Resultats de la cerca
Es mostren 19660 resultats
Gabriel Alomar i Vilallonga

Gabriel Alomar i Vilallonga
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Assagista, poeta i polític.
Vida i obra Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i el 1889 començà a Barcelona la carrera de lletres Exercí de professor d’institut a Palma, Figueres i Gijón Fou a Mallorca on s’inicià literàriament, amb articles costumistes publicats a La Roqueta amb el pseudònim Biel de la Mel i on sovint fou atacat pels sectors dirigents i per la intellectualitat local A Barcelona, fou un important, però tardà, teoritzador del modernisme — El futurisme conferència pronunciada el 1904, publicada el 1905, L’estètica arbitrària sèrie d’articles publicada el 1906, De poetització 1908— i un…
, ,
Sant Julià de Montjuïc
Església
Antiga església del municipi de Barcelona, existent ja el 986, a mitja muntanya de Montjuïc, que al segle XI era ja una de les parròquies del territori de Barcelona.
El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona, però al s XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al s XIX
Sant Jordi del Puig
Santuari
Santuari del municipi del Puig de Santa Maria (Horta del Nord), vora l’antic camí de València, erigit al s XVI per tal de commemorar el lloc on s’esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi.
Arruïnat al s XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig, fou reedificat el 1926 És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica
Calbera
Poble
Poble del municipi de Beranui (Ribagorça), a la dreta del barranc de Castrocit.
Pertangué al monestir d'Ovarra, i posteriorment al de Sant Victorià L’església parroquial Sant Andreu és romànica Fou incorporat al municipi de Beranui el 1966 que rebé el nom oficial de Veracruz Dins l’antic terme hi ha, a més, els pobles de Castrocit i de Morens i la caseria de les Ferreries
morral de Cabrafeixet
Muntanya
Contrafort meridional a la serra de Cardó, entre la Ribera d’Ebre (Rasquera) i el Baix Ebre (el Perelló), de grans espadats pel vessant septentrional.
Dins el terme del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet , amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921 damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols
jerarquia urbana
Geografia
Relació de dependència d’unes ciutats respecte d’altres, a través d’uns vincles funcionals, en el context de sistemes de ciutats.
El sistema de ciutats és configurat per una sèrie de nuclis urbans interrelacionats en un territori, entre els quals es produeixen una seguit de fluxos de persones, de mercaderies, etc bàsics per al funcionament del sistema Dins d’aquest hi ha un pol d’atracció principal respecte les altres ciutats que és el lloc central
pletismògraf
Aparell destinat a inscriure els canvis de volum dels òrgans i dels membres, deguts a la repleció sanguínia de les artèries i dels capil·lars.
Esquemàticament consisteix en una caixa hermèticament tancada, plena d’aigua, i en comunicació amb un tub vertical les variacions de volum de la part a analitzar, que és submergida en l’aigua, es tradueixen en variacions en l’alçada de l’aigua dins aquest tub, les quals permeten de fer-ne l’enregistrament gràfic
ball cerdà
Dansa i ball
Dansa popular, de caràcter cerimoniós, variant del ball pla, ballada principalment a les comarques pirinenques entre el Ripollès i el Pallars fins a èpoques recents, a les festes majors.
Presentava nombroses variants generalment les parelles formaven una rodona dins la qual el paborde o administrador de la confraria del sant iniciava la dansa amb la seva balladora, seguits per cada una de les parelles, executava el seu propi ball, fins a la ballada de conjunt final Sovint acabava amb un ritme molt precipitat
màquina escorçadora
Tecnologia
Màquina emprada per a escorçar els troncs en llur preparació per a la fabricació de pasta de cel·lulosa.
L’escorçadora de tambor treballa per fregament mutu dels troncs dins el tambor Per a troncs de gran diàmetre més d’1 m hom empra les escorçadores hidràuliques , que apliquen aigua a pressió sobre els troncs Les escorçadores de cadenes i de ganivetes són emprades quan hom exigeix una completa eliminació de l’escorça
calçat | calçada
Heràldica
Dit de l’escut dividit per dues diagonals que sortint dels angles del cap es troben a la meitat de la vora inferior de l’escut.
Quan les diagonals surten de la meitat de la vora dels flancs, l’escut és dit calçat-abaixat Quan les diagonals són curvilínies i avancen vers el centre de l’escut, és dit calçat corbat o calçat-abaixat corbat El camper és sempre la part que resta dins el triangle format per les dues diagonals