Resultats de la cerca
Es mostren 30160 resultats
tetraedrita

Tetraedrita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema cúbic, en cristalls normalment tetraèdrics, bé que també de vegades ho fa en masses granulars.
Presenta una fractura concoidal o irregular Té una densitat de 4,6-5,1 i un color gris fosc o negre En una fractura fresca, l’esclat és metàllic, però a les cares dels cristalls és mat La tetraedrita és un mineral econòmicament important, i moltes vegades constitueix una mena de coure de gran interès Aquest mineral té una gran importància al districte miner de l’W dels EUA, i també a la Colúmbia Britànica i a Tsumeb Àfrica A la península Ibèrica, n'hi ha als Pirineus i a Astúries Propietats físiques i hàbit de la tetraedrita © Fototecacat Ambient de formació de la…
Jubileu 2000
Celebració solemne de l’entrada de l’Església catòlica al nou mil·lenni.
Joan Pau II fou el pontífex responsable d’obrir i de tancar les nombroses celebracions que es dugueren a terme per commemorar l’arribada del Gran Jubileu Entre alguns dels actes més significatius cal destacar l’encontre del Papa amb els nens i els joves en la inauguració del Jubileu, els pelegrinatges a Betlem, les bules i, de manera especial, l’encíclica Novo Millennio Ineunte , que marcà la tònica de la celebració per al Gran Jubileu A més a més, la carta apostòlica Tertio Millenio Adveniente 1994 fou la base de la preparació de la celebració En el moment de la…
Colette Renard
Teatre
Nom amb què és coneguda l’actriu i cantant francesa Colette Raget.
Debutà com a cantant a l’orquestra de Raymond Legrand Aconseguí de crear un estil propi, entre realista i fantasiós i actuà també amb gran èxit al teatre, en revistes musicals, operetes, etc Publicà més de cinquanta discs Com a actriu, destacà sobretot en el paper protagonista d’ Irma la douce , obra teatral que interpretà durant una dècada, i actuà en una quinzena de pellícules i telefilms Rebé, entre d’altres, el premi de l’Acadèmia Charles Cros, el premi Georges Brassens, el Gran premi del president de la República i la Legió d’Honor, entre d’altres Publicà les…
Baix Imperi
Història
Darrera època de l’imperi Romà, bàsicament els ss IV i V dC.
Generalment hom fa començar el Baix Imperi l’any 280 dC, inici del regnat de Dioclecià, i el clou amb l’esfondrament de l’imperi d’Occident el 476 Com a període històric sol ésser contraposat a l’Alt Imperi, que comença amb August, primer emperador romà, i perdura fins a la gran crisi del s III, closa amb l’adveniment de Dioclecià Considerada tradicionalment per la historiografia només des del punt de vista de la decadència de la Roma clàssica i de l’expansió cristiana, aquesta època provoca un gran interès actualment, per la seva complexitat i perquè fa de pont del…
Antoni Mercè i de Fondevila
Música
Compositor, pianista i pedagog.
Germà d’ Aleix Mercè , molt possiblement tingué una formació musical similar Es troba referenciat a Madrid com a professor de música en diverses escoles, com ara el Real Seminario de las Escuelas Pías de San Antonio Abad El 1842 estrenà l’obra simfònica Obertura i l’òpera La Vestal , peces que tingueren una acollida favorable, especialment la segona També escriví música religiosa que assolí una gran difusió i que fou publicada per diverses editorials madrilenyes Missa per a gran orquestra , un Stabat Mater , una Salve , etc Tota la seva producció té un aire…
,
José Ángel Lamas
Música
Compositor veneçolà.
Fou soprano del cor de la catedral de Caracas, de l’orquestra de la qual fou nomenat fagotista el 1796, càrrec que ocupà fins a la mort Visqué en una gran pobresa Dedicat a la composició de música religiosa, la seva obra mostra una gran expressivitat, que combinà amb la simplicitat i l’economia de recursos La seva peça més coneguda és el motet Popule meus 1801, per a soprano, contralt, tenor i acompanyament de corda i vent Autor també d’himnes i motets en castellà En premio a tus virtudes , 1802, hom ha considerat la Missa en re 1810 i el Miserere per a quatre veus…
Mauro Giuseppe Sergio Pantaleo Giuliani
Música
Guitarrista, violoncel·lista i compositor italià.
Estudià contrapunt, violoncel i guitarra El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal També interpretà al violoncel obres de L van Beethoven i J Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i…
Javier Pérez Batista
Música
Director d’orquestra canari.
Estudià música a la seva ciutat natal, on exercí com a organista a la catedral mentre cursava dret El 1980 inicià la seva carrera com a director operístic i a partir d’aleshores s’ha presentat amb diferents produccions líriques arreu de l’Estat espanyol, amb notable èxit El 1993 substituí U Mund en la direcció de Carmen al Gran Teatre del Liceu Ha estat director assistent en diversos enregistraments operístics per a segells com ara Deutsche Grammophon Habitual en el Festival de Peralada, el 1997 hi dirigí un reeixit recital amb Jaume Aragall Dirigeix regularment l’Orquestra Simfònica del Gran…
Joaquín Achúcarro Arisqueta
Música
Pianista basc.
Estudià al Conservatori de Madrid Posteriorment perfeccionà la seva tècnica a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on ha estat professor, i a la Hochschule de Sarrebruck Després d’haver guanyat diversos premis a Espanya, Itàlia i la Gran Bretanya, inicià una important carrera com a solista que l’ha dut a realitzar gires arreu del món Figura destacada del Festival de Cheltenham Gran Bretanya, ha contribuït a la seva difusió amb les actuacions realitzades entre el 1966 i el 1969 S’ha especialitzat en la música espanyola per a piano, i ha estat una figura habitual de…
Pere Sucias i Aparicio
Historiografia catalana
Eclesiàstic i erudit.
Gran afeccionat a la investigació històrica, estudià les restes arqueològiques de la zona, realitzant diversos descobriments, i compilà una gran quantitat d’informació sobre el folklore Prolífic escriptor, no arribà mai a veure publicada cap de les seves obres, i en feu donació de la major part a l’Arxiu Municipal de València, on es conserven Cal esmentar Historia de Enguera y de los pueblos de su distrito , Apuntes históricos de la villa de Enguera , Monografías de casi todos los pueblos de Valencia , Notas útiles para escribir la historia de la Catedral de Valencia…