Resultats de la cerca

De mare empordanesa, residí des de la infantesa a Girona i Barcelona i incorporà la llengua catalana en la seva activitat literària, sota la influència de Víctor Balaguer Fou en llengua castellana, però, el seu primer poema publicat, a Girona, l’oriental Pembé-Haré 1856, en tres cants polimètrics El 1860 publicà en un full solt una Oda a S M la Reina Doña Isabel II , en la seva visita a Barcelona Dos poemes catalans seus, un sonet Als estels i una evocació de Jaume I, foren inclosos a Los trobadors nous 1858, i a Los trobadors moderns 1859 el poema A Catalunya , en què recorda el…

Estudià amb J Hrímalý violí i S Vasilenko composició al Conservatori de Moscou, on es graduà amb Cel i terra , una cantata amb influències d’A Skr’abin i C Debussy Tot seguit, cercant un nou sistema d’organització dels sons per la via dels acords sintètics, arribà a l’ús de l’atonalisme i la sèrie de dotze notes, per la qual cosa és considerat el Schönberg rus Aquest canvi es palesa ja en la Sonata per a violí Fundador de l’Associació per a la Música Contemporània, defensà la música d’avantguarda des de la revista Muzykal’naja kul’tura Dirigí el Conservatori de Khar’kiv a partir del 1922 i…

L’escriptura a quatre veus ha esdevingut la textura de referència en el sistema de la tonalitat tradicional, la qual cosa explica que els quartets de diversos tipus ocupin una part important del repertori cambrístic i vocal Des de les primeres obres a quatre veus per exemple, els grans organa de Pérotin han existit molts gèneres de música a quatro , però el nom quartet és emprat més aviat quan es tracta de música del segle XVIII endavant El quartet de corda dos violins, viola i violoncel té un prestigi encara gairebé intacte com a gènere suprem de la música de cambra, però hi ha…

Estudià al Conservatori de París amb Olivier Messiaen i Simone Plé-Caussade Així mateix, rebé classes de René Leibowitz, que l’inicià en el dodecatonisme, i esdevingué un dels principals representants francesos del serialisme La seva ideologia comunista el portà a abandonar aquest llenguatge per tal de fer una música que mogués les masses obreres El 1959 fundà amb Louis Durey i altres compositors l’Associació de Músics Progressistes A partir dels anys seixanta, tornà al dodecatonisme, però alliberat ja de la rigidesa serial dels anys cinquanta Fou nomenat professor d’instrumentació al…

No se sap si era fill de sastre o bé serf de la gleva alliberat a petició del príncep Pot’omkin fos com fos, el príncep mecenes LA Naryš-kin, director de teatre, l’acollí a la seva capella musical Possiblement gràcies a ell pogué estudiar amb G Tartini a Itàlia, tot i que no hi ha proves d’aquest fet Fou alumne de Tito Porta a Sant Petersburg Després, impartí classes de violí a l’Acadèmia de la ciutat, i formà part de l’orquestra de la cort, de la qual esdevingué director pels volts del 1780 El 1784 fou nomenat director dels ballets i el 1785, a instàncies del príncep Pot’omkin,…

Estudià odontologia i arquitectura abans d’entrar al Royal Manchester College of Music el 1925 El reconeixement com a compositor li arribà el 1938 amb l’obra Tema i variacions per a dos violins L’any 1939 confirmà el seu talent amb els Estudis Simfònics , en els quals demostrà el seu domini dels recursos orquestrals, i amb el Concert número 1 per a piano Acabada la Segona Guerra Mundial, es dedicà exclusivament a la composició i, en poc temps, es convertí en un dels autors més prolífics de la seva generació Malgrat això, la seva música fou eclipsada, alguns anys després de la seva mort, per…

Rebé les primeres classes de violí del seu pare, que morí quan ell encara era un infant Més tard, reprengué els estudis amb Ch Avinson a Newcastle upon Tyne, tasca que alternà amb la de concertista, que li comportà l’admiració del públic d’aquesta ciutat En morir el seu mestre, començà a oferir concerts en altres llocs Pels volts del 1773 anà a Londres, aconsellat per l’insigne violinista F de Giardini, on fou contractat com a segon violí de l’orquestra del King’s Theatre i, posteriorment, com a primer viola Debutà com a operista amb The Flich of Bacon 1778, i amb el temps s’…

Fou educat en una família molt afeccionada a la música i a cinc anys ja tocava en públic Estudià violí i piano al Conservatori de Charleroi i, posteriorment, perfeccionà els seus estudis al Conservatori de Brusselles, amb Alfred Dubois, i al de París, on fou deixeble de George Enescu Els anys 1939 i 1940 fou distingit amb diversos premis Debutà interpretant el concert de Mendelssohn amb la Filharmònica de Brusselles sota la direcció de Charles Munch pocs dies abans de la invasió nazi de Bèlgica La seva carrera internacional no començà fins al final de la Segona Guerra Mundial L’any 1945…

De formació fonamentalment autodidàctica, arribà a tocar la viola en l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1907 i el 1910, però deixà aquesta activitat per a estudiar amb A Schönberg durant dos anys El mestratge s’interrompé quan Schönberg realitzà la gira de l’estrena mundial del seu Pierrot Lunaire A partir de llavors, Scherchen inicià una brillant carrera com a director, durant la qual dirigí diverses orquestres, però rarament arribà a establir-hi una relació duradora Així, passà per la Simfònica de Riga 1912, la Grotrian-Steinweg de Leipzig el mateix any, la Ràdio de…

Estudià viola i composició a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, després d’un breu període com a instrumentista, inicià la seva formació com a director d’orquestra amb B Molinari Debutà el 1944 als Concerts Simfònics de Santa Cecília, i en teatre ho feu a Bèrgam el 1950 dirigint La Traviata A la mateixa època dirigí les orquestres de la RAI de Roma i Milà 1945-52 L’any 1952 debutà amb La vida breve de M de Falla a la Scala, teatre del qual fou director musical entre el 1953 i el 1956 El 1960 realitzà una primera gira pels EUA i el Japó Després d’haver estat director de l’…