Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…

Situació i presentació El sector septentrional forma part del sector de la Serralada Litoral del massís de la serra del Corredor, que s’estén als peus del turó de Montalt 597 m, cim culminant del terme, al límit amb el de Sant Andreu de Llavaneres i el de Dosrius De les diverses rieres que davallen de la part muntanyosa, es destaquen la riera del Balís, límit amb Llavaneres, la riera de Sant Vicenç, que travessa el poble de Sant Vicenç de Montalt, la riera dels Gorgs i la de Caldes, límit de llevant i important fita divisòria històrica entre les diòcesis de Barcelona i de Girona i entre les…

L’església L’església és d’una nau coberta amb volta de canó amb un ampli transsepte i una capçalera de tres absis semicirculars Al creuer s’alça una cúpula sobre quatre trompes formada per vuit sectors de volta que evolucionen en un perfil gairebé esfèric en arribar a la clau de volta En aquest sector hi ha diversos ulls de bou A l’absis central s’obren tres finestres de doble esqueixada disposades simètricament, i una altra al centre de les absidioles La porta principal s’obre als peus de la nau, mentre que la que comunica amb el claustre es troba propera al braç sud del transsepte encara…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Vall d’en Bas W, les Preses i Santa Pau al N, Sant Aniol de Finestres NE, les Planes d’Hostoles E i S i amb el municipi osonenc de Rupit i Pruit S Comprèn la capçalera del Riu Brugent, on rep el nom de riera de Marbolenya, i les dues valls de Sant Iscle i de Vallac també coneguda en el seu tram final com torrent del Bastons o, antigament, d’Aiguabella, afluents per l’esquerra del Riu Brugent La vall és tancada al nord per les serres del Corb 933 m i de Marbolenya, a l’extrem E de la qual hi ha el coll de Fontpobra amb els volcans de Fontpobra…

Situació i presentació Limita amb els termes de Bigues i Riells del Fai N, l’Ametlla del Vallès E, Canovelles SE, Lliçà d’Amunt S i Caldes de Montbui W S’enfila pel NW vers la serra del Castell de Montbui fins als 350 m, on li fa de límit l’antic camí ral de Caldes de Montbui a Bigues Un ample sector és cobert de boscos de pins, alzines i garrigar El terme es caracteritza per una marcada desestructuració urbana, originada per la proliferació anàrquica d’urbanitzacions malgrat aquest fet, podem identificar una sèrie de nuclis tradicionals que han adquirit el caràcter de barris és el cas del…

Té l’origen en l’antic comtat visigòtic la jurisdicció del qual corresponia molt probablement al de l’antiga Ruscino i al del bisbat d'Elna creada el 571 pel rei Liuva I i que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir Després de quaranta anys d’ocupació musulmana 721-60, la conquesta carolíngia —que seguí a la presa de Narbona per Pipí el Breu el 759— restablí, amb la mateixa jurisdicció territorial, la diòcesi rossellonesa d’Elna, així com el comtat de Rosselló, la capital del qual fou fixada a Ruscino Els comtes de Rosselló Els comtes hi posseïren un castell, el Castrum o Castellum…

Situació i presentació Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines continuació del carrer del Manresà de Badalona fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints nuclis el nucli…

Situació i presentació El terme municipal de Vilanova del Camí, dit també popularment Vilanoveta del Camí, té 10,3 km 2 i és situat al SE de la ciutat d’Igualada, amb la qual el poble de Vilanova del Camí, cap de municipi, forma pràcticament un continu urbà Limita amb el terme d’Igualada i d’Òdena N, la Pobla de Claramunt E i S, Carme S, Orpí SW i Santa Margarida de Montbui W El terme descriu una singular llenca vers el NE, per on passa l’antiga carretera N-II, de Lleida a Barcelona, on hi havia l’hostal del Porc, a l’indret de Can Vila El sector septentrional forma part de la vall de l’Anoia…

Situació i presentació El terme municipal de Vinaixa, de 37,60 km 2 , es troba al sector sud-oriental de la comarca, en contacte ja amb la Conca de Barberà, i dins un paisatge que hom ha qualificat de segarrenc Limita amb els termes de la Conca de Barberà de Vimbodí i Vallclara SE, i amb els garriguencs del Vilosell SW, l’Albi W, les Borges Blanques i la Floresta NW, els Omellons N, l’Espluga Calba NE, Fulleda i Tarrés E El poble de Vinaixa és l’únic nucli de…

La geografia La república és constituïda per Trinidad, la més meridional de les illes del Carib, i per Tobago, la qual és uns 32 km al NE de Trinidad Aquesta illa, situada a la costa nord de Veneçuela representa el 94% de la superfície total del país L’economia ha estat profundament transformada els darrers decennis, i ha passat d’una estructura agrícola a una fase d’expansió, per raó de l’explotació de rics jaciments de petroli, gas natural i asfalt elaborats íntegrament al país L’agricultura ocupa una desena part de la població activa, però solament contribueix amb el 2% al PIB 1993 Els…