Resultats de la cerca
Es mostren 68650 resultats
iso-
Química
Prefix que indica l’existència d’un grup metil com a ramificació terminal en una cadena.
infix
Gramàtica
Afix introduït a l’interior d’un mot, com ara -iss- en esgrog[u] issat
.
L’infix és intercalat entre el radical del mot primitiu i el sufix de derivació pedr-eg-ós Normalment els infixos són partícules buides de significació esdent-eg-at vol dir el mateix que esdentat però a vegades serveixen per a aportar algun matís de distinció o significació ferr i ferr-et-er , amargar i amarg-ot-ejar , enfeinat i enfein-ass-at , etc Els principals infixos catalans són al , all , an , any , ar , arr , ass , at , atx , eg , ell , et , ic , ill , in , iny , isc , iss , itx , ol , oll , on , oss , ot , uc , usc , uss , etc
güell
Xiscle que fan certs animals, com el porc, el conill, la llebre, la rata, etc; esgüell.
oligopèptid
Bioquímica
Substància formada per unes poques (10 com a màxim) unitats d’aminoàcids units mitjançant enllaços peptídics.
Són coneguts els dipèptids , els tripèptids i els octapèptids Es poden formar a partir de les proteïnes, per hidròlisi parcial o amb enzims
ofisme
Cristianisme
Corrent del gnosticisme que venerava la serp (ophis) del paradís com a símbol del perfecte coneixement.
ocelleria
Botiga on venen ocells i també molt sovint altres animals domèstics com peixos, gats, gossos, etc.
Acadèmia de Sant Tomàs
Medicina
Institució fundada a Barcelona pel bisbe Urquinaona l’any 1879 com a acadèmia de caràcter filosoficomèdic.
Fou un dels orígens de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià La revista El sentido católico de las ciencias médicas , dirigida per Joaquim Cil i Borés, en fou l’òrgan d’expressió
Acadèmia Artisticoliterària de Lleida
Primera institució cultural creada a Lleida, com a resultat de l’impacte produït per la Renaixença.
A partir del 1878 organitzà un certamen cada any pel mes de maig sobre temes artístics i sobre la història de Lleida Entre els autors premiats destaquen Lluís Roca i Florejachs, per un treball sobre la seu antiga publicat el 1881, i l’historiador i cronista de la ciutat Josep Pleyan i de Porta, per una monografia sobre Lleida en temps dels àrabs Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895
ducat de Curlàndia
Història
Territori constituït el 1561 com a ducat vassall de Polònia i hereditari en la família Ketteler.
En fou el primer duc Gotard I Ketteler Gotard I de Curlàndia mort el 1587 En morir 1737 el seu besnet el duc Ferran I, sense fills, la vídua de l‘anterior duc, Frederic Guillem I mort el 1711, que també n’havia estat duquessa propietària i que esdevingué després tsarina de Rússia Anna I Ivanovna, donà el ducat al seu favorit Ernest Joan I de Curlàndia , comte i príncep de Biron mort el 1772 El fill d’aquest, el duc Pere I, vengué el ducat 1795 a Rússia