Resultats de la cerca
Es mostren 1981 resultats
Heinrich Lausberg
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i romanista alemany.
Inicià els seus treballs amb temes de lingüística Die Mundarten Südlukaniens ‘Els dialectes de la Lucània del sud’, 1939, que mai no abandonà, amb importants obres de síntesi Romanische Sprachwissenschaft , ‘Lingüística romànica’, 1972, però insistint cada vegada més en les relacions entre llengua i literatura Handbuch der literarischen Rhetorik ‘Manual de la retòrica literària’, 1973, Elemente der Literarischen Rhetorik ‘Elements de la retòrica literària’, 1977 Treballà molt sobre Dant Saggi danteschi , 1977 i l’himnologia llatina Hymnus Ave maris stella , 1976 Hymnus Veni…
Priscià
Lingüística i sociolingüística
Gramàtic llatí.
Visqué a Bizanci i ensenyà llengua llatina sota el regnat de l’emperador Anastasi, al qual dedicà un Panegíric Escriví la més important de les gramàtiques llatines de l’antiguitat, la Institutio de arte grammatica , en 18 llibres anomenats Priscianus maior els 16 primers, i Priscianus minor els dos restants A l’edat mitjana gaudí d’una gran fama Com a mestre indiscutit, la seva gramàtica figurà en totes les biblioteques més importants de l’època, entre les quals la del monestir de Ripoll
Banco de Bilbao Vizcaya
Economia
Entitat bancària domiciliada a Bilbao i creada el 1988 com a resultat de la fusió del Banco de Bilbao i del Banco de Vizcaya.
El 1994 absorbí el Banco Meridional i el Banco de Crédito Canario El 1997 el seu grup comprenia 178 societats consolidades, que incloïen 32 entitats bancàries onze de les quals a l’Amèrica Llatina, societats de cartera, d’inversió mobiliària, institucions financeres, gestores de fons d’inversió i de pensions i immobiliàries Participava en set bancs estrangers més i mantenia la primera cartera de participacions industrials de la banca espanyola El 2000 es fusionà amb Argentaria i donà lloc al grup bancari Banco Bilbao Vizcaya Argentaria BBVA
t
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vintena lletra de l’alfabet català, anomenada te [pl tes].
La T llatina majúscula prové de les formes de creu i d’aspa del fenici i de l’hebreu antic, formes que perderen el braç superior de la creu en passar al grec, a l’etrusc i als alfabets itàlics La T romana clàssica consta de dos traços, l’un vertical, acabat amb un reforç, i l’altre horitzontal, que cobreix el primer Les formes cursives clàssiques i noves romanes han incorporat el reforç al traç vertical arrodonint-ne l’extrem cap a la dreta El traç horitzontal superior té tendència a desplaçar-se cap a la dreta No és rara l’ondulació que, en desenvolupar el punt d’atac, tendeix a…
mossàrab
Lingüística i sociolingüística
Parlar romànic que empraven els mossàrabs i també els muladís o indígenes renegats del cristianisme.
Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…
Pere Marsili
Cronologia
Història
Cristianisme
Cronista.
Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en quatre manuscrits a la…
, ,
Pedro Pablo Kuczynski
Política
Economista i polític peruà, conegut també per la sigla PPK.
El seu pare, un metge jueu, fugí d’Alemanya el 1936 Educat en una escola anglesa de Lima i més tard a Anglaterra, cursà estudis de música a Suïssa, i posteriorment filosofia i economia a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1959 Després de cursar un màster en economia a la Universitat de Princeton EUA, el 1963 inicià la trajectòria professional al Banc Mundial, on participà en programes de desenvolupament en diversos països de l’Amèrica Llatina El 1966 tornà al Perú, cridat pel govern de Fernando Belaúnde , i treballà d’assessor del Banc Central en un moment de greu crisi…
Pere Labèrnia i Esteller
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Lexicògraf, gramàtic i humanista.
Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i…
,
monestir de les Franqueses
Monestir
Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de les Franqueses), situat 3 km al sud de la ciutat de Balaguer (Noguera), prop del Segre.
Fundat per la comtessa Dolça d’Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les monges que hi restaven s’uniren a les de Vallverd Tragó de Noguera Era encara priorat el 1579 Poblet el vengué el 1700 Només en resta l’església s XII-XIII, en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur
missioner dels Sagrats Cors
Cristianisme
Membre de la congregació fundada el 1890 per Joaquim Rosselló i Ferrà a l’ermita de Sant Honorat de la muntanya de Randa (Mallorca).
El 1891 els cinc primers membres es traslladaren al santuari de Lluc L’institut es dedica a la predicació de missions i exercicis pels pobles i a la missió al Tercer Món Té 33 cases, a Roma, a Brusselles, a l’Estat espanyol, a Ruanda i a l’Amèrica Llatina, i té cura de 22 parròquies Als Països Catalans, fora de Mallorca, té el santuari-parròquia del Coll, a Barcelona 1929, una parròquia a Esplugues de Llobregat i dues parròquies i un collegi a València un temps regentà la Gleva, prop de Vic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina