Resultats de la cerca

Aquesta església fou la primitiva parròquia de Vernet Es trobava separada vers el nord del nucli de la vila de Vernet, aigües avall de la ribera de Cadí, al seu marge esquerre En aquest paratge, dit de Sant Sadurní de Vilallonga, ara hi ha el mas Mauri o Clos de Pomers i no sembla que hi quedin vestigis del temple medieval L’any 874 fou celebrat un judici a l’església de Sant Sadurní de la villa Vernetum , en el qual Llorenç, de Canavelles, va poder demostrar que no era serf fiscal, enfront del mandatari del comte Miró Es tracta de la primera notícia de l’església L’any 1025 Berenguer, bisbe…

Situació Algunes mostres de ceràmica altmedieval i de destrals o relies d’aixada de pedra polibasàltica, que es localitzaren al jaciment JF Clariana El jaciment arqueològic de Rocafonda, situat dins el veïnat del mateix nom, es troba a l’extrem N de la ciutat de Mataró, a la confluència entre la carretera de Valldeix i la plaça pintor Cusachs, a la part baixa del turó de Vista Alegre Mapa 37-15393 Situació 31TDF545998 JFCR Dipòsits Durant la breu excavació que hi dugué a terme l’any 1981 la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme, es descobriren unes restes de construccions, un…

Aquesta església era situada a la partida de Ratera, a l’extrem nord-est del terme d’Alguaire, sobre el vessant que davalla de l’altiplà de Ratera fins a la Noguera Ribagorçana Les primeres mencions del lloc de Ratera parlen de villa de Ratera o Villaratera , segurament referint-se al que hauria estat un nucli d’hàbitat de certa magnitud i possiblement existent durant el període andalusí Si més no, la menció en el document de l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’església de villa Ratera l’any 1168 indica la importància d’aquest nucli en el procés de colonització del Segrià estricte En la…

Actualment no és visible cap vestigi d’aquest castell, a l’oest de Canet, el qual fou possessió d’una família dita de Vilarnau, vassalls dels senyors de Canet El veïnat de Vilarnau és esmentat des del segle XI villa Arnal El castell és mencionat a partir del 1321 castrum de Vilarnaldo Superiori , però el seu origen era probablement anterior a aquesta data

Deixeble i collaborador de Rafael, primer, i de Giulio Romano, després, participà en la decoració al fresc de les Estances Vaticanes i de la Villa Farnesina a Roma Hom li atribueix la Mare de Déu de l’Amor Diví Museo e Gallerie Nazionali de Capodimonte, Nàpols, obra que defineix el seu domini tècnic i la seva estreta filiació amb l’art de Rafael

Del 1906 al 1922 fou arxiver a València Publicà Don Luis de Salazar y Castro, príncipe de los genealogistas españoles 1908, Monografía histórica de la villa de Altea 1911, Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch 1913, l’important Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia 1913 i Les tragèdies de Sèneca 1914, en la traducció d’Antoni de Vilaragut

Fill de Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí A més de nombroses obres religioses i jurídiques, especialment en defensa del dret aragonès, publicà Historia de la villa ciudad de Tamarite 1876, Historia de Ribagorza 1878-80, Biblioteca de escritores ribagorzanos 1884, Diccionario del dialecto de Fonz y comarca i, anotades per ell, les obres de Francesc de Moner i de Barutell  1871

És de construcció preromànica és esmentada ja l’any 1037, probablement damunt una villa romana Fou reformada al s XIII i al XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu Fins al s XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Posseïa dos retaules, un del s XVI i un altre del XVII, que des del 1936 són al Museu Comarcal del Maresme

Es concreta en les unitats d’habitació Marsella, 1950 Nantes, 1953 Briey-en-Forêt, 1957 Berlín, 1958 Firminy Vert, 1969, que recullen el concepte dels immeuble-villa , o superposició d’habitatges unifamiliars de dues plantes en un gran bloc A Barcelona, la casa Bloc Sant Andreu de Palomar, 1934-36 dels arquitectes Sert, Torres i Subirana n'és també un exemple, anterior a les unitats d’habitació

Testimoni de la construcció romana de la fi del segle III dC, conserva quatre arcs, consolidats Tenia una llargada de 3,5 km, amb un desnivell de 40 m, i en el recorregut salvava quatre torrenteres per mitjà d’arcades proveïa d’aigua una villa romana de la qual s’han trobat restes prop de Can Roig, on hi havia un estany per a regatge