Resultats de la cerca
Es mostren 1711 resultats
Mur

Molí al riu Mur en un tram on fa de límit entre Àustria i Eslovènia
© Slovenian Tourist Board / D. Mladenovič
Riu
Riu d’Europa, afluent del Drava (435 km).
Neix als Niedere Tauern, Àustria Rega l’Estíria, passa per Graz, i en el curs baix, fa de frontera primer entre Àustria i Eslovènia i, més endevant, entre Croàcia i Hongria Desguassa al Drava prop de Legrad
Mellègue
Uadi
Uadi del NW de Tunísia, afluent del Medjerda.
Neix a Algèria, i té 145 km de llarg Hom hi ha construït un pantà, a El Kef
riu de Bellera

El riu de Bellera al seu pas pel terme de Senterada
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Flamisell per la dreta.
Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins el terme de Benés Alta Ribagorça Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca de Bellera, desemboca al Flamisell a Senterada Pallars Jussà Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca La seva vall és anomenada vall de Bellera
riera Gavarresa

La vegetació de ribera, a la Riera Gavarresa al terme d’Avinyó
© Fototeca.cat
Riera
Riera afluent al Llobregat mitjà per l’esquerra.
Neix prop del pic de Griells, on les capes eocenooligocèniques de la Depressió Central es drecen en contacte amb el Subpirineu, cap a uns 900 m d’altitud Corre seguint la direcció NNE-SSW, conseqüent amb el cabussament dels estrats oligocènics que sostenen la plataforma estructural del Lluçanès, on s’enfondeix a l’eix anticlinal de Terricabres, de 831 m d’altitud, i entra a uns 470 m a l’alt Bages pel NW del Moianès, on denuda les margues i, travessat l’anticlinal de Santa Maria d’Oló, que s’enlaira fins cap als 600 m, contribueix a formar la clotada d’erosió del pla de Bages, on mor a uns…
Cocit
Riu
Riu de l’Epir, afluent de l’Aqueront.
La mitologia grega el descriu també com a braç de l’Estígia Hom creia que comunicava amb l’Hades
riu Clariano
Riu
Afluent, per l’esquerra,del riu d’Albaida.
La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d’Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional les serres d’Ontinyent i d’Agullent, pel congost de l’Infern El curs mitjà s’estén pels glacis de la vall d’Albaida i rega l’horta d’Ontinyent, Aielo de Malferit, l’Olleria i Montaverner, on desguassa al seu collector
Guadalimar
Riu
Riu d’Andalusia, afluent del Guadalquivir (144 km).
Rep les aigües del Guadalmena i del Guadalén i desemboca prop de Bailèn
la Tordera
la Tordera en el seu curs baix
© Fototeca.cat
Riu
Riu del vessant mediterrani de Catalunya.
Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de Cerdans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al sector més alt de la comarca; comprèn la vall de Sant Llorenç de Cerdans (excepte la capçalera, que pertany al municipi de Costoja), drenada pel riu de Sant Llorenç (format a la farga de Dalt, aigua amunt de la vila, per la unió de les rieres de Vila-roja i de Costoja, i que aflueix al Tec, per la dreta, a la zona engorjada anterior al pas del Llop).
Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers L’agricultura és poc important 11 ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina