Resultats de la cerca

Participà en algunes edicions del Saló d’Octubre de Barcelona 1955-57 Conreà un figurativisme expressionista i constructiu Arran d’un plet que tingué amb un marxant, des del 1974 cremà tot allò que pintava en senyal de protesta El 2001 s’inaugurà a Montblanc el museu que duu el seu nom, dedicat a la seva obra

Germà i successor d’Esteve III, cercà l’ajut de la cort franca de Pipí el Breu, el qual no secundà del tot la seva política antilongobarda i, sobretot, antibizantina contra l’exèrcit de Ravenna El descontentament dels aristòcrates romans fou causa d’una revolta després de la seva mort La seva festa se celebra el 28 de juny

El 1971 es dividí, tot reproduint les dissidències del moviment trotskista internacional D’una banda, nasqué la Liga Comunista Revolucionaria , partidària del Secretariat Unificat de la IV Internacional, i de l’altra, la Fracción Trotskista del grupo “Comunismo” , pròxima al Comitè Inter-nacional de la IV Internacional Creà “Proletario” com a secció obrera pròpia Editava Comunismo

Establia un nou repartiment de Navarra entre aquests dos monarques i també la delimitació de les zones atribuïdes a cadascun en la futura conquesta L’acord atribuïa als catalans la zona del País Valencià i gairebé tot el regne de Múrcia, llevat de Llorca i Vera, amb llurs castells, però mantenia el vassallatge dels catalans a Castella

El 1976 rebé un fort impuls en ésser nacionalitzada tota la producció petroquímica A partir de la dècada dels noranta, en associar-se a multinacionals petrolieres, adquirí un funcionament d’empresa privada tot i mantenir la titularitat pública Ha diversificat les seves activitats en els sectors del gas i del carbó, i té filials a l’estranger

Nascut d’una escissió dins d’ Un tros de paper , publicà 33 números 10 de juny de 1866- 20 de gener de 1867 Tot i l’èxit de venda, fou suspès per l’editor, Innocenci López , perquè les circumstàncies del moment no eren pas favorables a l’humor ni a la crítica, ni que fos de costums

Governador de les províncies de Mèdia i Armènia, fou assassinat per ordre de Cambises ~523 aC Més que no pas ell, fou famós el pseudo-Smerdis , el mede Gaumata, que, tot fent-se passar per Bardiya, s’apoderà de l’Imperi, provocà el suïcidi de Cambises i, finalment, fou vençut i mort per Darios I de Pèrsia

El 1648 s’autoproclamà messies Tingué nombrosos seguidors per tot l’imperi otomà i en diversos centres jueus d’Europa occidental i del nord d’Àfrica Després d’ésser empresonat a Constantinoble abjurà el judaisme i abraçà l’islam Malgrat la pèrdua de deixebles i la seva mort obscura, un grup d’addictes s’hi mantingué fidel

Fill i successor de Matteo I i de Bonacossa Borri El 1311 fou nomenat vicari imperial de Piacenza, i tot seguit la féu seva Lluità contra els güelfs, i el 1327 l’emperador el desposseí de la senyoria de Milà i fou empresonat a Monza fins que fou alliberat, però morí en el camí de tornada

El seu recull de versos en dialecte milanès, L’è el dí di mort, alegher 1932, tingué poca difusió, en part a causa de l’actitud del règim feixista del qual fou adversari, contrari a l’ús dels dialectes La seva poesia, tot i seguir la tradició milanesa, rebé la influència decadentista, especialment francesa, i expressionista