Resultats de la cerca
Es mostren 15498 resultats
Caldesa
Personatge femení, tema d’algunes obres de Joan Roís de Corella
.
Sembla que fou una de les diverses amants de l’escriptor, però no ha estat identificada, i hom suposa que és un nom inventat Tant la narració Tragèdia de Caldesa , de caràcter autobiogràfic, en la qual presenta la traïció de la seva amiga, com el poema Desengany reflecteixen l’amor decebut del poeta en termes lírics En dos altres poemes, de datació probablement posterior A Caldesa i Debat ab Caldesa , la infidelitat de la dona és objecte d’injúries i de violents sarcasmes S'han perdut dues cartes d’amor de Corella a Caldesa
Brevis historia monasterii Rivipullensis
Història
Títol donat per l’arquebisbe Peire de Marca a una història del cenobi ripollès redactada el 1147, des de la suposada fundació de Ripoll per Guifré I el 888 fins al temps de la seva composició.
És la més reculada de les cròniques conservades escrites en l’antiga Marca Hispànica El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint pas per pas i amb notable exactitud la documentació conservada als arxius del monestir hi ha, però, algun error important que ha transcendit durablement en la historiografia posterior És el primer text amb data segura que dóna al comte Guifré el sobrenom de Pelós Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum , que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard
decatló
Esport
Prova combinada d’atletisme que comprèn deu disciplines.
Es fa en dues jornades consecutives en l’ordre següent en la primera, 100 metres llisos, salt de llargada, llançament del pes, salt d’alçada, i 400 metres llisos en la segona, 110 metres tanques, llançament del disc, salt amb perxa, llançament de la javelina i 1 500 metres llisos Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme Forma part dels Jocs Olímpics des del 1912
crioalternador
Física
Aparell de producció de corrent elèctric altern semblant a un alternador clàssic però on l’inductor ha estat substituït per un inductor superconductor de resistència nul·la.
El material superconductor és un aliatge de niobi i titani L’estructura de l’aparell ha de tenir en compte les condicions particulars de funcionament dels superconductors, que fonamentalment són baixes temperatures i camp magnètic constant El refredament —i això és el que dóna nom a aquest alternador— s’aconsegueix per una circulació d’heli líquid a una temperatura de 4,2 K La supressió de les pèrdues per efecte Joule a l’inductor i la disminució de les seves dimensions són els avantatges dels crioalternadors en vist els alternadors tradicionals
pin
Electrònica i informàtica
Tipus de díode en el qual una capa de material intrínsec o poc dopat i està situada entre dues capes més dopades, una p i l’altra n.
A causa del poc dopatge de la zona i , la majoria del potencial aplicat al díode recau en aquesta regió, la qual dóna lloc a una característica intensitat-voltatge molt interessant, tant en el cas de polarització directa com en el cas de polarització inversa a baixes freqüències es comporta de forma similar a una junció p-n, però a altes freqüències es comporta com una resistència variable Per raó d’aquestes especials característiques, el díode pin té un gran nombre d’aplicacions, sobretot en circuits de microones
pelvis
Anatomia animal
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
Té forma de con truncat, amb una base superior i un vèrtex inferior L’estret superior, que va des de la base del sacre fins a la vora superior de la símfisi del pubis, la divideix en dues parts la superior o pelvis major i la inferior o pelvis menor Conté algunes vísceres del sistema genitourinari i la porció terminal del tub digestiu Els diàmetres de la pelvis varien segons el sexe en la dona predominen els diàmetres horitzontals, la qual cosa és molt important per als fenòmens d’encaixament del fetus durant el part
Resource Description and Access
Codi de catalogació d’abast internacional creat el 2011.
El nou codi RDA substituirà les Regles angloamericanes de catalogació, que des del 1967 eren utilitzades per les biblioteques a l’hora de catalogar els materials L’RDA ha estat elaborat per representants de les associacions nacionals bibliotecàries dels Estats Units, Austràlia, el Canadà i la Gran Bretanya, conjuntament amb les biblioteques nacionals de la Gran Bretanya, Alemanya i la Library of Congress Tot i que n'hi ha una versió publicada el 2011, de més de 1000 pàgines, encara no es dóna per definitiva Es preveu que entri en funcionament durant el 2013
sufossió
Geomorfologia
Hidrografia
Erosió produïda per infiltració d’aigua en un terreny, que provoca l’arrossegament del material granular del sòl des de la superfície fins a la part inferior.
Dóna lloc a conductes tubulars de dimensions variables, els quals poden arribar a constituir una xarxa subterrània de drenatge La subfusió provoca la degradació i el collapse de talussos, amb la consegüent pèrdua de sòl Afecta materials poc consistents, com ara llims, argiles, graves, loess i tosques volcàniques, i és característica de zones àrides i semiàrides Als Països Catalans el procés de subfusió té lloc, entre altres indrets, a la formació superficial de la conca d’Òdena Anoia, constituïda per dipòsits incoherents sorres i llims de glacis i terrasses fluvials
Joan Pueyo
Art
Artista multidisciplinari.
Entre el 1975 i el 1985 treballà en fotografia, cinema i vídeo, i, a partir d’aquest any, s’orientà cap al vídeo, a través del qual ha desenvolupat un treball d’experimentació amb el cos com a subjecte principal L’artista dóna forma artística a la desestabilització de la imatge en el nostre món Sovint presenta els seus vídeos dins d’estructures, integrats en una mena d’escultura Entre els seus treballs destaquen les videoinstallacions Família 1990, Maria Muñoz 1992, basat en la desarticulació del cos de la ballarina, i Torturae 1996
Leopoldo Augusto Bhering Serran
Cinematografia
Guionista cinematogràfic brasiler, més conegut per Leopoldo Serran
.
Estudià dret a la Pontificia Universidade Católica do Rio de Janeiro, on entrà en contacte amb Carlos Diegues, amb el qual, de manera bàsicament autodidacta, esdevingué un dels principals representants del Cinema Novo , amb pellícules com Ganga Zumba 1963, A Grande Cidade 1966 i Bye Bye Brasil 1979 Fou també autor de les reeixides adaptacions de les novelles de Jorge Amado Dona Flor e Seus Dois Maridos 1976 i Gabriela, Cravo e Canela 1983 que dirigí Bruno Barretto, amb el qual també collaborà en el thriller polític O Que È Isso, Companheiro 1997