Resultats de la cerca

És formada per lava fosa, amb molt poca aigua 0,25-2,3% i amb molts gasos procedents del volcà És negra o molt fosca, i de vegades té reflexos metàllics Amb el microscopi hom pot veure que no té cap element cristallitzat Presenta una textura microsferulítica i una fractura concoidal Posseeix els mateixos elements que la traquita Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques

Els abrasius són utilitzats per a arrencar matèria, és a dir, per a desbastar, raspar, raure, brunyir o polir, a fi de modificar la grandària, la forma, la llisor o l’acabat superficial d’un objecte Són emprats sigui en forma de pólvores soltes i de pastes, sigui en forma d’agregats, on els grans de l’abrasiu pròpiament dit són units per un aglutinant La finor de l’acabat produït per un abrasiu depèn de la grandària dels seus grans Els altres factors principals que determinen el seu treball són la duresa, la fragilitat i les propietats refractàries La duresa delimita el camp d’aplicació, car…

Consta de dues capelles superposades, d’una sola nau, i fou parcialment restaurada al segle XIX per Viollet-le-Duc Concebuda com un grandiós i acolorit reliquiari de vidre, l’ambient superior i més important és illuminat per uns impressionants vitralls del segle XIII que ocupen tota la superfície del mur, el qual es comprimeix en exigus contraforts de sosteniment de la volta La façana, amb una gran rosassa del segle XV, és precedida d’un pòrtic per a la capella inferior i d’una llotja per a la superior

Centre comercial, mercat agrícola cereals, vinya i nucli industrial mobles, maquinària, vidre, fertilitzants, destillació d’alcohols Nus de comunicacions ferrocarril i carretera amb línies a Gènova, Milà i Torí Té notables monuments dels s XVIII-XIX Pinacoteca Ha estat un punt estratègic en la història militar del nord d’Itàlia Construïda en 1164-67, adoptà el nom actual en honor del papa Alexandre III, cap de la Lliga Llombarda Fou assetjada i destruïda per l’emperador Frederic Barba-roja el 1174 Sota la dominació francesa 1796-1814 fou capital del departament de Marengo

Practicaven una venda una mica ambulant Molts tenien altres oficis treball de metall i de vidre Els ferreters de Barcelona s’integraren, des del 1596, en la confraria de julians mercers vells, dins la qual esdevingueren l’estament preponderant, fins al punt que el gremi fou conegut com el de mercers ferreters vells Aquest predomini fou combatut pels altres gremis integrats en 1790-99 El 1801 desaparegué la confraria de julians mercers, i el ferreters s’uniren amb els botiguers de teles i formaren un gremi de mercaders a la menuda, que desaparegué el 1845