Resultats de la cerca

Així, els instruments de la família de la corda són el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix, a més de les variants antigues caigudes en desús

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec A Alemanya, la forma francesa original del terme gigue acabaria donant la forma Geige 'violí’ en alemany

Vida i trajectòria musical Estudià literatura i música a Harvard amb Walter Piston i Gustav Holst 1926-32 Posteriorment amplià estudis a París amb Nadia Boulanger 1932-35 Novament als Estats Units, exercí de crític musical al diari  New York Herald Tribune  i a la revista  Modern Music , feines que compaginà amb la de director musical del Ballet Caravan 1937-39 Mentre exercia aquest càrrec compongué el ballet  Pocahontas  per a aquesta companyia, amb el qual guanyà el premi Juilliard Publication el 1940, i que li valgué el reconeixement públic Aquesta obra, que mostra influències variades,…

Fundà l’acadèmia de música Mozart, de Martorell Autor de lieder , sonates per a piano i violí i de música teatral, com Rosaura la gitana , amb text de Marcial Martínez 1946

Inicià els estudis de piano, violí, tenora i saxòfon a vuit anys al Conservatori de Música de Barcelona, amb mestres com J Coll, J Pich i Santasusana, J Zamacois i E Toldrà En finalitzar els estudis de saxòfon, obtingué el premi d’honor Després de perfeccionar-se a Finlàndia i Suècia, tornà a Barcelona l’any 1963 i collaborà amb diferents artistes de música lleugera i jazz , com Tete Montoliu, Pedro Iturralde i, posteriorment, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat Per oposició obtingué les places de viola de l’OBC, de saxòfon a la Banda Municipal de Barcelona, de tenora solista de la Cobla…

Probablement estudià violí i violoncel a Verona amb Giuseppe Torelli, i després tocà a Mòdena, on degué entrar en contacte amb Tomaso Antonio Vitali L’any 1704 ja apareix a Munic com a violoncellista de la cort de l’elector Maximilià II Manuel de Baviera A causa de la guerra de Successió hispànica, la cort bavaresa hagué d’anar canviant de lloc, i s’establí principalment a França, fet que explica que la música d’Abaco tingui determinats trets procedents de la música d’aquest país Acabada la guerra el 1715, la cort s’establí novament a Munic, on fou nomenat konzertmeister , càrrec…

Rebé les primeres classes de violí del seu pare, que morí quan ell encara era un infant Més tard, reprengué els estudis amb Ch Avinson a Newcastle upon Tyne, tasca que alternà amb la de concertista, que li comportà l’admiració del públic d’aquesta ciutat En morir el seu mestre, començà a oferir concerts en altres llocs Pels volts del 1773 anà a Londres, aconsellat per l’insigne violinista F de Giardini, on fou contractat com a segon violí de l’orquestra del King’s Theatre i, posteriorment, com a primer viola Debutà com a operista amb The Flich of Bacon 1778, i amb el…

Rebé les primeres classes de violí, piano, harmonia i composició de B Scholz, F Morlacchi i ChTh Weinlig El 1811 continuà els estudis de violí i de composició amb L Spohr i el 1812 fou violinista a la capella de la cort de Dresden L’any 1842, per recomanació de Spohr i de F Mendelssohn, succeí a Weinlig com a cantor de la Thomasschule i director musical de les dues esglésies més importants de Leipzig Posteriorment, i també a Leipzig, fou nomenat professor de teoria musical al conservatori El 1850, juntament amb Otto Jahn i Robert Schumann, fundà la Societat Bach, de…

Estudià instruments de teclat amb el seu pare, Delphin Strungk, del qual fou assistent des que tenia dotze anys Posteriorment estudià violí amb Nathaniel Schnittelbach a Lübeck i fou nomenat primer violinista a les corts de Wolfenbüttel i Celle Entre el 1661 i el 1665 residí a Viena, i arribà a tocar el violí a la cort davant l’emperador Leopold I El seu prestigi i reputació anaren augmentant al llarg de les dècades del 1660 i el 1670 i fou nomenat director de música de la catedral d’Hamburg 1678 En 1682-86 visqué a Hannover com a compositor de cort i organista El 1685 visità Itàlia i conegué…

Fundat el 1970 a Viena, és integrat per Günter Pichler des del 1970, primer violí Gerhard Schulz a partir del 1978, segon violí, que ocupa el lloc de Klaus Mätzl 1970-78 Thomas Kakuska des del 1981, viola, successor de Hatto Beyerle 1970-81, i el violoncellista Valentin Erben des del 1970 El conjunt debutà el 1971 al Koncerthaus de Viena, institució de la qual és membre honorari i on té el seu propi cicle anual de concerts També ha actuat al South Bank Centre de Londres, a l’Alte Oper de Frankfurt, a l’Òpera de Zuric i al Teatre dels Camps Elisis de París Participa en els festivals més…