Resultats de la cerca

En funció de la disposició de les rodes, podem distingir els patins quad i els patins en línia Els primers són patins de quatre rodes que són formats per una bota muntada sobre una guia, la qual disposa d’un eix frontal i d’un eix posterior, amb dues rodes situades en parallel en cadascun d’ells, formant una base quadrada o rectangular Si tenen fre, aquest és frontal i generalment de cautxú Els patins quads també s’anomenen patins “de quatre rodes” o “tradicionals”, malgrat que els primers patins que van existir foren en línia i que els patins en línia més comuns també disposen…

Situació i presentació S'estén pel sector sud-occidental de la comarca, ja al límit amb el Baix Cinca, a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW fins poc abans de la seva confluència amb el Cinca El municipi té una forma de mitja lluna envoltada a ponent pels termes segrianencs de Massalcoreig i de la Granja d’Escarp entre els quals el Segre rep les aigües del Cinca, i els termes de la comarca del Baix Cinca de Fraga NW i de Mequinensa SW A llevant limita amb els termes de Maials, Llardecans i Aitona, i a migdia amb Almatret El sector septentrional, a la dreta del…

Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o bé perquè no existien cas de la prehistòria o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga A partir de l’edat mitjana, el mètode arqueològic té més poca aplicació i ja no és utilitzat per a la història…

La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…

Situació Cambra de cocció i graella d’un dels forns de ceràmica Jordi Enrich Aquesta terrisseria artesanal és situada a una altitud de 340 m i sobre el curs del riu Anoia Mapa 35-15391 Situació 31TCF910971 S’hi arriba per mitjà d’un brancal que surt de la carretera de Capellades a Martorell i que mena a una urbanització denominada del “Castell de Cabrera” L’esmentat trencall arrenca concretament del pont sobre el riu Anoia, prop de la població de Capellades, al costat dret del riu A peu d’uns carrers de la urbanització residencial i a uns 150 m del castell podem apreciar l’existència d’unes…

Notícia històrica Segell de la família vescomtal de Cardona amb la figura del vescomte a cavall I amb llança, motiu semblant al que trobem en la moneda vescomtal de Cardona A M Balaguer L’allunyament respecte dels sobirans carolingis i la independització en definitiva dels comtats catalans, un procés que es produí al llarg del segle X, feu aparèixer tot un estol d’encunyacions monetàries comtals i episcopals i una sola de vescomtal la del vescomte de Cardona Cal recordar que aquest vescomte ho era del comtat d’Osona, però en adquirir la senyoria sobre el castell de Cardona el 986, el nom de…

Cariofillàcies 1 Arenaria serpyllifolia subespècie leptoclados a aspecte general d’aquest menut teròfit x 0,5 b calze fructífer seccionat, que permet veure els curts pètals i la càpsula ja oberta per dents apicals x 4 c llavor x 20 2 Morró Stellaria media a brot florit x 0,5 b flor seccionada, de típics pètals bífids x 3 3 Cerastium pumilum a planta sencera x 0,5 b càpsula parcialment seccionada per a mostrar la típica placentació central x 3 4 Scleranthus annuus a aspecte general x0,5 b flor x4 5 Aspecte general d’ Spergularia rubra x 0,5 6 Herniaria hirsuta a branca x 0,5 b flor x 5 7…

Situació L’església es troba al costat de la torre que acabem d’estudiar a l’apartat anterior L’església al peu de la torre del castell, vista des del costat de migjorn, amb el mur decorat amb arcuacions i bandes llombardes que s’interrompen a mitja altura A Borbonet Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn Arxiu Gavín Aquesta església es trobava dins el recinte del castell de Coaner Molt aviat degué adquirir la condició de parròquia fins que la perdé en temps moderns Història El lloc de Coaner és documentat des del 960 i l’església apareix citada el 1024, en què fou…

La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…

Situació Aspecte que ofereix aquesta església, amb tota la banda sud esberlada l’any 1962 ECSA - JA Adell Aspecte de la façana de migdia d’aquesta església, segons una fotografia de principi de segle Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les ruïnes de l’església de la Pietat es troben en el recinte del castell d’Orcau, al cim del turó que domina la població d’Orcau Mapa 33-12290 Situació 31TCG335704 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Història Els esments coneguts d’època medieval referents a Santa Maria d’…