Resultats de la cerca
Es mostren 6864 resultats
República Centreafricana 2011
Estat
François Bozizé el tercer per l'esquerra va ser reelegit president de la República Centreafricana © Consell de la Unió Europea El president, François Bozizé, va derrotar els candidats opositors en la consulta celebrada el 23 de gener i va ser reelegit per a un nou mandat de cinc anys Bozizé, en el poder des del 2003, va obtenir el 64% dels vots, mentre que l’expresident Ange-Félix Patassé va aconseguir-ne el 21%, i l’exprimer ministre Martin Ziguélé, el 6% En les legislatives, celebrades el 23 de gener i el 27 de març, la formació de Bozizé, Kwa na Kwa ‘El treball, només el treball’, va…
Síria 2010
Estat
A mitjan març, el president rus, Dmitri Medvédev, va visitar oficialment Síria, des d’on es va lamentar del deteriorament del procés de pau a l’Orient Mitjà i va instar els Estats Units a tenir un paper més actiu en el procés El 17 juliol, Bashar al-Assad va celebrar deu anys com a president sirià La seva política es caracteritza per un cert immobilisme que ha arruïnat les esperances de democratització que havia despertat el seu accés al poder No obstant això, l’economia s’ha transformat en una economia social de mercat ―que ha creat desigualtats socials que requereixen reformes…
Senegal 2009
Estat
La derrota en algunes ciutats, com Dakar i Thiès, en les eleccions municipals i regionals celebrades al març va confirmar la pèrdua de popularitat del president Abdoulaye Wade, en el poder des del 2000 A Dakar, el candidat de la coalició opositora Siggil Senegal va superar Karim Wade, fill del president A Thiès, va guanyar l'exprimer ministre Idrissa Seck I l'expresident del Parlament i també excap de Govern, Macky Sall, va aconseguir ser el més votat a la regió de Louga, al nord En resposta als decebedors resultats, Wade va fer canvis al Govern El més important va ser la substitució del…
tractat de Versalles

Signatura del tractat de Versalles al saló dels Miralls (1919)
© US National Archives
Història
Acord internacional que posà fi a la Primera Guerra Mundial.
D’acord amb els resultats de la conferència de pau de París , fou signat el 28 de juny de 1919 per Alemanya i les potències guanyadores la Gran Bretanya, França, els EUA, Itàlia i el Japó, amb l’adhesió d’altres països Alemanya hagué d’acceptar el lliurament d’Alsàcia i Lorena a França, de Poznań i un corredor fins a la mar a Polònia, i la celebració de plebiscits a l’Alta Silèsia, Schleswig, Sarre, etc Danzig Gdańsk es convertí en ciutat lliure Les vores del Rin, ocupades pels aliats, foren desmilitaritzades Les colònies alemanyes foren repartides entre la Gran Bretanya, França…
comunitat de Taizé
Comunitat monàstica i ecumènica fundada a Taizé (Borgonya), per Roger Schutz
(1942), que integra germans de diverses esglésies cristianes, sobretot protestants (hi ha també alguns catòlics), procedents d’una quinzena de països.
Llur ideal és la comunió entre tots els homes, i per això malden per la reconciliació dels cristians en una sola Església “germen i signe que només hi ha una sola família humana” Lloc de recerca i de trobament, després d’uns quants anys de solitud començà d’atreure jovent d’arreu del món, talment que en nasqué la idea d’un Concili dels joves 1970, que iniciaren el 1974 uns quaranta mil joves de cent països nombre que ha anat augmentant en els aplecs anuals de Pasqua i estiu associant-se a la vocació de comunió i de reconciliació pròpia de Taizé D’ençà del 1978 organitza anualment la Trobada…
l’Oratori
Societat clerical de dret pontifici, sense vots, fundada a Roma el 1564 per sant Felip Neri.
Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense…
Bernat Senesterra de Santaeugènia i de Caramany
Història
Militar
Militar.
Prengué part en la guerra de Castella 1363 S'ocupava de les finances de Bernat de Fortià i família i devia ésser protegit per la reina Sibilla Amb el seu fill Ponç vengué el castell de Palau-sator a Bernat Miquel 1379 Fet governador d’Oriola 1380, obtingué privilegi de noble 1381 Nomenat després governador de Càller 1383, fou enviat a Sardenya per tractar una concòrdia amb els Arborea i acompanyar-hi Brancaleó Doria, detingut a la cort reial Bernat lluità pel rei a Roses i Cadaqués contra el comte d’Empúries El rei li vengué el castell d’Estagell 1381 i alguns drets a Salses 1385, i li donà…
Francisco Salinas
Música
Filosofia
Organista, humanista i teòric castellà.
Cec des dels primers mesos de vida, el seu pare dirigí el seu ensenyament cap als estudis musicals de cant i orgue Les seves aptituds l’inclinaren vers l’estudi d’aquest instrument Ingressà a la Universitat de Salamanca, on a més d’estudis d’orgue, cursà estudis de grec, llatí, arts i filosofia L’any 1538 acompanyà a Roma l’arquebisbe Pedro de Sarmiento quan aquest fou nomenat cardenal A la capital italiana s’ordenà de sacerdot i gaudí de la protecció dels papes Pau III i Pius IV Romangué a Itàlia durant vint anys, ocupant càrrecs com el d’organista del virrei de Nàpols 1553-58…
,
Andrej Sakharov
Física
Físic i activista pels drets humans rus.
El 1953 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Soviètica Feu recerques sobre física teòrica i proposà amb IE Tamm un mètode per a obtenir reaccions termonuclears controlades mitjançant descàrregues elèctriques en el plasma situat en un camp magnètic Participà en la construcció de la primera bomba d’hidrogen soviètica Des dels anys seixanta s’oposà públicament a la proliferació nuclear i, juntament amb la seva esposa Jelena Bonner , es convertí en el capdavanter de la dissidència soviètica en favor de la democratització i el respecte als drets humans a l’URSS, posicions expressades en el seu assaig…
Josep Verde i Aldea

Josep Verde i Aldea
© Generalitat de Catalunya
Història
Política
Polític.
Advocat, la seva activitat en el món del catolicisme progressista —fundador del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans, membre de Justícia i Pau — el portà a defensar sovint acusats davant del Tribunal d'Ordre Públic i a integrar-se en el Reagrupament Socialista i Democràtic 1974, transformat després en PSC-Reagrupament , del qual fou secretari general a la mort de Josep Pallach 1977 Diputat a corts el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , afavorí la incorporació del seu partit al nou Partit dels Socialistes de Catalunya i fou un dels redactors de l'…