Resultats de la cerca

Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz Es formà a Llotja, a Barcelona, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia Exposà a París 1949 i diverses vegades a Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses colleccions del país i dels EUA Colúmbia, Boston, San Francisco i Filadèlfia El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada…

A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910

El 1293 emprengué, com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, un viatge a Xipre, a la Petita Armènia i a Pèrsia A Xipre, on la colònia catalana s’havia consolidat amb la retirada d’Acre, negocià amb el rei Enric II la creació d’un alfòndec o d’una rua o carrer per als mercaders catalans i importants avantatges fiscals a Pèrsia, visità el kan dels tàtars, Gayḫatu, per tal de convenir una aliança enfront d’Egipte, amb la finalitat de forçar el soldà egipci a obrir el mercat d’Alexandria als mercaders catalans

El 1568 decidí de retirar-se a fer penitència i visità el santuari de la Cova Santa d’Altura Alt Palància i la cartoixa de Valldecrist, on fou acollit com a penitent i li fou assignada una ermita El 1585 intervingué en la fundació de la cartoixa d’Aracristi El patriarca Juan de Ribera se l’endugué al seu palau el 1602, on continuà tanmateix portant vida retirada Fou enterrat a l’església del Corpus Christi de València, on recorden el seu nom una làpida sepulcral i una pintura de la capella de Santa Maria de l’Antiga

Treballà a Barcelona als obradors d’ebenisteria de Manuel Pérez, on féu una tauleta vetllador en marqueteria de més de sis-centes seixanta mil peces que fou premiada a l’Exposició Universal de Londres del 1851 En féu una altra —amb disseny de Lluís Rigalt— de més d’un milió de peces de fustes de colors diferents, oferta a Isabel II en la seva visita a Barcelona el 1860 Parent seu devia ésser Josep Trobat , ebenista establert a València, que fabricà en gran escala el moble corbat i l’exportà a Cuba, Puerto Rico i Filipines fins que aquestes colònies s’independitzaren

Església del poble de Ro, a ponent de Sallagosa, de la qual es desconeixen notícies anteriors al 1300, bé que la villa de Ro és esmentada des de l’any 1063 Es tracta d’un edifici totalment renovat al segle XX, on no és fàcil d’endevinar l’edifici romànic anterior que hi havia hagut Quan la visità A Salsas al final del segle XIX, l’església tenia damunt la façana occidental un campanar d’espadanya amb dues obertures i la nau era capçada a llevant per un absis semicircular El titular actual no deu correspondre a l’original

És una de les màximes representants de la jove literatura escrita samoana fins el 1830 la literatura a les illes era oral El 1994 guanyà un premi literari polinesi amb un poema èpic escrit en samoà i en anglès, el 1996 publicà The Girl in the Moon Circle i el 1997 guanyà el premi del Commonwealth amb la novella The Place Where We Come , fet que ha inspirat i esperonat els escriptors del Pacífic També és autora de Where we once belonged 2000 i They Who Do Not Grieve 2001 L’any 1999 visità Catalunya, convidada per la Institució de les Lletres Catalanes

Aquest temple estava inclòs històricament dins el terme del castell de Fonolleres, situat a prop seu Fou sufragània tradicional de Sant Pere de la Curullada Tot i que és molt possible que ja existís des dels segles XI o XII, aquesta església no és coneguda fins a la visita pastoral que hi féu Nicolau de Pedralbes, emissari del bisbe de Vic, el 1428 En aquest moment l’església tenia un benefici fundat per Guerau Satorre, ja difunt L’edifici actual, al petit poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, potser conserva encara alguns vestigis d’època romànica

L’any 993 es jurà sobre les relíquies de Sant Joan Baptista “ cuius baselica sita est in comitatum Urgilitensis, infra domum Sancte Marie Sedis Vicho ”, el testament del comte Borrell II Aquesta notícia sobre l’existència d’una capella dedicada a sant Joan, construïda dins l’església de Santa Maria de la Seu i no com a edifici independent, seria ratificada en la relació feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en la seva visita a la diòcesi d’Urgell l’any 1312, que esmenten la capella de Sant Joan, amb categoria de parròquia, situada dins la catedral

Era la capella de la comanda hospitalera d’Avinyonet, de la qual hi ha notícia des de mitjan segle XIII, installada a l’antic castell d’Avinyonet, que és documentat des del final del segle XI Per la visita que l’any 1661 féu el comissari hospitaler sabem que la capella es trobava en bon estat Al començament del segle XX fou construïda al seu lloc la casa de la vila, que conservà l’estructura de la capella i n’aprofità els murs per a la seva construcció Es tracta, possiblement, d’una obra dels segles XVI i XVII