Resultats de la cerca

Nen prodigi, feu una gira pianística per la zona de Graz a l’edat de set anys amb obres de WA Mozart Publicà la seva primera composició el 1891, quan només en tenia onze El 1902 esdevingué segon director al Teatre de l’Òpera de Salzburg i més tard dirigí al Teatre Alemany de Brno 1903-05 i al Theater an der Wien 1905-17 El 1908 dirigí l’estrena de Der tapfere Soldat 'El soldat valent', de R Strauss, a Viena Visqué a París entre el 1938 i el 1940, on compongué l’opereta La montagne bleue 1939, i als Estats Units del 1940 al 1946 Escriví diverses bandes sonores de films, per les…

Estudià composició al Conservatori de Brno i, després, amb J Kvapil a l’Acadèmia Janácek d’Arts Musicals 1949-53, on, a partir del 1953, fou professor de composició i direcció Establert a Praga el 1973, hi ensenyà a l’Acadèmia de les Arts Musicals entre el 1980 i el 1990 El mateix 1973 obtingué el doctorat amb la tesi que fou la base del seu sistema compositiu La composició musical projectada El 1980 fou nomenat director de la Filharmònica Txeca, i el 1990 abandonà l’ensenyament per dedicar-se exclusivament a la composició Com a compositor tingué un primer període amb influències clàssiques…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, vicemestre de capella de la cort de l’elector de Magúncia, i també del seu padrí, PF Buchner El 1675 fou nomenat organista del monestir cistercenc de Heiligenkreuz, on romangué fins el 1679 El 1683 ocupà la plaça d’organista de cort i de cambra de l’emperador Leopold I, a Viena, i el 1690 era primer organista de la capella imperial, càrrec que exercí fins a la seva mort Durant els anys de servei a la cort li fou confiada l’educació musical dels fills de l’emperador, i nombrosos organistes del sud d’Alemanya anaven a Viena per a ser els seus…

Fill del director d’orquestra Walter Goehr , que arribà a Anglaterra el 1933 fugint del nazisme, estudià composició amb R Hall al Royal Manchester College en 1952-55 En aquest centre fundà, amb alguns condeixebles, el New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus Del 1955 al 1956 estudià al Conservatori de Música de París amb O Messiaen El 1960 fou contractat per la BBC com a productor de programes de concerts, càrrec que ocupà fins al 1968 A partir dels anys setanta impartí classes en diverses universitats Boston,…

El 1679 formava part del cor a la catedral d’Ais de Provença Talment com A Campra i EJA Blanchard, fou alumne de Guillaume Poitevin, mestre de música de la catedral A partir del 1688, i a instàncies del seu mestre, fou nomenat vicemestre de capella i organista de la seu, càrrec que compartí amb un altre estudiant, Jacques Cabassol Poitevin es retirà el 1693 i Gilles li succeí com a mestre de música El 1697 fou nomenat director del cor de nens de la catedral de Tolosa La seva reputació i prestigi anaren en augment i la seva Messe des morts París, 1764 arribà a ser qualificada per J Mattheson…

Estudià a Venècia amb N Porpora i, del 1763 al 1770, al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols Dedicat a la composició, menà una vida errant per diverses ciutats europees, entre d’altres Viena, Mònaco i Dresden, fins que el 1791 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Crema, on romangué fins a la seva mort Tot i que el càrrec l’obligava a escriure música religiosa, mai no deixà de banda la música teatral, que conreava des de la seva joventut Escriví una cinquantena d’òperes i obres dramàtiques, que constitueixen el gros de la seva producció Hom hi percep la influència napolitana de l'…

Descendent d’una família d’artistes, el 1819 estudià composició i orquestració amb A Rejcha al Conservatori de Música de París De les seves primeres obres, totes per a piano, cal destacar l' Air russe varié opus 17 1836, que R Schumann elogià a la "Neue Zeitschrift für Musik" El gènere que cultivà amb més èxit fou la música de cambra D’aquest repertori destaquen els quintets i trios per a piano i un sextet per a piano i instruments de vent, de l’any 1852, que fou la primera obra escrita amb aquesta combinació instrumental El Nonet per a vent i corda opus 38 1849 fou la peça que…

Tingué una sòlida educació musical, i en la seva joventut considerà la possibilitat de professionalitzar-se com a baríton Del 1876 al 1894 exercí la crítica musical en diverses publicacions Els seus articles mordaços, directes i analítics li reportaren enemics i partidaris Fou el principal defensor de R Wagner a la Gran Bretanya, i en difongué la causa amb l’assaig The Perfect Wagnerite 1898, on feia una interpretació heterodoxa de L’anell del Nibelung Fou a més un gran admirador de G Verdi, descobrí i encoratjà E Elgar i defensà A Schönberg Emprà també la música en la seva obra literària,…

Vida S’inicià en la música al Conservatori de Madrid amb Jesús Monasterio, i després amplià la seva formació al Conservatori de Brusselles, on estudià violí i composició Posteriorment, estudià a Berlín, i a la meitat de la dècada dels anys vuitanta fou nomenat professor del Conservatori d’Hamburg El 1889 guanyà una plaça com a violinista a l’Orquestra de Glasgow, lloc que combinà amb actuacions amb l’Orquestra Simfònica de Boston i la Filharmònica de Berlín Entre el 1894 i el 1916 fou professor de violí del Royal College of Music de Londres De retorn a Madrid, inicià la seva tasca com a…

Inicià els estudis musicals sota el mestratge del seu pare, també clarinetista, i els completà al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou professor entre el 1976 i el 1993 També fou professor al Conservatori de Terrassa El 1949 fundà l’Orquestra de Cambra de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, i formà part de conjunts com l’Orquestra Filharmònica de Barcelona 1948, el Quintet de Vent de Barcelona i el Conjunt Català de Música Contemporània Fou un dels membres fundadors de l’agrupació de cambra Diabolus in Musica , en estreta collaboració amb el compositor i director Joan Guinjoan…