Resultats de la cerca
Es mostren 5329 resultats
el Lloar
el Lloar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a la zona de ponent de la comarca Limita amb la Vilella Baixa N, Gratallops E, el Molar S i la Figuera W i és situat a la dreta del riu de Montsant, fins poc abans de la seva unió al riu de Siurana, al peu dels cingles del tossal del Guixar 640 m Altres punts culminants de l’accidentat territori són la Roca 459 m, a migdia, o els del sector SW 489 m al límit amb la Figuera Drenen el territori diversos barrancs afluents al riu de Montsant com el de Tren, de les Ortigues o del Merla El poble del Lloar és l’únic nucli de població del municipi Una carretera surt de…
Cisjordània
Territori no independent
Regió de l’Àsia occidental situada a l’oest del riu Jordà.
De la fundació de l’estat d’Israel als tractats de pau d’Oslo Part integrant de Palestina , el 1948 fou ocupada per Jordània, que en proclamà l’annexió el 1950 Després de la guerra dels Sis Dies 1967 fou, juntament amb Gaza , ocupada per Israel, que li donà l’estatus de territori administrat, integrat per les regions designades a la Bíblia com a Judea i Samaria Per tal de tenir unes fronteres segures, l’Estat d’Israel hi installà nombrosos enclavaments militars, però també, emparat en la ideologia del Gran Israel Eretz Yisrael de determinats grups, sobretot religiosos, construí …
la Masó

La Masó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació S'estén al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta del Francolí, que forma una bona part del seu límit de llevant Termeneja amb els municipis de Vallmoll E, Valls NE, el Milà NW, Alcover W i el Rourell S Una carretera local comunica la Masó, únic nucli de població agrupada del terme, amb la nacional de Tarragona a Valls N-240 i amb la local de Vilallonga del Camp a Valls pel Rourell Un pont sobre el Francolí permet el pas de la primera carretera esmentada La població i l'economia El 1365 consta en el fogatjament amb 5 focs, el 1392 amb 6, xifra…
Gualta

Gualta, amb el massís del Montgrí en segon terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter, que en forma el límit septentrional, i travessat pel Daró, dins la plana d’inundació d’aquests rius.
Situació i presentació Limita al N amb Ullà, a l’E amb Torroella de Montgrí i al S i a l’W amb Fontanilles Comprèn terrenys de la plana alluvial dels cursos inferiors d’aquests rius, amb l’única excepció d’un reduït espai aturonat a l’extrem SW, amb l’elevació màxima al puig de la Font Pasquala 91 m El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus El Daró, canalitzat des del rec del Molí fins a la mar, permet, amb…
normand | normanda
Història
Individu d’uns pobles procedents dels països escandinaus que s’estengueren per tot Europa des del segle VIII, de primer en expedicions guerreres periòdiques i que successivament esdevingueren sedentaris.
Navegants i aventurers impulsats per l’afany de riquesa i per l’augment de població, començaren atacant les costes i pujaren pels rius cap a les terres interiors, saquejant i destruint poblacions i fent-hi establiments temporals Malgrat llur caràcter essencialment guerrer, posseïren una certa cultura literària i artística i es governaven segons lleis pròpies Dels diversos grups ètnics de la població normanda, els varegs, des de Suècia, entraren cap al SE i foren el nucli del futur imperi rus els noruecs s’encaminaren cap al nord d’Escòcia, fundaren un regne a Irlanda 820 i passaren per…
Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès 1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia Social 1913-14,…
, ,
planeta

Dimensions dels planetes en comparació de les del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà i l’any 1846 Galle descobrí…
Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó
Economia
Història
Història del dret
Polític, advocat i financer.
Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…
Ramon VI de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1194-1222), fill i successor de Ramon V i de Constança de França.
Es casà primer amb Ermessenda I, comtessa de Melgor, que morí el 1175 després amb Beatriu de Carcassona-Besiers, que repudià a continuació amb Beatriu dita Borgonya de Xipre, que també repudià i finalment amb Joana, germana de Ricard I d’Anglaterra, que li portà el comtat d’Agenès com a dot Novament vidu 1198, es casà 1204 amb Elionor, germana de Pere I de Catalunya-Aragó El 1198 s’alià amb el rei Ricard I d’Anglaterra contra Felip II de França Tingué greus problemes amb els legats papals per la lluita contra els albigesos des del 1203 i sobretot des de l’assassinat, a Sant Gèli, de Pèire de…
Lluís Falguera i Jutglà
Periodisme
Cristianisme
Teatre
Religiós escolapi, orador i dramaturg.
Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com El Correo Catalán , Las Noticias i…