Resultats de la cerca

Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y…

S'inicià amb alguns llibres de poemes d’estil neopopularista A la rueda, rueda, 1929 i es convertí, amb l’adveniment de la Segona República, en propagandista literari de la ideologia tradicionalista i monàrquica, cosa que li proporcionà alguns èxits sonats, força discutibles El divino impaciente, 1933 Cisneros, 1934 Durant la guerra civil de 1936-39 presidí a Burgos la Comisión de Cultura y Enseñanza de la Junta Técnica 1936-38 i continuà, amb Poema de la bestia y el ángel 1938, la mateixa tasca propagandística, ara a favor de la Cruzada , per a la qual reivindicà…

Estudià a l’acadèmia militar de Brusselles, i féu costat a Felip V —del qual fou conseller econòmic—, que el nomenà cavaller de l’orde de Sant Jaume i secretari de decrets de les secretaries de guerra i marina 1724 i de la Junta de Comerç 1727 Viatjà per diversos països europeus i ocupà diversos càrrecs ministre de la Junta de Comerç i de Moneda 1830, secretari del rei al Consell i a la Cambra de les Índies, etc No fou cap teòric ni innovador La seva obra es pot considerar com un compendi de legislació i regulació econòmica Publicà Theórica y práctica de comercio y…

Estudià a l’Escuela Superior de Música de Caracas 1928-34 i exercí com a intèrpret de viola en diferents formacions de la capital El 1939 tornà a San Cristóbal i fou professor de música a l’Escuela de Artes y Oficios Més tard estudià folklore i etnomusicologia a l’Institut de Musicologia de Buenos Aires i al Colegio Libre de Estudios Superiores 1945-47 de la capital argentina Es dedicà a la docència, activitat que realitzà en diferents universitats de l’Amèrica llatina, i formà part, entre altres centres, de l’Institut Nacional de Folklore de Veneçuela -del qual fou director el…

Fou professor de literatura castellana a Oxford 1928-31, membre de la Societat de Nacions, ministre d’instrucció pública i de justícia 1934 i ambaixador a Washington i a París Liberal, evità comprometre's amb qualsevol dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, i el 1936 s’installà a la Gran Bretanya Fou professor a Mèxic Conreador de la poesia Rosa de cieno y ceniza , 1942, la novella i la narració, són més interessants els seus assaigs, força difosos i sovint discutits Guía del lector del Quijote, 1926 Ingleses, franceses y españoles, 1928, i les seves…

El ama , premiat als jocs florals de Salamanca 1901, li féu assolir una gran popularitat Fou mestre d’escola, i més tard es dedicà al conreu de la terra i a l’activitat poètica La seva obra copsava la vida, els tipus humans i el paisatge del món rural El seu primer llibre, Extremeñas 1902, en dialecte extremeny, fou editat amb un pròleg de Joan Maragall, que s’arriscava a considerar Gabriel y Galán un dels presumptes clàssics espanyols del s XX La resta de la seva obra, en castellà Castellanas , 1902 Nuevas castellanas , 1905 Religiosas , 1906, mostra reflexos de Núñez de Arce i…

Germà de Domingo Mariano i de Joaquín de Traggia i Urribarri Ingressà a l’orde carmelità i fou prior del convent d’aquest a València Durant la Guerra Gran publicà obres contra la Revolució Francesa, com ara Reflexiones sobre los excesos, sedición y libertad filosófica de los franceses 1793, i opuscles de tema religiós, amb el pseudònim d' El Amante de la Religión També collaborà al Diario de Valencia Durant la guerra del Francès lluità contra les forces napoleòniques i redactà un manuscrit, titulat Historia de lo que padecieron los carmelitas descalzos de Aragón y…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit…

Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal i…

Apassionat per la política, amic del duc d’Osuna, l’acompanyà a Itàlia, on intervingué en perilloses missions diplomàtiques A la caiguda del duc 1620, fou desterrat a la Torre de Juan Abad, però amb la mort de Felip III i l’ascensió del comte duc d’Olivares recobrà la confiança de la Cort El 1639 fou detingut, sense que se'n sàpiguen exactament les causes, a casa del duc de Medinaceli i empresonat en el convent de San Marcos de Lleó, on restà quatre anys en deplorables condicions Quevedo és un dels més grans poetes de tots els temps Conreà tots els gèneres, des dels satírics i polítics, com…