Resultats de la cerca

La jurisdicció de tota la Vall d’Àneu pertanyia al comte de Pallars, i després als comtes de Cardona Fou municipi independent fins el 1971, que, juntament amb els d’Escaló i de Jou, formà part del nou municipi centrat en la Guingueta d’Àneu L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Escalarre, el llogaret d'Aurós i l’antic castell de Puigllorenç

Situació i presentació El terme municipal de Lladorre, de 146,98 km 2 , es troba a la zona axial pirinenca, que limita aquí amb Comenge i el País de Foix Els límits municipals segueixen els límits naturals Administrativament, Lladorre afronta al N i el NE amb França, en concret amb el departament francès de l’Arieja a l’E i al SE amb el terme d’Alins al S amb Esterri de Cardós al SW amb la Vall de Cardós, i al NW amb la Guingueta d’Àneu El municipi comprèn a més del poble de Lladorre, cap de municipi, els pobles d’Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan, les bordes de Noarre,…

El lloc de Paüls apareix esmentat l’any 1064, quan el comte de Pallars Sobirà, Artau I, va cedir “ ipsas villas de Paduls ”, entre altres béns, com a penyora al comte Ramon V de Pallars Jussà La jurisdicció restà en poder del comte de Pallars Sobirà d’on passà, com a lloc del marquesat de Pallars, als Cardona i, posteriorment, als Medinaceli, encara que la jurisdicció civil, als segles XVII i XVIII, era del baró de Senaller El 1821 passà a la casa Plandolit No tenim notícies sobre la seva església fins al principi del segle XVI, en què…

En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí

Dins el municipi de Gavet de la Conca Pallars Jussà, és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs , contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges o donades la cura del santuari i de l’hospital annex El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de…

El lloc de Llavorsí és documentat des de l’any 1149, tot i que la força no ho és fins al segle XIII Segurament Llavorsí havia format part en el seu origen del terme del castell de Gilareny, molt properal poble Llavorsí fou un terme de jurisdicció comtal La primera referència de la força de Llavorsí és produeix en el context de les guerres del Pallars al final del segle XIII L’any 1298 Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò, és negà a lliurar els llocs i els castells de Tírvia, Glorieta, Biuse i Arestui, empenyorats per la comtessa vídua Blanca de Bellera, quan…

L’antic agregat de Puimanyons posseïa un castell del qual no ens han arribat vestigis El castell de Puigmanyons “ ipso castro de Puigmangones ” fou definit, al costat dels castells de Reguard, Toralla, Tendrui, Erill i altres, pel comte Artau I de Pallars Sobirà al comte Ramon V de Pallars Jussà els anys 1066 i 1072 Al segle XVII Puimanyons formava part dels dominis del ducs de Cardona, marquesos de Pallars i vescomtes de Vilamur

Situació i presentació L’actual municipi d’Isona i Conca Dellà, de 139,36 km 2 es creà el 1970 amb l’agregació a l’antic municipi d’Isona 38,7 km 2 de 5 municipis més Benavent de la Conca o de Tremp, Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau i Sant Romà d’Abella Es troba al SE de la comarca del Pallars Jussà, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, i constitueix el centre neuràlgic de la Conca Dellà o d’Isona El municipi limita al N amb el municipi de Conca de Dalt, a l’E amb el d’Abella de la Conca i un bocí del de Coll de Nargó Alt Urgell, al SE amb la Baronia de Rialb Noguera i les terres més…

Els comtes Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà es disputaren la possessió del lloc a la segona meitat del segle XI Sembla que el comte Artau s’apoderà de Perabruna i va aixecar-hi una fortalesa Finalment, el castell restà dins dels dominis dels comtes de Pallars Sobirà El 1194, Ramon n’era senyor, el qual amb la seva muller Bergueta el cedí al seu fill Berenguer i a la seva muller

El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement entorn d’aquesta…