Resultats de la cerca
Es mostren 17490 resultats
L’Argentina rebutja despenalitzar l’avortament
Per 38 vots en contra i 31 a favor el Senat de l’Argentina rebutja el projecte de llei que ampliava l’avortament més enllà de les 14 primeres setmanes i en casos d’embarassos que no posin en risc la vida de la mare o que siguin resultat de violació El 14 de juny el Congrés va aprovar la llei per un estret marge La societat argentina es troba molt polaritzada sobre aquesta qüestió, i a quasi tota l’Amèrica Llatina l’avortament és o bé prohibit o està molt restringit
La UNESCO aprova una convenció per a la protecció dels béns culturals
Representants de 93 estats subscriuen a la Haia una convenció patrocinada per la UNESCO per a la protecció dels béns culturals en cas de conflicte bèllic, que actualitza un text anterior aprovat el 1945 La principal novetat del text, que recorda casos recents com la destrucció del Museu Nacional de Kuwait o la biblioteca de Sarajevo, és que estableix la responsabilitat individual per a qui violi un bé cultural i per tant crea la figura del criminal de guerra cultural, que podrà ser jutjat per un tribunal internacional
Algèria ratifica en referèndum l’indult per als terroristes islàmics
Amb una participació molt alta 85% i un triomf aclaparador del “sí” 98,6%, els algerians ratifiquen en un referèndum la llei elaborada pel Parlament a proposta del president Bouteflika per a concedir nous indults als islamistes amb vista a facilitar la pacificació del país Tots els partits, excepte el Front de Forces Socialistes i el Partit dels Treballadors, que donaven llibertat de vot als seus seguidors, defensaven el vot a favor de la llei, si bé l’islamista FIS ha expressat alguna reserva sobre la seva aplicació
transformació
Física
Variació de les funcions d’estat d’un sistema termodinàmic.
En tota transformació hi ha uns estats inicial i final que difereixen en el valor d’alguna funció d’estat Una transformació pot ésser reversible o irreversible , bé que les transformacions reals són sempre més o menys irreversibles Si l’estat inicial i final són els mateixos, hom parla de transformació tancada o cicle termodinàmic Una transformació és anomenada isoterma si no varia la temperatura, isòbara si es manté la pressió, isocora si ho fa el volum, isentròpica si ho fa l’entropia, i adiabàtica si no hi ha bescanvi de calor amb l’exterior
transformació
Biologia
Mecanisme de transferència de material genètic entre bacteris, segons el qual els receptors sofreixen modificacions en llurs propietats genètiques sota l’acció d’extractes obtinguts a partir d’una altra soca.
Bé que en ésser descoberta feu pensar en la hipòtesi segons la qual l’ADN procedent d’un bacteri mort podria incorporar-se a l’ADN d’un bacteri viu de la mateixa soca o d’una altra de diferent, hom topà amb la dificultat de comprendre com una macromolècula de la grandària de l’ADN podia travessar la membrana bacteriana i el citoplasma fins a arribar a l’ADN del bacteri hoste Les dades que ofereix la microbiologia contemporània han fet evolucionar la manera de comprendre la transformació
testimoniatge notarial
Dret català
Transcripció literal d’un document, de l’exactitud de la qual respon el notari sota la seva fe pública.
Quan la transcripció es fa d’un document contingut en el protocol del notari rep el nom de còpia Dels s XIII al XVII s’observava la formalitat de fer constar a la capçalera del nou document que el text transcrit ho era en forma literal i que no era cancellat o esmenat ni hi havia sospita de vicis extrínsecs ensems, amb el notari que autoritzava la transcripció, cloïen el testimoni uns altres dos notaris o bé el jutge ordinari del lloc A partir del s XVIII els testimoniatges foren autoritzats amb un sol notari
lliura ponderal monetària
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes utilitzada com a referència per a fixar la talla de les monedes.
Les disposicions dels sobirans indicaven el nombre de peces que havien de donar el pes de la lliura A la Catalunya comtal, bé que fou adoptada la divisió carolíngia de la lliura en 20 sous i 240 diners, el pes de referència no fou la lliura carolíngia reformada, d’uns 408 grams, sinó la romana afeblida, de 327 grams Aquest fou el pes de referència per a les emissions comtals dels segles X i XI Al segle XII la lliura fou substituïda pel marc com a unitat de referència en la talla de les monedes
sabí | sabina
Història
Individu d’un poble antic de la Itàlia central que, en època històrica, habità el territori comprès entre el Tíber, el Nera i l’Aniene, amb les ciutats de Reate (Rieti), Nursia (Norcia), Amiternum (prop d’Aquila), etc.
Hom creu que els sabins tingueren el mateix origen que els samnites samnita, bé que encara actualment llur procedència és discutida Vinculats amb els orígens llegendaris de Roma, a partir de l’any 295 aC foren annexats a l’urbs i obtingueren la ciutadania romana Són pràcticament desconeguts llurs costums, com també el caràcter de llur religió i la natura de les institucions polítiques Pel que fa a la llengua, hom creu que pertanyia al grup oriental dels dialectes itàlics i que tingué una influència notable sobre el llatí
respiració artificial
Biologia
Respiració que hom efectua, manualment o mitjançant aparells, quan s’interromp l’activitat espontània de l’aparell respiratori.
Els mètodes manuals depenen de la posició que és imposada al pacient i de la modalitat dels moviments practicats Entre aquests mètodes, cal fer esment del de Silvester , del de Schaeffer , del de respiració boca a boca , etc Els aparells consisteixen essencialment en sacs plens d’aire en els quals són introduïts els pacients Una bomba elèctrica fa canviar la pressió baromètrica a l’interior del sac La respiració és efectuada d’una manera intermitent, amb una simple vàlvula de Bennett, o bé d’una manera completa i contínua, mitjançant aparells volumètrics del tipus Engstroem
repetidor
Repetidor de comunicacions instal·lat al cim del Montcaro
© Fototeca.cat
Aparell que amplifica i retransmet els senyals elèctrics aplicats a la seva entrada, a fi de compensar les pèrdues que es produeixen durant una transmissió.
Són emprats en telefonia, telegrafia, radiocomunicacions, televisió, etc En telefonia i telegrafia, segons la banda de freqüències, els repetidors són anomenats de baixa freqüència o de freqüències vocals —de 300 a 3 400 Hz— o bé d’alta freqüència , quan hom utilitza corrents portadors modulats Segons el mitjà de transmissió, cal incloure els repetidors de radioenllaç i de coaxial En televisió són petits equips emissors que amplifiquen els senyals rebuts i els tornen a emetre amb més potència i generalment a una freqüència diferent Són anomenats també reemissors