Resultats de la cerca

Sara, que era estèril, la donà per concubina a Abraham per tal que tingués descendència el fill d’Agar fou Ismael Quan, més endavant, la mateixa Sara tingué un fill, Isaac, temé que Ismael no fos l’hereu i persuadí Abraham que expulsés Agar i el seu fill, a qui els àrabs consideren llur avantpassat Pau, en l' Epístola als Gàlates , creà una allegoria referent a les dues aliances, la vella i la nova, i utilitzà Agar com a símbol de la primera, la de la servitud de la llei Antic Testament

Inicià els estudis de medicina i de comunicació audiovisual, però els abandonà per llicenciar-se en teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona El 2004 es donà a conèixer amb el volum de narracions  Apunts per al retrat d’una ciutat El 2006 rebé el premi Mercè Rodoreda i el premi Qwerty de betevé com a autor revelació pel recull de narracions Defensa pròpia  2007 i el 2011 publicà Plantes d’interior També és autor de  Trapologia 2018, amb Max Besora, i d’ Els angles morts 2021, la seva primera novella

Com a ciclista, obtingué el títol oficiós de campiona del món de velocitat a Oostende Flandes el 1897 i el 1898 El novembre del 1910 esdevingué la primera aviadora belga, i la quarta a tot el món, que obtingué la llicència de pilot d’avionetes El 12 de febrer de 1911 protagonitzà el primer vol femení a Catalunya, i a l’Estat espanyol, a l’aeròdrom de Can Tunis, a Barcelona El 1912 fou la primera dona que pilotà un hidroavió Fou guardonada amb la Legió d’Honor 1913, la distinció francesa més elevada

Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes Juntament amb la Crònica de Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull

Quan Atamant anà a sacrificar els seus dos fills a Zeus, aquest els trameté un moltó alat amb velló d’or, el qual se'ls emportà vers l’Orient i els salvà del sacrifici Pel camí, Helle caigué a la mar i s’ofegà Frixos arribà a la Còlquida, on el rei Eetes li donà la seva filla Calcíope en matrimoni Agraït, Frixos sacrificà el moltó a Zeus i oferí al rei el velló d’or, la recerca del qual fou, més tard, el motiu de l’expedició dels argonautes

Frankenstein, un savi, dóna vida a un ésser constituït amb membres de cadàvers El monstre, solitari i de proporcions desmesurades, és odiat i temut per tothom Per venjança mata el germà i la promesa del seu creador, que el persegueix fins a les terres àrtiques i és mort per la seva criatura, que desapareix El monstre, que no té nom, ha estat conegut posteriorment amb el del seu autor, Frankenstein Aquest tema ha donat lloc a diverses produccions cinematogràfiques, la més remarcable de les quals és la dirigida per JWhale 1931

Donà quatre duxs a la república Enrico Dandolo mort el 1205, el qual, durant la Quarta Croada es destacà per la seva lluita contra l’imperi Bizantí i per la conquesta de Constantinoble, i refusà el títol d’emperador que li fou ofert, Giovanni Dandolo mort el 1289, Francesco Dandolo mort el 1339, i Andrea Dandolo mort el 1354, el qual escriví una història de Venècia Anna Dandolo , neta del dux Enrico, fou reina de Sèrvia pel seu matrimoni amb el rei Esteve II Primer Coronat mort el 1228

En fou el primer duc Gotard I Ketteler Gotard I de Curlàndia mort el 1587 En morir 1737 el seu besnet el duc Ferran I, sense fills, la vídua de l‘anterior duc, Frederic Guillem I mort el 1711, que també n’havia estat duquessa propietària i que esdevingué després tsarina de Rússia Anna I Ivanovna, donà el ducat al seu favorit Ernest Joan I de Curlàndia , comte i príncep de Biron mort el 1772 El fill d’aquest, el duc Pere I, vengué el ducat 1795 a Rússia

Guillaume I Coustou Lió 1677 — París 1746, nebot i deixeble de Coysevox, és l’autor dels cavalls de Marly 1745, actualment a l’entrada dels Camps Elisis, a París Guillaume II Coustou París 1716 — 1777, fill de l’anterior, treballà a les possessions reials de Versalles, Crécy, etc Mausoleu del delfí i la seva dona a la catedral de Sens Nicolas Coustou 1658 — París 1733, germà de Guillaume I, treballà al Trianon, a Versalles i a Marly Collaborà a la decoració externa dels Invàlids i a la Pietat presbiteri de Notre-Dame, París, 1725

Fou substituït pel “Correo Constitucional, Literario, Político y Mercantil de Palma” 15-7-1820 a 14-6-1822, que es fusionà amb “El Atleta de la Libertad” 15-4-1822 a 14-6-1822 i donà lloc a “El Eco de Colom”, que continuà fins el 29 de gener de 1823 Contenia informació de les corts, retalls d’altres periòdics de tendència liberal i articles polèmics, dirigits especialment contra els ordes religiosos, els quals considerava culpables de la repressió popular del 1814 Aquests diaris foren cremats durant la repressió del 1823