Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
ducat de Veragua
Història
Títol concedit al regne de Castella, el 1537, a Luis Colón i Álvarez de Toledo, net del descobridor d’Amèrica.
Passà als Colón de Portugal, comtes de Los Gelves, als FitzJames Stuart, ducs de Berwick, als Colón de Larreátegui i als Colón de Carvajal, marquesos d’Aguilafuente
Junta Militar de Defensa
Història
Organisme creat el 1916, especialment dins l’arma d’infanteria, que reuní oficials i caps, amb exclusió dels generals.
El comitè organitzador fou presidit pel coronel Benito Márquez —n'era secretari el capità Álvarez Gilarranz—, i les primeres juntes es constituïren al Principat al començament del 1917 aquest moviment assolí ja un àmbit estatal Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional crítica de la manca de mobilitat en l’escalafó i petició de majors retribucions, però aviat es polititzaren Oficialment dissoltes i empresonada a Montjuïc la Junta Suprema 26 de maig de 1917, un ultimàtum amb…
José Blanco López

José Blanco López
© La Moncloa
Política
Polític gallec.
Cursà estudis de dret, i el 1978 ingressà al Partido Dos Socialistas de Galicia- PSOE , on ocupà successivament els càrrecs de secretari general de les Joventuts Socialistes de Galícia, membre de l’executiva i secretari general d’aquest partit de Lugo i membre del comitè nacional gallec Home de confiança de José Luis Rodríguez Zapatero , com a membre del comitè federal del PSOE, l’any 2000 fou elegit secretari d’organització de l’executiva federal, càrrec que ocupà fins el 2008, que fou nomenat vice-secretari general del partit, del qual fou rellevat el 2012 Des del 2003 fou el principal…
Juan Valera y Alcalá Galiano
Literatura
Escriptor andalús.
Ingressà en el cos diplomàtic, viatjà per tot Europa i Amèrica i residí diverses temporades a Madrid, on ocupà també càrrecs polítics diputat, senador i sotssecretari d’estat Conreà tots els genères literaris, des de la traducció fins a la crítica, especialment estudis sobre literatura, crítica literària, assaigs sobre religió, filosofia, estudis sobre política i història la narració breu, el conte, el teatre i, sobretot, la novella, gènere al qual s’incorporà tardanament i en el qual excellí d’una manera notable Fou contrari a la novella naturalista i defensà la tesi que la novella és una…
Emilià Vilalta i Vidal
Periodisme
Dret
Periodista i advocat.
Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Molt aviat treballà al diari El Diluvio de Barcelona, on feia l’editorial Treballà a la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs administratius Fou jutge d’instrucció en les investigacions per l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia Fou oficial del cos jurídic militar Intervingué en la Guerra Civil Espanyola de la part de l’exèrcit republicà El 1936 s’exilià a Bèlgica, i després s’exilià a Mèxic, on arribà el 1939 En aquest país reprengué la tasca de periodista Hi fou fundador i director de la revista La…
Josep Esteve i Bonet

Josep Esteve i Bonet, retrat de l’escultor Agustí Esteve i Marqués
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill de l’escultor Francesc Esteve , dit el Salat València 1682 — 1766, de família alcoiana Fou deixeble de Josep i d’Ignasi Vergara el 1762 passà al taller del seu pare, i dos anys més tard establí un taller propi Acadèmic de Sant Carles 1772, hi fou director d’escultura i director general 1781 Anà dues vegades a Madrid, on conegué l’obra de Robert Michel, Hubert Dumandré, Felipe de Castro i Manuel Álvarez i la collecció d’escultura antiga donada per Mengs a l’Academia de San Fernando El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV Creà un tipus d’escultura religiosa amanerada i…
Àngels Aymar i Ragolta
Literatura
Actriu, autora i directora de teatre.
Es diplomà en relacions públiques per la Universitat de Barcelona 1980 i llicencià en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1983, i amplià estudis a Nova York i a París Ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana 1978, dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks 1983, A Alonso, Baal 1983, Joan Ollé, La primera de la classe 2000, Els viatgers de l’absenta 2007, F Roda i Quid pro quo 2008, G Vázquez És autora de les obres La podrida 1994, La furgoneta 1995, premi Cassandra, Esquerdes 1996, Tres homes esperen 1996, Aurora 1997, Entre el dubte i el matís 2001, que també dirigí i…
,
Xavier Darias i Payà
Música
Compositor i teòric valencià.
Vida Estudià composició amb P Galindo a València, J Hidalgo a Madrid i T Kosugi a Santa Bauma França També cursà estudis de guitarra i fou precisament el seu gran coneixement d’aquest instrument el que el portà, el 1976, a fabricar un model reconegut i usat en diversos països d’Europa i als Estats Units i el Japó Com a compositor, les seves primeres influències s’han de cercar en les tendències estètiques més innovadores dels anys setanta, tant pel que fa a la música com a altres arts Més tard, però, basà les composicions en dos sistemes harmònics creats per ell i anomenats "Sistema del cicle…
rumba
Música
Estil de música i ball cubà.
La rumba nasqué de la mescla entre els diversos estils europeus que arribaren a Cuba amb els colonitzadors i els ritmes i melodies indígenes i dels esclaus africans Té un compàs de 2/4, i els compassos es repeteixen de vuit en vuit El baix segueix el ritme de l’havanera Al final del segle XIX, a Cuba, el terme aplegava ritmes com el guaguancó , i més tard, als EUA, definia el son Els gitanos catalans recolliren la rumba que venia de l’illa caribenya i la mesclaren amb el seu bagatge musical i el flamenc D’aquí sorgí, al principi del segle XX, la rumba catalana a Barcelona, Lleida i Perpinyà…
Miquel Espona Capdevila
Billar
Jugador, entrenador i directiu de billar.
S’inicià en l’Orfeó Vigatà i posteriorment en el Club Billar Vic A Barcelona tingué com a mestres Álvarez Ossorio i els belgues René Vingerhoedt i Emile Wafflard, amb els quals arribà a primera categoria en les especialitats de sèrie Posteriorment retornà a Vic, on defensà de nou el CB Vic Sempre en les especialitats de lliure i en els quadres 47/1, 47/2 i 71/2, en els anys 70 i 80 aconseguí quatre Campionats d’Espanya i dotze subcampionats, així com quinze Campionats de Catalunya Fou dotze cops internacional amb Espanya en el camp individual i formà part dels equips espanyols de pentatló i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina