Resultats de la cerca
Es mostren 3633 resultats
Universitat Literària de Vic
Història
Institució docent creada a la ciutat de Vic el 1599 per privilegi del rei Felip III de Castella.
Fou una continuació de l’estudi o escola ciutadana existent des del 1388 i reedificada entre el 1569 i el 1575, al capdavall de l’actual carrer de l’Escola, amb la collaboració conjunta del bisbe i del consell de la ciutat En la nova universitat es concedien els graus d’humanitats i de filosofia Per manca de seminari conciliar, vers el 1636 la Universitat de Vic fou dotada d’una càtedra de teologia i centralitzà els estudis civils i eclesiàstics de la ciutat fins el 1717, any en què Felip V, que el 1702 havia lliurat un privilegi per a l’ampliació de l’ensenyament de la…
Fábrica Nacional de Automóviles Batlló
Automobilisme
Empresa automobilística creada el 1917 per Felip Batlló i Godó dedicada a la fabricació, producció i comercialització de vehicles de motor, que foren construïts sota la marca Espanya.
Aquests models competiren durant els anys vint, pilotats pels seus propietaris o pel mateix Felip Batlló, que fou un dels participants habituals de les proves disputades a l’Autòdrom de Terramar
croada contra Catalunya
Nom amb què és coneguda la guerra iniciada per Felip III l’Ardit, rei de França.
Fou estimulat pel papa Martí IV, que concedí privilegis de croada a l’expedició, i que havia desposseït Pere II de Catalunya-Aragó dels seus regnes com a càstig per haver ajudat els sicilians a foragitar la dinastia d’Anjou de llur illa Els regnes catalanoaragonesos foren oferts pel papa 1283 a Carles de Valois, fill del segon matrimoni de Felip III Aquest concentrà les seves forces a Tolosa de Llenguadoc 1284 Jaume II de Mallorca li oferí pas lliure a través del seu regne Pere II, al coll de Panissars maig del 1285, pogué deturar els croats, que, tanmateix, passaren la serra de…
pacte de París
Història
Acord gestionat a París (febrer-juny del 1659) entre el representant de Felip IV de Castella, Antonio Pimentel, i Hugues de Lionne, secretari del cardenal Mazzarino.
Aquest aconseguí que l’ambaixador castellà acceptés el desmembrament de Catalunya amb la cessió del Rosselló a França, i el conveni de matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV, fet que semblava assegurar la successió de Lluís XIV al tron dels regnes hispànics El pacte fou signat com a acte previ al tractat dels Pirineus i permeté la suspensió de les hostilitats
pau de Vervins
Història
Tractat signat a Vervins (Picardia), el 2 de maig de 1598, entre Enric IV de França i Felip II de Castella que posà fi als enfrontaments entre ambdues monarquies.
Felip II reconegué Enric IV i cedí a França el Vermandois, Calais i una part de la Picardia i la Bretanya Per contrapartida, França cedí Cambrai i el Charolais a Espanya Ambdues parts ratificaren els acords del tractat de Cateau-Cambrésis 1559
Antoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Noble i eclesiàstic de la cort de Felip IV de Castella, fill del duc de Cardona i de Sogorb, Enric d’Aragó.
Era cavaller de l’orde d’Alcántara Fou membre del consell suprem de la inquisició i del consell dels ordes militars Al començament de la Guerra dels Segadors 1640 es trobava a Barcelona, quan la seva casa fou l’objectiu d’un dels avalots populars que seguiren el Corpus de Sang secundà els intents de la seva mare per tal d’aconseguir la pau entre Madrid i Barcelona Tanmateix, fou empresonat 1641, juntament amb el seu germà Pere Antoni, com a garantia de la llibertat dels ambaixadors del Principat i de Barcelona a la cort de Madrid El 1642 passà a Madrid i collaborà, des d’aleshores, activament…
treva dels Dotze Anys
Història
Suspensió d’hostilitats establerta entre Felip III de Castella i les Províncies Unides (1609-21) en el transcurs de la guerra de Flandes.
Felip II ja havia intentat d’acabar la guerra en renunciar la sobirania dels Països Baixos 1598 a favor de la seva filla Isabel Clara Eugènia i del seu marit i concedint a aquells territoris una autonomia, més aparent que real Les províncies protestants continuaren la lluita, i al cap de deu anys fou signat un armistici de vuit mesos que permeté d’iniciar les negociacions Castella exigia el lliure exercici de la religió catòlica a llurs estats i l’abstenció de comerciar amb les Índies, però les Províncies Unides aconseguiren una independència de facto , diversos avantatges comercials i la…
Confraria de Músics de Barcelona
Música
Associació de caràcter gremial fundada a Barcelona el 1599, amb especial autorització de Felip III, el qual no permetia exercir la professió de músic sense formar-ne part.
La confraria tenia cura de la bona professionalitat dels seus membres i distribuïa de manera equitativa el treball entre tots els associats Funcionà amb normalitat fins que el decret de Nova Planta de Felip V abolí tots els privilegis de l’Antic Règim Sembla que continuà desenvolupant la seva activitat fins el 1827, amb el nom de Gremi de Música i Mestres de Dansa Bibliografia Complement bibliogràfic Baldelló i Benosa, Francesc de Paula La Confraria de Músics de Barcelona , La Paraula Cristiana, Barcelona 1928
pacte de Breda
Representació de La rendició de Breda (1635) segons el pintor sevillà Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Història
Pacte establert entre els protestants i els catòlics dels Països Baixos, a fi d’oposar-se a l’aplicació, ordenada per Felip II de Castella el 1564, dels edictes tridentins als Països Baixos.
Una representació de 300 cavallers reunits a Breda el 2 d’abril de 1566 presentaren un text a Margarida de Parma, regent de Felip II, en el qual reclamaven la tolerància religiosa i l’abolició de la inquisició
batalla de Bouvines
Història
Militar
Acció militar esdevinguda a tocar de Bouvines (Flandes való) el 1214 entre l’exèrcit de Felip II August de França i les tropes de la coalició formada pel rei d’Anglaterra Joan Sense Terra, l’emperador Otó IV, els comtes de Flandes i de Boulogne i el duc de Brabant.
La victòria de Felip II August lliurà Flandes a la influència francesa, obligà Otó IV a acceptar el triomf del seu rival Frederic II i assegurà la conquesta de Normandia, Maine i Anjou, efectuada pel mateix Felip II August
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina