Resultats de la cerca
Es mostren 4620 resultats
Jeroni Miquel Suñol i Pujol
Dant (1864), de Jeroni Miquel Suñol i Pujol
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill d’un fuster, treballà amb un imatger i, al mateix temps, estudià a Llotja i al taller dels Vallmitjana El 1858 guanyà una pensió de la diputació per anar a estudiar a Roma, on fou amic de Marià Fortuny Des d’allà envià el 1864 l’estatueta sedent del Dant Museu d’Art Modern de Barcelona, considerada com la seva millor obra, que obtingué una segona medalla a Madrid El 1867 hi obtingué una primera medalla amb un Himeneu neohellenístic, i una tercera a l’Exposició Universal de París A Roma féu el monument sepulcral de marbre per al general O'Donnell 1868-70, obra neoplateresca, installada a…
Nicolai Gedda
Música
Nom artístic del tenor suec Nikolai Ustinov, de nom de naixement Harry Gustaf Nikolai Lindberg.
Fou educat per la seva tia paterna Olga Gäddä, de qui adoptà el cognom canviant-ne la grafia, i el seu marit Mikhail Ustinov ambdós pares adoptius d’origen rus Estudià a la seva ciutat natal, primer amb el seu pare i després al conservatori amb CM Oehmann Traslladat a Leipzig, formà part d’un quartet infantil a l’Orquestra Russa Ortodoxa d’aquella ciutat Debutà a Estocolm 1952 en el paper de Chapelon a Le postillon de Longjumeau , d’Adolphe Adam Es distingí aviat com a tenor líric dotat amb una veu de gran flexibilitat Promogut per Herbert von Karajan , fou un cantant assidu de l’Opéra de…
Francesc Fornells i Pla
Pintura , oli sobre tela de Francesc Fornells i Pla
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Pintor, gravador, muralista i vitraller.
Signava les seves obres com a Fornells-Pla Format a París 1945 i Florència 1947, anà també, becat, als EUA el 1969 Fou un dels fundadors dels Salons d’Octubre Exposà per primera vegada individualment el 1949, i el 1967 presentà al Tinell de Barcelona una gran mostra de tota la seva obra Pintà nombrosos murals per a Montserrat 1958-59 i també vitralls 1962, gènere, aquest últim, en què assolí un gran prestigi internacional, i entre els quals destaquen els vitralls emplomats per al Collegi de Metges de Barcelona 1968, per a la capella dels dominics a Nova York 1969 i per a una residència…
Ángeles Gulín Domínguez

Ángeles Gulín Domínguez
© Fototeca.cat
Música
Soprano gallega.
Filla d’una soprano i d’un director d’orquestra, de ben petita es traslladà a l’Uruguai amb la seva família, on inicià la seva formació musical amb Carlota Bernard al Conservatori de Montevideo El 1958 debutà, en el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , al Teatro Solís de la capital uruguaiana, on fou una de les figures més aplaudides a partir d’aleshores Casada amb el baríton A Blancas, tornà a Europa el 1963 i el 1966 actuà en diversos teatres alemanys, en els quals tingué una gran acollida L’èxit l’acompanyà arreu del continent europeu guanyà el Concorso Internazionale per Voce…
,
Guillem III d’Anglaterra

Guillem III d’Anglaterra, segons un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Anglaterra, Escòcia (Guillem II) i Irlanda (Guillem I) (1689-1702), príncep d’Orange (1650-1702) i stadhouder de les Províncies Unides dels Països Baixos (Guillem III: 1672-1702).
Fill pòstum de Guillem II de Nassau-Orange i de Maria, filla de Carles I d’Anglaterra, fou proclamat stadhouder pel partit orangista amb ocasió de la revolta popular contra el líder republicà Jan de Witt, acusat de facilitar la invasió de les Províncies Unides als exèrcits de Lluís XIV de França 1672 Aïllant-la diplomàticament Gran Aliança de la Haia, 1674, forçà França a replegar-se i a oferir la pau en condicions favorables Nimega, 1678 Casat amb Maria després reina Maria II , primogènita del duc de York després Jaume II d’Anglaterra, intervingué en els afers anglesos cridat per l’oposició…
Max Ernst
Escultura
Pintura
Pintor i escultor alemany.
Fundà amb Hans Arp i JBaargeld el grup dadà Colònia, 1919, al qual aportà el sistema de collages en la sèrie Fatagaga S'installà a París 1922, on illustrà amb collages llibres d’Eluard, com Repetition i Les malheurs des Immortels , aquest darrer escrit per tots dos Participà en la lluita entre dadaisme i surrealisme, s’inclinà a favor del segon i creà obres plenes d’inquietud i terror Èdip rei 1921, La cita dels amics 1922, retrat dels seus amics surrealistes, i La bella jardinera 1923-24 El 1925 adoptà en les seves pintures el procediment del frottage L’any següent fou acusat pels…
Enric IV d’Anglaterra

Retrat d’Enric IV d’Anglaterra, d’autor desconegut
© London National Portrait Gallery
Història
Rei d’Anglaterra (1399-1413).
Net d’Eduard III i fill de Joan, duc de Lancaster, fou comte de Derby 1377 i duc de Hereford 1397 El 1399 succeí el seu pare en el ducat de Lancaster, i aquell mateix any, per problemes amb el duc de Norfolk i per la seva oposició a Ricard II, hagué d’abandonar el país, i li foren confiscades les propietats Però canalitzà l’oposició existent contra el rei i, amb l’ajut de la cambra dels comuns, partidària dels Lancaster, aconseguí de fer-lo abdicar i es proclamà rei d’Anglaterra Malgrat tot, la seva posició era feble, i es produïren revoltes en tots els punts conflictius del regne una…
Catherine Deneuve

Catherine Deneuve
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
S'ha mostrat idònia per a interpretar personatges d’una certa complexitat psicològica Entre les seves interpretacions destaquen Repulsion, R Polanski, 1965, premi de la crítica de Nova York, Belle de jour 1966, Tristana 1970, ambdues de L Buñuel, Le dernier métro F Truffaut, 1980, L’africain P de Broca, 1983 Le lieu du crime A Téchine, 1986, Indochine R Wargnier 1992, premi de l’Acadèmia Francesa de Cinema, Place Vendôme N Garcia 1998, premi del Festival de Venècia, Dancer in the Dark L von Trier, 2000 i 8 femmes F Ozon, 2002 Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Um filme…
Dolors Cinca i Pinós
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Traductora.
Llicenciada en filologia semítica per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Jordània, Amman i Tunis Des del 1988 impartí classes de traducció de l’àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà amb la tesi Oralitat, narrativa i traducció Reflexions a l’entorn de Les mil i una nits 2005 Treballà algunes temporades a Nova York com a traductora de les Nacions Unides En una dècada traslladà set obres de l’àrab, d’autors com el premi Nobel Naguib Mahfuz Principi i fi , 1989 Entre dos palaus , 1996, Abderrahman Munif Història d’una ciutat una infantesa a Amman ,…
oneida
Etnologia
Individu d’un poble de la lliga iroquesa que vivia al sud del llac de Nova York, a l’actual estat homònim.
El 1960 hom calculava en 3 000 el nombre dels seus descendents Fou un grup molt bellicós que s’enfrontà amb els francesos i amb els jesuïtes, establerts allí des del 1669 Es posaren, però, al costat de la causa americana colonialista, influïts per un missioner anglès, i cediren llur territori a canvi d’uns terrenys als estats de Wisconsin i Ontario