Situació
Restes d’aquesta església, amb un parament fet de carreus allargats i ben escairats.
J. A. Adell
Les ruïnes de l’església de Sant Pere del Bac o de l’Obac són prop del barranc de Sant Pere, al sud de Vilanova de Meià.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG362501.
Cal anar-hi des de Vilanova, per un camí en direcció a migdia. És difícil de trobar. (AMV)
Història
Aquesta església tingué inicialment una comunitat de monges o donades que devien seguir la regla benedictina. Després de quedar sense comunitat, l’església fou unida al cenobi de Santa Maria de Meià i els seus béns foren units a la mensa prioral.
La primera notícia de la comunitat i de la seva església és de l’any 1080, quan Garsenda, muller de Guillem de Meià, feu el seu testament i nomenà com un dels marmessors Eliarda, abadessa de Sant Pere, que cal identificar amb aquest antic cenobi femení. El 1215 ja no tenia comunitat femenina, ja que en aquesta data Ramon de Cervera, senyor del castell de Meià, i la seva muller, Miracle, d’Urgell, donaren a Sant Pere del Pla i a Guillem, capellà del temple, tot l’honor (un mas) que tenien al terme de Meià, amb l’obligació que es pregués per les seves ànimes i la del seu fill Jaume. La seva independència finí l’any 1244, quan Jaume de Cervera donà al monestir de Santa Maria de Meià l’església de Sant Pere fundada al terme del castell de Meià i una coromina a Uixalers, i confirmà tots els alous i les terres que tenia la dita església i el mas que donaren els seus pares, amb la condició que cada setmana es cantessin dues misses a l’església de Sant Pere per la seva ànima i les dels seus parents. I si ell o els seus successors volien posar un clergue a l’església de Sant Pere aquest havia de tenir les esmentades propietats sota l’obediència del prior de Santa Maria.
A mitjan segle XVII encara devia tenir culte, ja que Roig i Jalpí en fa esment dient: “San Pedro Apostol. Antiguamente era Monastero de Monjas de S. Benito, según parece de los edificios y de algunos instrumentos antiguos que se conservan en el Archivo de Meyá. Sus rentas fueron aplicadas a la mensa Prioral”. Es desconeix quan deixà de tenir culte, i en l’actualitat el temple es troba totalment arruïnat. (ABC)
Església
De l’església només resta la part baixa dels murs nord i de ponent, que semblen indicar que es tractava d’un edifici d’una sola nau, segurament cobert amb volta de canó; aquesta era reforçada almenys per dos arcs torals, un adossat al mur oest, dels quals es conserven les bases dels pilars. Aquests murs tenen un aparell de carreuó allargassat i ben escairat, disposat molt ordenadament en filades uniformes, que no permeten, però, establir una clara datació. (AMV-JAA)
Bibliografia
- Roig i Jalpí, 1668, cap. IX, pàg. 110