Resultats de la cerca
Es mostren 6627 resultats
Ford Motor Company
Motor Ford de fórmula 1
© X. Pintanel
Economia
Empresa nord-americana fundada el 1903 per Henry Ford a Dearborn (Michigan) per a la construcció d’automòbils.
Durant els 15 primers mesos en construí 1708, amb 118 obrers, i el 1910 en produí 34500, amb 4200 persones El 1914, tot i els interessants oferiments dels estats belligerants europeus —i fins a l’entrada dels EUA en la guerra, el 1917—, Ford refusà d’emprendre la fabricació de material de guerra El 1919 produí un milió d’automòbils del 1921 al 1936 continuà expansionant-se, i durant la Segona Guerra Mundial dugué a terme, a partir del 1941, una transformació total de les seves activitats a favor de les necessitats militars aliades El 1985 era la segona empresa americana en el sector de l’…
tangent hiperbòlica d’un nombre real
Matemàtiques
Donat un nombre real x, real th x definit per th x=(ex-e- x)/ex+e- x)
.
Beatus de la Seu d’Urgell
Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell del final del segle X (anònim)
© (Museu Diocesà de la Seu d’Urgell) Arxiu
Manuscrit miniat anònim del final del segle X, d’importació mossàrab, conservat a la catedral de la Seu d’Urgell.
Pertany a un estil avançat de l’evolució dels Beatus i es caracteritza per l’acusada estilització de les figures Consta de 239 folis i conté 79 miniatures El 1996 fou robat del Museu Diocesà d’Urgell i no fou recuperat fins al cap d’un any, amb una pàgina mutilada Des d’aleshores, l’obra s’exposa en facsímil En 2014-16 fou sotmès a un procés de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya CRBMC de Valldoreix
transformació integral
Matemàtiques
Operació mitjançant la qual una funció f(x) és transformada en una altra funció F(y) gràcies a relacions de tipus integral.
L’exemple més senzill és la simple integració F y = ∫ a y f x dx Una expressió vàlida per a un nombre important de transformacions integrals és F y = ∫ a b K x,y f x dx en la qual K x,y rep el nom de nucli i caracteritza l’esmentada transformació en molts casos, els límits d’integració són 0, ∞ i -∞, ∞ Cal esmentar, com a exemples importants, la integral ponderada, la integral de convolució, la transformada de Fourier anàlisi de Fourier, la de Laplace, la de Kankel, i la de Mellin
microquàsar
Astronomia
Estel binari de raigs X que presenta dolls de matèria expulsats del sistema a velocitats relativistes.
El sistema binari és format per un estel normal i un objecte compacte —que pot ésser un estel de neutrons o un forat negre— L’estel normal transfereix massa a l’objecte compacte, formant sovint un disc d’acreció al voltant d’aquest Els raigs X provinents d’aquest sistema s’originen, en part, per l’escalfament del disc d’acreció En alguns discs d’acreció les condicions hidrodinàmiques són tals, que, sigui de forma puntual o de manera continuada, s’esdevenen erupcions en què grans quantitats de massa són expulsades del sistema en direcció perpendicular al disc d’acreció El material…
equació de Schrödinger
Física
Equació diferencial fonamental de la mecànica quàntica, que permet de calcular la funció d’ona ψ (x,t) d’una partícula sotmesa a una dinàmica especificada per un potencial V (x,t).
Formulada el 1926 per Erwin Schrödinger, hom l’escriu on h és la constant de Planck normalitzada és a dir, dividida per 2π, m la massa de la partícula, V el potencial a què es troba sotmesa, x el vector de posició, t el temps i i la unitat imaginària
funció part entera
Matemàtiques
Funció f:ℝ→ℤque fa l’assignació x→[x]≡ent(x) on [x] és un enter tal que [x]<x<[x]+1.
conjunt inductiu
Matemàtiques
Conjunt X
en el qual si, i només si, ∅ ∈ X
i, per a cada x
∈ X
, el següent x
, x
∪ { x
}, també hi pertany.
L’existència de conjunts inductius cal imposar-la per mitjà de l’axioma de l’infinit El fet que existeixi un conjunt inductiu implica l’existència d’un conjunt inductiu mínim, que és precisament el conjunt ℕ dels nombres naturals
integral indefinida
Integrals indefinides de les funcions usuals
©
Matemàtiques
Donada una funció f:(a,b] ⊂ℝ→ℝ, funció F definida en [a,b] per la integral (definida) F(x)= ∫fxsup;a&(t)dt.
Aquesta funció és una funció primitiva de la funció f , per tal com la seva derivada és igual a f , F' x = f x , i, de fet, genera la resta de funcions primitives de f , G x = F x + C , essent C una constant
equació diferencial en derivades parcials
Matemàtiques
Equació en la qual la funció incògnita u = u(x1,...,xn) és una funció de diverses variables independents, que conté també, a més de la funció u, les seves derivades parcials.
L’ordre de la derivada que figura en l’equació amb major grau determina el grau de l’equació Històricament feren la seva aparició amb el problema de la corda vibrant que conduí al prestigiós matemàtic i filòsof francès Jean le Rond d’Alembert a l’equació en derivades parcials , essent la incògnita la funció u = u t , x