Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
còmit
Història
Transports
Oficial d’un vaixell, responsable tècnic de la navegació.
Tingué al seu càrrec el comandament del vaixell fins als XVI, que passà a dependre del capità com a cap militar i del patró com a responsable financer de l’empresa, i les seves funcions tendiren a restar reduïdes a la direcció de la maniobra i la propulsió del vaixell i al govern directe dels galiots El càrrec era proveït pel capità general de l’armada Des del s XIV era assistit per un sotacòmit, i als s XVII i XVIII, a més, per un còmit de mitjania Per a la formació de còmits hi hagué a Sevilla s…
vil·la romana del Morer
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic al terme municipal de Sant Pol de Mar (Maresme).
Es tracta d’una villa romana rural destinada a la producció de vi i construïda en terrasses A la part baixa de la villa, un gran pati central articulava els espais per a premsar el raïm i decantar el most i s’hi han trobat restes del que sembla una forja Les terrasses superiors eren les zones d’emmagatzematge del vi, en grans contenidors dolia Cal destacar també l’existència d’una torre de guàrdia destinada a protegir el ramal local de la via Augusta Tot i que el jaciment presenta una cronologia de poblament entre els s I-VI, la factoria vinícola deixà de funcionar…
cercle
Entitats culturals i cíviques
Associació de persones que posseeixen un local on poden reunir-se per enraonar, jugar, llegir diaris o revistes i desenvolupar altres activitats culturals o recreatives, generalment reservades als socis.
Alguns cercles tenen una finalitat ben determinada, com els cercles de caçadors, el Cercle Eqüestre, el Cercle Artístic, el Cercle Artístic de Sant Lluc i el Cercle del Liceu, a Barcelona, el Cercle Literari de Vic, el Cercle Artístic de Ciutadella, o els cercles de belles arts Uns altres han tingut caràcter polític, com el cercle Mallorquí, o acullen catalans residents fora de Catalunya, com el Cercle Català de Madrid Es formaren als XIX, i llurs socis, en general, pertanyien a la classe social més adinerada Les condicions polítiques i socials de després del 1939…
beja
Etnologia
Individu d’un poble cuixític constituït per diverses tribus nòmades que habiten el territori comprès entre la mar Roja, el Nil i Al-‘Aṭbara.
L’activitat principal dels beges uns 300 000 el 1960 és la ramaderia i, amb menys importància, el conreu del blat i del cotó Habiten en cabanes rectangulars i, malgrat que són de religió musulmana, conserven restes d’una anterior organització matrilineal Les tribus beges principals són, de nord a sud, els ababda abbadita, fortament arabitzats, els bixarins, al desert de Núbia, limitats a l’est pels amarars, els més purs dels beges del nord, els hadandues, els halengues i els beniamers, sotmesos a una aristocràcia estrangera Cristianitzats als VI, foren…
barabra
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu de les poblacions núbies del Nil mitjà, entre Egipte (sud d’‘Aswān) i el Sudan (regió Septentrional).
Representen un tipus racial originari semblant a la població agrícola d’Egipte, amb una forta influència nilòtida exercida des de temps molt antic Practiquen principalment l’agricultura i emigren en gran nombre a les ciutats d’Egipte com a servents o petits menestrals Són de religió islàmica llur llengua, anomenada també nuba , pertany al grup chari-nilòtic, segons la classificació de JH Greenberg Els barabres formaven part dels nuclis cristians de Núbia que no foren islamitzats fins als XIV, quan s’hi infiltraren tribus nòmades àrabs, les…
revòlver
Esquema del revòlver
© Fototeca
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una mà sola, proveïda d’un cilindre, susceptible de girar sobre el seu eix, amb diversos allotjaments a manera de diverses recambres per al mateix nombre de cartutxos, capaç d’engegar ininterrompudament tants trets com cartutxos continguin els allotjaments del cilindre.
En el revòlver, els cartutxos són posats als allotjaments d’un a un, i en prémer el gallet amb el dit és disparat el del que és en línia amb el canó i el cilindre gira i posa un nou cartutx en disposició d’ésser disparat en tornar a prémer el gallet Encara que hom pot considerar com a antecedents històrics del revòlver l’arma coneguda als XVI proveïda de diversos canons que hom feia girar amb la mà i la pistola de roda del s XVII, no fou fins el 1835 que el nord-americà Samuel Colt patentà el primer revòlver, al qual donà nom
trio
Música
Obra o fragment per a tres instruments o parts melòdiques simultànies, vocals o instrumentals.
En l’època barroca la sonata en trio, subdividida en tres moviments, associa tres instruments concertants, dos a la part superior i un en el baix, aquest sovint amb el suport d’un instrument harmònic que realitza el baix continu A partir de l’època clàssica rep la denominació de trio una sonata per a tres instruments sovint piano, violí i violoncel Altres combinacions instrumentals són les de trio d’instruments de corda i trio d’instruments de vent de llengüeta El primer acostuma a ésser format per un violí, una viola i un violoncel, i és una modalitat molt conreada als…
arquer
Militar
Soldat que utilitzava l’arc com a arma ofensiva.
A l’antiguitat clàssica els cretencs foren famosos per llur destresa També foren reputats els arquers escites, els parts, els perses i els huns L’arc fou una de les armes característiques dels normands A l’edat mitjana europea, cossos d’arquers a peu i a cavall figuraven en la composició dels exèrcits Els anglesos manejaven als XIV un gran arc típic long bow i llurs companyies d’arquers foren causa eficient de les victòries angleses a la guerra dels Cent Anys A Anglaterra perduraren fins al principi del s XVI Els arquers figuraven encara…
capità | capitana
Història
Comandant o governador d’una plaça o d’un territori determinat.
Cap, primitivament, només de les forces militars que comandava quan aquestes s’estacionaven en una ciutat, fortalesa o indret, ho esdevenia també d’aquesta ciutat, fortalesa o indret El fet succeïa només en els llocs de guerra i fora dels territoris metropolitans de la corona on normalment eren els oficials ordinaris les autoritats militars Aquest fou el cas de Ramon Muntaner, que fou capità de Gallípoli i després de l’illa de Gerba i els Quèrquens Als XVI era també un capità l’autoritat màxima dels presidis més importants del nord d’Àfrica, fora del d’…
antitrinitari | antitrinitària
Cristianisme
Dit de les confessions cristianes que, de diverses formes, neguen el que avui és la doctrina catòlica de la Trinitat.
Les discussions sobre la Trinitat es mantingueren durant els quatre primers segles del cristianisme al segle I, els ebionites cregueren que el fet de reconèixer Crist com a Déu implicava abandonar el monoteisme als II, els gnòstics subordinaren el Fill al Pare, en comptes de considerar-lo una persona igual subordinacionisme Semblantment, els monarquians s II, sabellians s III, arrians s IV i d’altres A l’edat mitjana, diverses sectes espiritualistes i panteistes tingueren una concepció antitrinitària…