Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
Ivan I de Moscòvia
Història
Gran príncep de Moscòvia (1325-41) i de Vladimir (1328-41).
Fill de Daniel I, succeí el seu germà Alexandre II Estengué el domini del principat a una gran part de Rússia i establí l’hegemonia sobre altres principats Tver i ciutats Novgorod, Pskov Mantingué una política de cautela amb l’Horda d’Or i pacificà els seus dominis
conferència de Dresden
Història
Congrés dels estats alemanys celebrat a Dresden del desembre del 1850 al maig del 1851, convocat per Àustria i Prússia, a fi de reorganitzar la Confederació Germànica després de la revolució del 1848.
La negativa de Prússia a l’entrada d’Àustria al Zollverein i el retorn a l’estatut del 1815 significà la fallida de la política del príncep austríac Schwarzenberg
‘Assār
Literatura
Poeta persa originari de Täbrīz.
Visqué a Bagdad, a la cort del príncep Uways a qui dedicà diversos panegírics Es féu famós amb el poema àulic Mihr Muštari 1377, traduït ben aviat al turc
Juliana I dels Països Baixos
Juliana I dels Països Baixos
© RVD
Història
Política
Reina dels Països Baixos (1948-80).
Filla de la reina Guillemina I i del duc Enric de Mecklemburg-Schwerin Casada amb el príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld, el 1980 abdicà en la seva filla Beatriu
exèquies
Música
Música fúnebre o de lamentació que des de l’antiguitat s’interpretava en els funerals d’una persona.
Entre els molts exemples d’aquest gènere són especialment conegudes les Musicalische Exequien 1636 de H Schütz, una missa fúnebre per a les exèquies del príncep Heinrich Posthumus von Reuss
Urraca de Castella
Història
Reina de Portugal, filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra.
El 1208 es casà amb el fill del rei Sanç I de Portugal, el príncep Alfons, que des del 1211 fou rei de Portugal amb el nom d’Alfons II
conferència de Viena
Història
Conjunt de reunions tingudes a Viena els anys 1819-20, en les quals s’aplegaren tots els estats membres de la Confederació Germànica.
Presidida pel príncep de Metternich-Winneburg, pretenia de reprimir les revoltes liberals alemanyes, a la qual cosa s’oposà Baviera, que assolí de salvaguardar els règims constitucionals de l’Alemanya meridional
Antonin Vranický
Música
Compositor txec.
Fou mestre de capella del príncep Lobkovič a Praga i a Viena Compongué música de cambra, concerts i simfonies i nombroses peces per a orquestra, en la línia del classicisme vienès
Eugène de Beauharnais
Història
Príncep imperial francès (1805), príncep de Venècia (1807) i gran duc de Francfort (1810), fill d’Alexandre de Beauharnais i de Josefina Tascher de la Pagerie.
Adoptat el 1807 per Napoleó I, contragué matrimoni 1809 amb Augusta de Baviera Quan caigué l’imperi es refugià prop del seu sogre, Maximilià I de Baviera, que li concedí 1817 el principat d’Eichstätt i el landgraviat de Leuchtenberg, convertit en ducat
Hessen
Família landgravial i principesca del Sacre Imperi originada amb Enric I de Hessenel Nen (mort el 1308), fill del duc Enric II de Brabant, primer landgravi de Hessen (1264), heretà les senyories i els comtats d’Eschwege (1263), Giessen (1265) i Wanfried (1306) i fou príncep del Sacre Imperi (1292).
El seu rebesnet, el landgravi Lluís I de Hessen mort el 1458, adquirí els comtats de Ziegenhain i Nidda 1450 Els seus fills es repartiren l’herència Enric III de Hessen-Marburg mort el 1483 heretà els comtats de Katzenelnbogen, Dietz i Rheinfels i formà la branca primogènita dels landgravis de Hessen-Kassel després branca electoral de Hessen , formada pel landgravi Lluís II de Hessen-Kassel mort el 1471, i que el 1504 adquirí el comtat d’Hamburg El net del darrer, el landgravi Felip I de Hessen-Kassel , dividí els seus dominis entre els dos fills Guillem IV i Jordi I Guillem IV de Hessen-…