Resultats de la cerca
Es mostren 3618 resultats
Domènec Martí
Cristianisme
Frare missioner.
Ingressà a l’orde dominicà, i passà a les Filipines 1834 i a la Xina 1837, on el 1847 fou consagrat bisbe coadjutor de Yen-tri El 1848 fou titular del vicariat central, on hagué de fer cara a la persecució per part de les autoritats xineses Escriví unes Memorias sobre missioners màrtirs al Tung-Lam oriental
Eduard Suess
Geologia
Geòleg austríac.
Estudià a Praga i Viena Professor a la Universitat de Viena i president de l’Acadèmia de Ciències 1898-1911 És conegut principalment per la seva obra de geologia general Das Anlitz der Erde ‘La cara de la Terra’, 1883-1905 Hom pot esmentar també, entre altres obres, Die Entstehung der Alpen ‘La formació dels Alps’, 1875
Pere Mialet i Rabadà
Literatura catalana
Escriptor.
Fou redactor de La Publicitat i de La Humanitat , i collaborador de L’Opinió , Mirador , Lluita de Valls 1931-33, etc Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva 1951, Melodia discordant i Canvi de ruta 1953
Pere Mialet i Rabadà
Literatura catalana
Novel·lista i autor de teatre.
Fou redactor de La Publicitat i de “La Humanitat”, i collaborador de “L’Opinió”, “Mirador”, “Lluita” de Valls 1931-33, entre d’altres Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva , Melodia discordant i Canvi de ruta 1953
Demetri II de Síria
Història
Rei de Síria.
Fill de Demetri I de Síria Hagué de fer cara a les revoltes d’Antíoc VI i de Trifó En guerra contra els parts 139 aC, fou fet presoner d’aquests durant deu anys alliberat i amb llur ajuda, eliminà el seu germà Antíoc VIII i regnà fins el 125 aC, que Alexandre II el derrotà a Damasc
Salinoves

Sant Jaume de Sant Cristòfol (abans Sant Cristòfol de Salinoves)
© Fototeca.cat
Monestir
Antic castell i monestir ( Sant Cristòfol de Salinoves
) del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), a la dreta del Rialb, al llogaret de Sant Cristòfol de la Donzell.
El 937 el lloc fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església consagrada a sant Cristòfol el 949 i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent
ostiac
Etnologia
Individu d’un poble de raça sibírida que habita a Sibèria, a la regió compresa a ambdues vores de l’Obi, a l’okrug nacional dels khantis i dels mansis (ells a si mateixos es diuen khantis).
Són baixos 1,56 m de mitjana, rabassuts, de pell d’un color blanc groguenc, de cara rodona i ulls oblics sense plec mongol tenen els cabells negres i ondulats Llur cultura és bastant primitiva viuen de la ramaderia de bens, la caça i la pesca Actualment, sota la influència russa, el procés d’incorporació a la cultura occidental és força ràpid
periquito

Periquitos
© Aurore Esteban - Fotolia.com
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes
, de la família dels psitàcids, de 18 cm, de color verd, amb el cap groc, i que té les parts superiors fistonades transversalment de groc i negre, una taca blava vertical a cada galta, tres punts negres a banda i banda del coll i la cua blau fosc llarga de 10 cm.
La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc
zoisita
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci i alumini, Ca2Al3Si3O1 2(OH).
Mineral del subgrup dels sorosilicats, que cristallitza en el sistema ròmbic, amb una exfoliació perfecta segons la cara basal Té una duresa de 6,5, i una densitat de 3,3 És de color gris, bé que a vegades n'hi ha de color verd poma i rosa Es presenta sovint a les roques metamòrfiques esquists i gneis, també en venes de quars
raça esquímida
Antropologia física
Raça del grup xantoderm integrada per individus de pell groguenca, als quals la taca pigmentària mongòlica no manca gairebé mai.
La talla és curta 1,58 a 1,63 m, el cos és massís i llarg, el pit ample, els membres curts el cap sol ésser dolicocèfal, amb la volta alta i carenada la cara és molt ampla, el nas curt i camús, els ulls i els pòmuls són clarament mongòlics, els cabells negres i llisos Ocupa tots els litorals àrtics d’Amèrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina