Resultats de la cerca

Treballà primer com a model i posteriorment cursà estudis de teatre L’any 1941 rodà la seva primera pellícula, The Outlaw , sota la direcció de Howard Hughes, que no fou estrenada fins dos anys més tard a causa dels problemes amb la censura, que considerava d’un erotisme massa explícit algunes seqüències que protagonitzà Gràcies al seu físic espectacular, però, la pellícula esdevingué un èxit de taquilla Convertida en sex-symbol , posteriorment protagonitzà Young Widow 1946, d’Edwin L Marin, His Kind of Woman 1951, de John Farrow, Las Vegas 1952, de Robert Stevenson, Gentlemen Prefer Blondes…

Treballant com a ascensorista en un night club , tingué l’oportunitat de substituir un humorista que es posà malalt, i d’aquesta manera inicià la seva carrera en el món de l’espectacle Juntament amb un amic formà el tàndem còmic The Two Beat, que arribà a fer-se molt famós a la televisió del seu país d’aquesta època prové el nom que encara fa servir com a actor, Beat Takeshi Més endavant començà a treballar en el cinema, sota les ordres d’altres directors, en pellícules com Merry Christmas, Mr Lawrence 1983, de NOshima Johnny Mnemonic 1995, de RLongo Tokyo Eyes 1998 o Batoru…

Es traslladà a França, a París, on cursà estudis Més tard, emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia, a Bogotà Hi reprengué els estudis i es graduà en dret i jurisprudència Després de certa experiència en la seva professió, exercí com a advocat a la Cort Suprema de Justícia 1935 Treballà a la Universitat de Colòmbia, on, a partir del 1938, fou professor de dret civil, internacional i privat Fou magistrat de la Cort Suprema de Justícia El 1944 inicià la seva carrera diplomàtica com a ambaixador al Perú 1944 Integrat políticament al país, formà part del govern colombià com a…

S’inicià al Club Natació Atlètic després Atlètic-Barceloneta, fitxà pel CN Sant Andreu i, el 1987, seguint el seu entrenador Jordi Murio, passà al CN Montjuïc El mateix any marxà a estudiar a la Universitat d’Indiana EUA, on rebé el consell de Doc Counsilman entrenador del múltiple medallista olímpic Mark Spitz, i guanyà la medalla d’or en els Jocs Mediterranis 1987 Posteriorment, també competí per l’American University de Washington Aconseguí la medalla de bronze dels 200 m braça en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i fou quart als de Barcelona 1992 en la mateixa prova En les dues ocasions…

Cresqué en un ambient musical i, després d’aprendre a tocar la guitarra de manera en gran part autodidàctica, estudià piano i violoncel al Royal College of Music de Londres, institució que aleshores no impartia estudis de guitarra, i que abandonà el 1952 Molt influït per Andrés Segovia , que l’aconsellà al principi de la seva carrera, els anys cinquanta formà un duo de veu i llaüt amb el tenor Peter Pears , amb el qual realitzà nombroses gires També li donaren projecció, els primers anys de la seva carrera professional, els recitals de guitarra i llaüt per a la BBC…

Fou un dels deixebles més destacats de Maurice André al Conservatori de París, on finalitzà els seus estudis el 1969 La seva carrera rebé un impuls important després d’haver guanyat tres concursos internacionals, a Munic 1971, Praga 1974 i Ginebra 1975 El 1974 fou nomenat professor del Conservatori de Lió i també fou professor al Conservatori regional de París i impartí classes magistrals a la Juilliard School de Nova York, al Royal Northern College of Music de Manchester i a l'Schola Cantorum de Basilea Durant molts anys compaginà la carrera de solista amb les…

En ple franquisme, Josep Benet i Joan i Maurici Serrahima posaren les bases ideològiques d’aquest grup de cantants, que dinamitzaren les reivindicacions democràtiques, culturals i lingüístiques catalanes a través d’un moviment anomenat Nova Cançó, que s’emmirallava musicalment i líricament en la cançó francesa Fou, però, Lluís Serrahima , des d’un article en la revista Germinabit  1959, qui donà el tret de sortida a la formació Els primers a integrar-se als Setze Jutges, l’any 1961, foren Miquel Porter i Moix , Remei Margarit i Josep Maria Espinàs Després s’hi afegiren Delfí Abella ,…

Fou campió de Catalunya de llargada 2009, de 100 m 2010 i de 60 m en pista coberta 2013 Formà part del relleu espanyol de 4 × 100 m que corregué la final dels Campionats d’Europa de Barcelona 2010 A partir del 2013 va centrar la seva carrera en les curses

Desenvolupà la seva carrera com a jugador al Tívoli PPC Fou campió d’Espanya 1948 i de Catalunya 1949 per equips i tres cops campió català de dobles 1936, 1942, 1948 Fou finalista del Campionat de Catalunya individual 1942, 1943, 1950 Fou seleccionador espanyol als Campionats del Món 1954, 1955, 1957

Migcampista que inicià la seva carrera al Nacional de Montevideo A la Lliga espanyola jugà amb el Valladolid 1973-76, el Futbol Club Barcelona 1976-78, la UD Salamanca 1978-79, i el Reial Club Deportiu Espanyol 1979-80, 1981-82 Amb el FC Barcelona guanyà una Copa del Rei 1978