Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona, a Anglaterra Sunderland College of Arts i Hammersmith School i també al Japó Kyoto Professora de l’Escola Massana 1965-2002 i, eventualment, a la Universitat de Veracruz, Mèxic 1976-77, a Nova York 1979 i a Bechyne, Bohèmia 1980, inicialment collaborà amb Jordi Aguadé Exposà per primera vegada el 1968 En són característiques les seves peces al torn, de formes molt depurades i amb empremta japonesa, bé que també feu obres de caràcter escultòric, fruit de la lliure inspiració

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1939-41, amb Josep Civil, Joan Serra, R de Campany i A Sisquella, amb els quals freqüentà la Sala Parés Exposà individualment per primera vegada l’any 1942 Durant la dècada dels seixanta residí a Roma, on amplià estudis La seva pintura ha mantingut sempre un to de suavitat en els colors i en les formes que es palesa sobretot en les figures femenines o bé, ocasionalment, en paisatges i natures mortes

De família jueva, fou descobert per André Antoine, fundador del Théâtre Libre, el qual li estrenà Le marché 1900, Le retour 1902 i Le bercail 1904 El seu teatre, que aconseguí una gran anomenada amb La rafale 1905, Le voleur 1906, Samson 1907, etc, és naturalista, i resolt amb un gran domini de la tècnica, bé que l’estudi psicològic dels caràcters no hi fou aconseguit fins a Le secret 1913 Posteriorment estrenà amb un gran èxit Judith 1922, Elvire 1939, La soif 1950, etc

Estudià els espectres de les nebuloses planetàries i determinà que les ratlles verdes intenses que hi apareixien eren causades per l’oxigen i el nitrogen ionitzats, bé que en unes condicions extremes pressions molt baixes que no són possibles a la Terra, i que no eren, en conseqüència, causades per un hipotètic element desconegut, el nebuli , al qual hom n'havia atribuït l’origen Fou director de l’observatori de Mount Wilson 1946 i, dos anys més tard, del complex Mount Wilson-Palomar fins el 1964

Bé que hom en data la redacció actual en la qual hi ha influències de la tradició sacerdotal del voltant del s IV aC, un nucli originari —però de difícil determinació— deu remuntar-se al temps de l’activitat profètica d’Ezequiel El llibre constitueix un registre de les experiències místiques del profeta i, de les dues parts en què es divideix, la primera conté primerament profecies de desastre i condemna dirigides a Israel, mentre que la segona, destinada a la consolació, anuncia la restauració del poble

Situada dins l’antic terme del castell de Torroella, al lloc de Malagarriga Aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva El lloc és documentat des del 1050 i l’església apareix citada el 1291 amb les advocacions de Santa Cecília i Sant Jaume de Malagarriga I encara que administrativament és un enclavament del municipi de Pinós, comarca del Solsonès i província de Lleida, l’incloem aquí per motius d’història, bé que l’edifici romànic serà estudiat a la comarca del Solsonès

El lloc de Flix, bé que pertany al municipi de Balaguer, forma un enclavament entre els municipis de la Sentiu de Sió i Cubells Fou conquerit als andalusins vers el 1090, i poc després, el seu castell i terme foren infeudats a un tal Arnau Balaguer L’actual masia de Flix té una capella dedicada a sant Miquel que tingué consideració de parròquia a l’edat mitjana Es consigna per primera vegada l’any 1391 en la relació de la dècima de la diòcesi d’Urgell

Hom no té notícies històriques de l’església del poble de la Figuera abans del 1300, bé que és possible que ja existís en aquesta època No figura en la dècima papal de 1279-80 ni en cap altra documentació del moment Degué tenir categoria de sufragània, probablement de la parròquia de Cabassers, dins el bisbat de Tortosa Era vicari de la Figuera el 1497 Joan Prades L’edifici actual va ser enllestit cap al 1792 En aquesta data ja devia tenir consideració de parròquia

Església esmentada des del 1089 i reconstruïda als segles XVI-XVII, en què esdevingué una ermita El nom del lloc es d’interpretació incerta, per bé que sigui a vegades interpretat com a testimoniatge de l’existència d’una comunitat jueva Les formes antigues del topònim són aquestes Nutidaigas , 963 ludegas , 1011 ludigas , 1067 villa Judegas , 1070 villa Judaicas , 1085 Judeghes , 1154 Juseques , 1342 Com que el lloc és a la vora del riu Aglí, sembla que l’origen del nom podria també esser iuxta aquas = jusaigues

Bé que el lloc de Cauders és conegut des del 1130, de l’església parroquial de Sant Martí de Cauders no es té notícia fins el 1279, en què el capellà de Cauders contribuí a la dècima d’aquell any amb 20 sous Fou destruïda pels hugonots a mitjan segle XVI La parròquia de Cauders ja no es reconstruí en l’indret primitiu sinó sobre les ruïnes del castell de Cauders La nova església, amb el mateix titular, fou inaugurada i beneïda el 1683