Resultats de la cerca

Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers 1929-32, de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni 1939-43 Membre del Gran Consell feixista, dirigí 1943 la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil Tornà a Itàlia l’any 1957

El 1810 combaté els reialistes, i fou governador de Buenos Aires 1820 Partidari del federalisme, fou bandejat pels unitaris, als quals s’oposà en el congrés del 1826 Continuà la guerra contra el Brasil per la pau del 1828 es comprometé a respectar la independència de l’Uruguai Fou afusellat en la revolta del general Lasalle

El cadàver de Zezico Guajajara, un dels líders dels pobles amazònics oposats a la desforestació incontrolada de l’Amazones, és trobat mort a conseqüència dels trets d’un pistoler desconegut Des de l’elecció a la presidència del Brasil de Jair Bolsonaro, que dona via lliure a la colonització de l’Amazones, s’han produït atacs a les comunitats indígenes d’aquest territori

Són de distribució típicament americana, car habiten entre Mèxic i el Brasil Tenen potes molt llargues adaptades per a la cursa La família és integrada per quatre gèneres el Dasyprocta , en el qual hom inclou els veritables agutís el Myoprocta , els representants del qual són més petits que els del gènere anterior i el Cuniculus i el Stictomys , que comprenen les pacas

Exiliat a Anglaterra durant els governs totalitaris de Manuel Fonseca i Floriano Peixoto, tornà al seu país en restablir-se la constitució, i hi ocupà novament càrrecs governamentals Autor de Cartas da Inglaterra, recull d’articles publicats a l’exili, i de diverses obres relacionades amb la seva activitat política És considerat al Brasil com un clàssic de la llengua

Besnet de Cornelio Saavedra, fou ministre d’instrucció pública i de justícia 1915 i de relacions exteriors en 1932-38 amb el govern radical d’Agustín Justo Millorà les relacions amb el Brasil i substituí la influència britànica per la nord-americana El 1936 presidí l’assemblea de la Societat de Nacions i obtingué el premi Nobel de la pau

De formació autodidàctica, escriví una gran quantitat de composicions, de valor desigual, a les quals incorporà els elements musicals autòctons, cosa que donà una gran originalitat al seu llenguatge Emprà sovint el chôro , forma tradicional del Brasil, que donà nom a la seva obra Chôros 1920-29 Altres obres seves notables són les Bachianas brasileiras 1930-44, per a piano i conjunts instrumentals

Participà en el moviment condoreirista, que es proposava de renovar la lírica del Brasil sota la influència de Victor Hugo, i assolí una gran popularitat Escriví Espumas Flutuantes 1870, Voces de África 1880 i Os escravos 1883 atacà l’esclavitud en el drama O Gonçaga ou a Revolução de Minas 1875 i en el poema A canção do Africano 1893

Membre del CE Brasil, guanyà la Lliga de divisió d’honor catalana 2005, la Supercopa de Catalunya 2006 i la medalla de bronze de la Copa d’Europa de clubs 2006 Amb la selecció catalana, aconseguí el subcampionat d’Europa de la Unió Europea de Futbol Sala 2006 i participà en el Campionat del Món de l’Associació Mundial de Futsal 2007

Membre de la Companyia de Jesús 1903, ordenat de sacerdot el 1920, a Sarrià Fou professor al collegi d’Oriola 1912-16 i a l’Institut Químic de Sarrià 1921-25 El 1925 fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre Roquetes, que dirigí fins el 1936 El 1930 la Santa Seu li confià la creació d’un observatori a Addis Abeba, però el projecte fou suspès per la situació política etiòpica El 1936 fou destinat a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires El 1935 fundà l’observatori geofísic de San Miguel, prop d’aquesta ciutat, que dirigí fins el 1944 Reprengué el treball docent en…