Situació
Camp de dolía d’època baix imperial, a la vil·la romana de Torre Llauder; la vil·la va tenir continuïtat fins a l’edat mitjana.
R. Manent
A l’entrada de Mataró per la zona S, a la confluència de l’avinguda President Companys i el carrer de Roma, s’alça el clos arqueològic de Torre Llauder. El topònim deriva d’una antiga torre de defensa homònima, adossada a una masia enderrocada al final dels anys seixanta, que hi havia en aquest indret.
Mapa: 37-15(393). Situació: 31TDF535983. (JFCR)
Sitges
És un jaciment important, bàsicament d’època romana, bé que hi ha un nivell d’ocupació d’època medieval, època en la qual es feren diverses sitges que travessaven els paviments antics.
Durant les primeres campanyes arqueològiques que s’hi feren, l’any 1961, i d’ençà de l’any 1969, no es feu esment de cap troballa d’època medieval. Durant la nova fase d’excavació, iniciada l’any 1981, la situació ha canviat en transformar-se la visió existent sobre l’arqueologia de l’edat mitjana. En aquesta nova fase de treballs hom ha trobat nombroses possibles sitges alt-medievals, fet que sembla demostrar que el jaciment també fou ocupat durant aquesta època. A partir de l’any 1986, les excavacions a Torre Llauder han estat dirigides pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Planta del jaciment, on es pot apreciar la situació dels tres esquelets i de les sitges d'època medieval.
J.F. Clariana
Fins l’any 1985 s’havien excavat 5 fosses, situades en diverses dependències de la vil·la romana, a la seva part residencial (dues a l’atri, dues a l’aula absidal i una al triclini). Són fosses, normalment, fetes en parelles; n’hi ha una de gran i una altra de més petita, situada molt a prop seu. Així mateix, solen ser fetes al costat dels murs romans, fet que ha portat a pensar que les construccions romanes foren aprofitades per a la instal·lació d’un lloc de poblament posterior.
Els materials ceràmics que s’hi han trobat són d’època romana i medievals. El percentatge de materials dels segles medievals oscil·la entre el 60,9% de la sitja o fossa 2 i el 2,4% de la sitja 3. Aquests fragments de terrissa són de color gris negrós, amb desgreixant de quars i de mica de mida considerable. Les formes, segons els que ho han estudiat, poden ser datades al segle XI i corresponen a olles globulars de vora expandida i de llavi arrodonit o pla.
Els ossos de mamífer que s’hi descobriren pertanyen, el 60%, a porcs —dada molt interessant—, el 14% a bòvids, el 10% a ovelles i el 5% a cabres. Entre els altres animals destaca clarament la gallina, amb un 68% del total restant. El 95% dels ossos eren d’animals domèstics. També és interessant, per al coneixement de l’alimentació, saber que el 42% d’aquests ossos foren bullits i el 50% van ser exposats directament al foc.
Secció de dues de les sitges alt-medievals localitzades a les excavacions.
J.F. Clariana
Aquestes sitges sembla que foren inutilitzades cap al segle XI o XII. Amb relació a l’altre extrem cronològic, sabem que foren fetes després del segle III. Els autors de l’estudi, a partir d’aquestes dades creuen poder suposar una continuïtat en el poblament al llarg de l’època alt-medieval, tot i que hom no pot saber “si aquestes restes medievals assenyalen una línia contínua des de l’època baix-imperial o si es tracta d’una o de diverses fases d’abandonament i de reocupació.” (Clariana I Altres, 1986, pàg. 574). Hom afirma que “el final de la vil·la, ja en el període medieval, fou segurament violent, si més no en algun dels seus sectors. Això es desprèn de la descoberta de diversos esquelets humans, caiguts sobre els mosaics i col·locats en una posició que fa pressuposar una agonia in situ”. (Prevosti-Clariana, 1988). (JBM)
Bibliografia
- Clariana i altres, 1986, pàgs. 569-585
- Prevostt-Clariana, 1988