563399 Per a arribar-hi cal anar fins a Vilanova de l’Aguda, des d’on s’agafa la pista que passa pel costat de Can Botines i va cap a Can Valls Passada la font de Roquers i abans d’arribar a la tanca de Can Valls, surt a mà dreta una pista que porta a una casa i a uns camps, des d’on es pot pujar fins a la carena…

Situació Vista del costat sud-oest del castell, que conserva una nau coberta amb volta de canó ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de l’Aguda —anomenat també de les Agudes— són situades a la part septentrional de la vall d’Ariga, coneguda també com a Valldària o Valldàries, en una de les carenes que limiten aquesta vall per la banda de tramuntana, situada parallela a la serra del Pubill, als límits amb la comarca de l’Alt Urgell Mapa 34-13329 Situació 31TCG566446 Per a accedir-hi cal seguir, en direcció nord, un camí carreter que s’inicia al vall del nucli habitat de Vilanova de l’Aguda i…

Església emplaçada al poble de l’Alzina de Ribelles, situat 2 km a l’esquerra del riu Llobregós i a 486 m d’altitud Sant Salvador és una antiga església sufragània de Ribelles No ens consten referències documentals d’aquesta església

Segons el fogatjament del 1381, aquesta vila, ara totalment abandonada, era de domini dels comtes de Pallars Passà posteriorment als ducs de Cardona No s’han trobat notícies de la seva església, dedicada a sant Martí, fins al segle XVIII, en la visita pastoral del 1758 a l’església de Santa Maria de Pessonada, de la qual Sant Martí era sufragània Actualment està totalment arruïnada, a l’igual que el poble

L’arquitecte Antonio Pineda s’encarrega de les obres de reconstrucció de Vilanova de la Barca Segrià

Des del primer any s’especialitzà en la música tradicional d’instrumentació autòctona de qualsevol procedència Fins a l’edició del 1996 han passat pel FIMPT més de dos-cents cinquanta grups, des de formacions molt elementals i estrictament ètniques fins a grups que treballen en la reelaboració de la música tradicional, la creació de noves propostes musicals a partir dels referents sonors i rítmics d’aquesta o la fusió amb altres tipus de música Simultàniament als concerts, l’entorn del FIMPT promou nombroses iniciatives acadèmiques com les sessions fundacionals de l’Aula de Música Tradicional…