Situació
Construcció defensiva d’època medieval, restaurada en diverses ocasions i ara totalment abandonada.
ECSA - J. Bolòs
Torre situada als afores de la població de Vilanova la Geltrú, cap al nord-oest, en un indret planer; ara, resta envoltada d’un antic jardí i de camps i blocs d’habitatges moderns.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF923648.
Agafant la carretera que va de Vilanova i la Geltrú cap a l’Arboç, en sortir de Vilanova, a mà esquerra, es veu la torre, envoltada de pins d’un jardí abandonat. (JBM)
Història
Des del segle XII és esmentat el topònim Enveja. Primer com a antropònim: Carbonell d’Invidia, el 1156, i Dalmau d’lnvidia, el 1160, semblen tenir quelcom a veure amb el lloc. L’indret d’Enveja i Adarró, dins el castell de Cubelles, surt documentat l’any 1278.
Al segle XIV la quadra d’Enveja, amb la torre, era de la família Castellbisbal. Al segle XV se l’anomena castell i s’esmenta la capella de Sant Joan, coneguda des del segle XIII. En aquesta centúria era dels Avinyó. A mitjan segle XIX la quadra d’Enveja era propietat del marquès de la Motilla i el 1882 l’adquirí el senyor Josep Ferrer-Vidal.
La torre ha estat restaurada diverses vegades, una d’aquestes durant la primera guerra Carlina, que fou lloc d’observació. Actualment, tant la torre com la capella es troben en complet estat d’abandó. (SLIS)
Torre
La torre té una planta circular i una alçada de poc més de 12 m, bastant esvelta. El gruix de les parets, segons A. Virella (Els castells catalans, III, pàg. 958), és, a la part baixa, de 90 cm i a la part més alta és només de 50 cm. A la banda meridional, uns 2 m de terra, hi ha una porta que fa 60 cm d’ample per 170 cm d’alt, acabada amb una llinda plana. Uns 2,1 m més amunt, hi ha una altra porta, també orientada cap a migjorn, acabada amb una llinda monolítica que té un encaix semicircular a la part inferior que fa d’arc de mig punt. Tal com sol passar en aquests casos, en principi, cal suposar que la porta més vella és la superior. Per dins, segons la descripció d’A. Virella —actualment les portes són tapiades—, hi ha una cambra baixa, amb una profunditat de 4 m. Per tal de pujar al cim de la torre es construí una escala de cargol, potser en un moment tardà, ja que sembla que aquesta torre fou utilitzada fins a l’època contemporània. A la part superior de l’edifici es veuen diverses espitlleres. La paret és feta de pedres poc treballades i col·locades més o menys arrenglerades; en alguns llocs, sembla que formin un opus spicatum.
La datació d’aquest edifici planteja algun problema. Al costat d’alguns elements, com pot ser el tipus d’aparell constructiu o la rusticitat de la porta superior, que podrien fer pensar que fou feta durant la primera meitat del segle XI, hi ha d’altres aspectes, com l’esveltesa o el gruix de la paret, que fan pensar, més aviat, en una torre de guaita que es dataria cap al segle XIII.
Al voltant de la torre, a banda de les parets d’un basament de la torre que fa uns 2 m d’alt, hi ha restes d’altres murs. Actualment, podem veure, a la banda nord, tres costats d’una construcció que fa, a l’interior, 390 cm de llarg × 360 d’ample; els murs tenen un gruix de 90 cm. (JBM)
Sitges
L’any 1986 s’estudiaren tres sitges situades prop de la torre de Sant Joan. Foren visibles arran de la realització d’una rasa al sud-oest d’aquesta fortificació. Sembla que eren unes sitges de forma ovoide, d’uns 180 a 200 cm de diàmetre. Això representa un volum de 3,5 m3, que podia emmagatzemar uns 2.500 kg de cereals. Durant la investigació, només es trobà un petit fragment d’ampolleta de vidre. Les sitges aparegueren plenes d’un nivell de terra de color bru i, a sota, d’un estrat de sorres i graves d’un color bru clar. De fet, ja es tenia coneixement que en aquest indret hi havia sitges. L’any 1893, Teodor Creus afirmava que al voltant de la torre hi havia “una munió de sitges obertes a la roca, de l’estil de les que es veuen a Sant Miquel d’Olèrdola”. (JBM)
Bibliografia
Bibliografia sobre la torre
- Llorach, 1967
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 957-958
- Llorach, 1973
- Buron, 1989, pàg. 142
Bibliografia sobre les sitges
- Creus, 1886, pàg. 76
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 956-958
- Miret, 1987, pàgs. 5-6