Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Les creus dels monestirs de Santa Maria de Vilabertran i Sant Joan de les Abadesses
Art gòtic
Crist de la creu de Vilabertran, figura d’un exquisit treball escultòric ©RManent Les creus de Vilabertran i de Sant Joan de les Abadesses tenen certes similituds que fan que tot sovint se les presenti i estudiï juntes Totes dues comparteixen la mateixa configuració, un perfil amb uns grans medallons circulars que marquen unes expansions trapezoïdals als braços, de regust arcaïtzant dins el corrent gòtic És la tipologia de creu triomfal, que arrenca amb Constantí el Gran segle IV i es perpetua al llarg de l’alta edat mitjana, i és especialment emprada en el romànic Alguns obradors,…
Nativitat de la Mare de Déu o Santa Maria de Durro (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Vista aèria del poble de Durro, presidit per l’església parroquial de la Nativitat A Cutiller Aquesta església es dreça al costat de migdia del poble de Durro, que es troba enlairat a 1 386 m d’altitud, damunt la riba dreta del riuet de Durro, que desguassa per l’esquerra a la Noguera de Tor Mapa 33-10 214 Situació 31TCH211076 S’arriba a Durro per una pista asfaltada que surt de Barruera, creua el riu i s’enfila per la costa JBP Història La vila de Durro es documenta per primera vegada a la segona meitat del segle XI, en els convenis i pactes feudals fets entre les dues branques…
Marta de Geòrgia
Història
Emperadriu de Bizanci.
Filla del rei Bagrat o Pancraç IV i d’una princesa d’Alània-Ossètia Casada 1065 amb Miquel VII Ducas amb el nom de Maria, després de l’abdicació d’aquest, es casà amb l’emperador Nicèfor III Botaneiates, que adoptà Constantí Ducas, fill del primer matrimoni de Marta
Mort de Maria I Tudor. La succeeix Isabel I, que restaura l’Església Anglicana a Anglaterra
Mort de Maria I Tudor La succeeix Isabel I, que restaura l’Església Anglicana a Anglaterra
Construcció de les esglésies de Santa Maria la Major i Sant Pere de Terrassa (segle VI)
Construcció de les esglésies de Santa Maria la Major i Sant Pere de Terrassa segle VI
Jaume Cabrera pinta el retaule de Sant Nicolau, de l’església de Santa Maria de Manresa
Jaume Cabrera pinta el retaule de Sant Nicolau, de l’església de Santa Maria de Manresa
Retaule de Sant Antoni Abat, de l’església de Santa Maria de Manresa, de Lluís Borrassà
Retaule de Sant Antoni Abat, de l’església de Santa Maria de Manresa, de Lluís Borrassà
Detingut el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar, acusat de corrupció
La Guàrdia Civil deté el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol RFEF, Ángel María Villar, i altres dirigents de l’organització, als quals decreta llibertat sota fiança i retirada del passaport L’Audiència Nacional els acusa d’un presumpte delicte de desviament de diners de la RFEF El 20 de juliol, Villar és suspès de les seves funcions com a president de la RFEF fins al 25 de juliol de 2018, i el 27 dimiteix la vicepresidència de la FIFA i la UEFA El 12 de desembre, el tribunal d’arbitratge destitueix Villar de la presidència de la RFEF per manca de neutralitat en les eleccions…
Santa Maria de Vilanova de les Avellanes o de la Sal (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Molt a prop del puig de Privàlloc conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell—fou fundada, abans de l’any 1166 i pel comte Ermengol VII d’Urgell, la Villam Novam de Privadano , que correspon a l’actual poble de Vilanova de les Avellanes o de la Sal L’existència d’una carta de poblament, que no s’ha conservat, s’infereix de l’acta fundacional del monestir de Bellpuig de les Avellanes, instituït pels comtes d’Urgell Ermengol VII i Dolça el 1166 en aquest document, entre moltes altres donacions, els esmentats comtes i fundadors del cenobi li cediren la Vilanova de Privà,…
Joan Maurici de Ribes, abat de la canònica de Santa Maria de la Real (1473-1476)
El dia 18 de desembre de l’any 1473 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Maurici de Ribes – Santa Maria de la Real 1488, abat de Santa Maria de la Real diputat militar Joan Ramon Folc de Cardona i d’Urgell, fill del comte Joan Ramon Folc III de Cardona diputat reial Bernat Aibrí, burgès de la vila de Perpinyà oïdor eclesiàstic Francesc Amiguet, canonge i prior claustral de la seu de Tortosa oïdor militar Nicolau de Lupià, cavaller de Perpinyà oïdor reial Galceran Dusai, ciutadà de Barcelona Joan Maurici de Ribes fou abat del monestir de Santa Maria de la Real…