Resultats de la cerca
Es mostren 1068 resultats
Manuel Salvat i Xivixell
Manuel Salvat i Xivixell (1901)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i impressor.
Treballà com a aprenent en una impremta fins el 1864 que s’incorporà com a gerent a un taller d’impremta, on adquirí coneixements tècnics que li serien de gran utilitat El 1868 s’uní als germans Espasa en la societat editorial Casa Editorial Espasa , de la impremta de la qual fou director i que dotà d’una moderna maquinària L’any 1881 l’empresa es dissolgué i, amb el seu cunyat Josep Espasa i Anguera i el litògraf Magí Pujadas fundà l’editorial Espasa i Companyia, que fou clausurada el 1897 El 1898, ja separat d’Espasa, fundà Salvat i Fill, embrió de l' editorial Salvat , amb seu a Barcelona…
Alfons Roig i Izquierdo
Cristianisme
Eclesiàstic i crític d’art.
Fou rector de l’església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles des del 1939 El 1946 se n'anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda El 1975 s’uní al grup L’Eixam Publicà diversos treballs El arte de hoy y la Iglesia 1954, La pintura religiosa de Georges Rouault 1959, Julio González 1960, En la muerte de Ángel Ferrant 1961, Picasso en Barcelona 1962, Diálogo de la Iglesia con…
Nikolaus von Amsdorf
Cristianisme
Teòleg alemany.
Després d’haver estudiat a Leipzig i a Wittenberg, el 1517 s’uní a Luter, el qual acompanyà a la disputa de Leipzig i a la dieta de Worms El 1524 anà a Magdeburg per dirigir l’oposició protestant contra la clerecia catòlica Participà també amb Luter en la seva disputa amb Erasme Es presentà sempre com a luterà extremat Combaté Melanchthon i s’oposà violentament a l’Interin de Leipzig Sostingué que les bones obres més aviat són nocives per a la salvació El 1542 havia estat nomenat bisbe de Naumburg per l’elector de Saxònia, contra els desigs de l’emperador però fou destituït pels imperials Fou…
‘Abd al-Raḥmān al-Šarqawī
Literatura
Escriptor egipci.
Estudià dret, i essent estudiant s’uní als antimonàrquics Fundà i dirigí la revista Katib 1951, des d’on defensà posicions d’esquerra Del 1951 al 1955 formà part de delegacions del govern egipci en conferències de pau Autor de novelles socials el 1954 publicà Al-Ard ‘La terra’, en què, valent-se d’una història amorosa, analitzà la contraposició d’interessos entre els grans terratinents i els petits propietaris i els jornalers La seva obra Muḥammad rasūl al-hurriyya ‘Mahoma, apòstol de la llibertat’, 1962, en el qual confrontà el profeta amb conflictes actuals, provocà un gran escàndol…
Guillem de Castellnou
Història
Vescomte de Castellnou (1268-84).
Succeí el seu germà Jaspert IV al vescomtat La seva muller Ava de Vernet li aportà en dot la senyoria de Ceret Fou un seguidor fidel de Pere II de Catalunya-Aragó, a qui l’uní una estreta amistat El rei l’ajudà a aixecar el setge que una lliga de nobles havia posat al seu castell de Montboló 1276 El 1282 acompanyà el rei al setge d’Alcoi, a l’emirat de Constantina, i d’allí fou enviat prop del papa Martí IV per demanar ajuda El mateix any fou designat com a cap dels cent cavallers catalans que havien de prendre part en el desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d’Anjou Fou, segons Ramon…
Vincent Auriol
Història
Política
Polític francès.
Advocat, fou elegit diputat 1914 i secretari general 1914-36 de la Section Française de l’Internationale Ouvrière SFIO Ministre de finances del govern de front popular de Léon Blum 1936-37, de justícia del de Chautemps 1937-38 i d’estat del segon gabinet Blum 1938 Fou un dels vuitanta parlamentaris que negaren els plens poders al mariscal Pétain 1940, per la qual cosa el govern de Vichy l’empresonà Aconseguí d’evadir-se i s’uní a Londres a la Resistència 1943 Fou ministre d’estat al gabinet del general De Gaulle 1945, president de les assemblees constituent 1945 i nacional 1946 i primer…
Demis Roussos

Demis Roussos
Música
Nom artístic del cantant grec Artemios Ventouris Roussos.
Als deu anys la seva família fugí d’Egipte, arran de la crisi de Suez, i s’establí a Atenes Als disset anys s’uní al grup de rock progressiu Aphrodite’s Child, liderat per Evangelos Papathanassiou Vangelis, amb el qual obtingué èxits a Europa El 1969 debutà en solitari amb el disc The Greek Side of my Mind Durant els anys setanta es convertí en un dels cantants pop més famosos gràcies a les seves condicions vocals, l’indumentària i la seva presència inconfusible Vengué milions d’àlbums i guanyà diversos discs d’or Entre les seves cançons de més èxit hi ha Forever and Ever , Goodbye i Quand…
orde de Crist
Militar
Orde religiós i militar fundat per Dionís I de Portugal (1317) per tal de continuar la lluita contra els musulmans.
Substituí l’abolit orde dels templers, amb les terres dels quals fou dotat Posat sota la regla de sant Benet, fou confirmat pel papa Joan XXII 1319, el qual es reservà el dret a crear un cert nombre de cavallers això fou l’origen de l’orde d’aquest nom, que depèn directament de la Santa Seu La residència principal de l’orde fou Castro Marino i, des del 1336, Tomar El papa Adrià VI acordà l’administració de l’orde al rei Joan III 1522, i Juli II uní definitivament el gran mestratge a la corona 1550 Fou secularitzat per la reina Maria I 1789 i adoptat a l’imperi brasiler 1843 El seu distintiu…
Fundació Casa Amèrica de Catalunya
Institució que té com a objectiu promoure les relacions amb els països d’Amèrica.
Fou creada l’any 1911 per un grup de prohoms catalans amb el nom de Casa Amèrica de Barcelona , i tingué en els seus inicis un caràcter acusadament comercial i econòmic en general Posteriorment s’uní a l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana de Catalunya, vinculat a la Generalitat de Catalunya Amb seu a Barcelona, disposa d’un important Centre de Documentació amb biblioteca, videoteca i arxius documentals Les activitats culturals s’estructuren en cinc àmbits audiovisuals, literatura, exposicions, espais de debat i conferències És també destacable la tasca de suport mitjançant la gestió…
Lázaro Cárdenas
Història
Política
Polític mexicà.
El 1913 s’uní a les forces revolucionàries participà en diverses campanyes de guerra i esdevingué general Des del 1920 fou governador de l’estat de Michoacán El 1929 fou elegit president del Partido Revolucionario Nacional Ocupà diversos ministeris 1931-33, i fou elegit president de la república per al període 1934-40 Impulsà la reforma agrària, iniciada molt tímidament el 1917, repartint més de 40 milions d’acres de terra enfortí les organitzacions sindicals i fomentà la industrialització del país el 1938 nacionalitzà els monopolis petroliers Combaté l’analfabetisme A la Societat de Nacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina