Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
Concurs de Castells de Tarragona
Se celebra a Tarragona el 27è Concurs de Castells, una de les cites castelleres més importants La Colla Vella de Valls guanya per primera vegada en 18 anys, imposant-se amb un 4 de 9 i un 2 de 8 nets descarregats i un 3 de 10 amb folre i manilles carregat Els Castellers de Vilafranca, que ocupaven la primera posició des de l’any 2000 queden en segon lloc descarregant el 3 de 10 i la torre de 9, i carregant la torre de 8 neta En tercer lloc queden els locals, els Xiquets de Tarragona, amb un 5 de 9 amb folre i un 9 de 8 descarregats i un 3 de 10 amb folre i manilles carregat
Río Negro
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Viedma 24 346 h 1980 Limita al N amb la província de La Pampa, a l’E amb la de Buenos Aires, al S amb la de Chubut, a l’W amb Xile i al NW amb la província de Neuquén Forma part de la zona septentrional de la Patagònia, amb totes les seves característiques geològiques i climàtiques Els rius principals són el Negro i el Colorado els de la zona sud són endorreics La costa és alta i rocallosa l’únic port natural és el de San Antonio al golf de San Matías L’escassa població es dedica principalment a la ramaderia i conrea la vinya, oliveres i arbres fruiters
diagrama polar
Transports
Gràfic o diagrama que relaciona els coeficients de sustentació i de resistència aerodinàmiques d’un perfil aerodinàmic per cada valor del seu angle d’atac.
Aquesta relació és obtinguda experimentalment en un túnel aerodinàmic mitjançant un model d’ala amb el perfil aerodinàmic que hom estudia Per tant, cada diagrama polar depèn del nombre de Reynolds de l’assaig i de l’allargament de l’ala El diagrama polar pot ésser aproximat analíticament mitjançant l’expressió C D = C D o + C 2 L } /π Ae , on C D és el coeficient de resistència, C L el coeficient de sustentació, C D o el coeficient de resistència mínima o de resistència de perfil, A l’allargament de l’ala, i e un coeficient variable de 0 a 1 que expressa la forma en planta de l’ala
Comença el Festival de Cinema de Sitges
Entre els dies 3 i 13 d’octubre té lloc el 52è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges Dins del palmarès d’aquesta edició destaquen el film El hoyo , de Galder Gaztelu-Urrutia millor pellícula i Gran Premi del Públic, Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles millor direcció per Bacurau , Miles Robbins millor actor per l’actuació a Daniel Isn’t Real , Imogen Poots millor actriu per l’actuació a Vivarium i Mirrah Foulkes millor guió per Judy & Punch Dels premis honorífics sobresurten l’actor Sam Neill Gran Premi Honorífic, l’actor i cantant Patrick Wilson premi Màquina del…
Pablo Miquel Merino
Matemàtiques
Matemàtic.
Fill del català Pau Miquel i Costas, comerciant resident a l’Havana en el segle XIX A Cuba, estudià els primers estudis i el batxillerat, al Colegio de Belén Després d’aquesta etapa, passà tot seguit al País Basc, on estudià matemàtiques a la Universitat de Deusto Retornà a Cuba, on, el 1908, guanyà per oposició el càrrec d’ajudant facultatiu del gabinet d’astronomia Doctor en ciències fisicomatemàtiques, obtingué, el 1913, a la Universitat de l’Havana, la càtedra d’anàlisi matemàtica, on treballà durant més de 30 anys Entre la seva prolífica obra científica, cal destacar obres com Curso de…
Enric Pous
Teatre
Actor.
Debutà el 1965 al teatre Poliorama amb La zapatera prodigiosa dirigida per E Polls Interpretà obres de M Aurèlia Capmany Un lloc entre els morts , J M de Sagarra El cafè de la Marina o La Trinca Mort de gana show Treballà amb directors com Josep Montanyès, Joan German Schroeder o Ariel García Valdès El 1992 féu Timó d’Atenes i Lo desengany , i el 1997, El florido pensil Es popularitzà en programes televisius com Ahí te quiero ver o Una nit amb Vittorio Gassman , conduïts per Rosa M Sardà Es caracteritzà per la seva verbositat i un humor que s’esforçava a posar en relleu els absurds…
Steven Berkoff
Teatre
Director teatral i actor teatral i cinematogràfic anglès.
El 1968 fundà el London Theatre Group El 1975 estrenà East al Festival d’Edimburg Guanyà el premi Los Angeles drama critics circle Award de direcció 1983 En la seva producció hi ha una equilibrada combinació entre les obres pròpies, com Decadence, Kvetch , Harry's Christmas que es veié a Barcelona el 1994 interpretada per Blai Llopis, Massage , The Secret Love Life of Ophelia , Sit and Shiver o Ritual in Blood , i les adaptacions d’altres autors com FKafka, EAPoe o OWilde Del seu teatre destaca la violència del llenguatge, en què combina el cockney de l’E de Londres amb la grandiloqüència…
Francesc d’Assís Toboso i Bosch
Teatre
Director de teatre.
Dugué a terme una tasca rellevant en la promoció del teatre català durant la postguerra Del 1943 al 1953 fou director de la Passió d’Horta i, el 1948, fou un dels fundadors del Foment de l’Espectacle Selecte i Teatre Associació FESTA El 1952 codirigí l' Auto Sacramental de P Calderón de la Barca i, entre el 1955 i el 1957, dirigí juntament amb E Polls el desaparegut teatre Alexis L’aspecte més rellevant de la seva tasca fou la direcció del teatre Romea i la Companyia Titular Joan Capri durant vint-i-cinc anys Dirigí actors destacats del teatre català, com són Emília Baró, Ramon Duran, Paquita…
Anthony Quinn
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà d’origen mexicà.
Provinent del teatre, s’inicià en el cinema l’any 1936 Actor molt temperamental, intervingué, entre altres pellícules, a Viva Zapata 1952, d’E Kazan La strada 1954, de FF ellini Lust for Life 1956, de V Minnelli Barrabas 1962, de M Fleischer Zorba, the Greek 1964, de M Cacoyannis Behold a Pale Horse 1964, de F Zinnemann The Shoes of the Fisherman 1968, de M Anderson The Secret of Santa Vittoria 1969, de S Kramer A Dream of Kings 1970, de D Mann Lion of the Deserts 1979, de M Akkad The Salamander 1981, de P Zinner The Old Man and the Sea 1990, de JTaylor Oriundi 1999, de R Bravo i Avenging…
Emanuele Portal

Emanuele Portal
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador de la literatura i traductor italià.
De família d’origen provençal, traduí Mistral a l’italià Mireio , 1890 i dedicà alguns estudis a la literatura occitana com La letteratura provenzale moderna 1893, Scritti vari di letteratura provenzale moderna 1895, Antologia provenzale 1911 i Grammatica provenzale, lingua moderna e dizionario provenzale-italiano 1914 Havent conegut la literatura catalana a través de Víctor Balaguer, traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer 1916, reeditada el 1928 Dedicà alguns estudis a la literatura catalana I trovatori catalani , 1894 Pierre Michel Carbonell , 1897 i preparà una antologia d’escriptors…
,
